POLÍTICA
BARCELONA - 26 novembre 2018 2.00 h

Victòria al front exterior

 El periodista Josep Casulleras dimensiona en un llibre els èxits de la batalla jurídica independentista internacional i radiografia l’elenc d’advocats de prestigi que hi participa

 Detalla el paper “decisiu” de Jaume Asens en la gènesi de l’estratègia de l’exili

EMILI BELLA - BARCELONA

Un nom, Jaume Asens, figura en l’arrel de l’estratègia jurídica de defensa de l’exili inde­pen­den­tista i, per extensió, dels èxits que se’n deri­ven. És la per­sona “deci­siva” a l’hora de can­viar el xip des d’una con­cepció d’exili lli­gat a la memòria de la guerra fins a una altra que albira el poten­cial inter­na­ci­o­na­lit­za­dor i la con­fron­tació amb la judi­ca­tura espa­nyola, segons relata el peri­o­dista Josep Casu­lle­ras, cap de redacció de VilaWeb, al lli­bre La bata­lla de l’exili (Ara Lli­bres).“Mit­jançant el con­se­ller Comín, [Asens] va acon­se­guir que [l’exili] fos una opció que es plan­tegés seri­o­sa­ment entre els mem­bres del govern”, asse­gura. L’advo­cat i tinent d’alcalde de Bar­ce­lona en Comú va tru­car al seu amic Comín per fer-li veure la neces­si­tat urgent de pen­sar en la pos­si­bi­li­tat de mar­xar, una idea que els con­se­llers, lle­vat pot­ser de Clara Pon­satí, no aca­ba­ven de veure gens clara unes set­ma­nes abans de la decla­ració d’inde­pendència. Asens té constància del dis­seny de la repressió judi­cial que s’atansa i avisa Comín, que con­venç part del govern de les bon­dats d’anar extra­murs.

Paral·lela­ment, Asens truca al seu com­pany de bata­lles com­par­ti­des Gon­zalo Boye, que reco­mana sense dub­tar que el govern se’n vagi. Amb un relat minuciós, rigorós i exhaus­tiu, conta Casu­lle­ras que Boye pre­para un docu­ment amb cinc alter­na­ti­ves de països on reca­lar, però, sobre­tot, és qui orga­nitza, a par­tir de la seva malla de con­tac­tes, tota l’estruc­tura d’advo­cats a l’estran­ger, un “dream team” en matèria de defensa dels drets humans al món. “Tot­hom estava en pre­a­lerta a Europa”, avi­sat per si calia acti­var la defensa en qual­se­vol país i en qual­se­vol moment.

Casu­lle­ras res­se­gueix metòdica­ment els fruits d’aquesta estratègia a Ale­ma­nya, Bèlgica, Escòcia i Suïssa en con­tra­po­sició a la mor­ti­fi­cació de la justícia espa­nyola i valora l’elenc de pro­fes­si­o­nals de pres­tigi al ser­vei del cas català per mitjà de per­fils dels dife­rents pro­ta­go­nis­tes. Hi apa­rei­xen llui­ta­dors con­tra els abu­sos als cen­tres de detenció de Guantánamo i d’Abu Ghraib,exmem­bres del Tri­bu­nal Penal Inter­na­ci­o­nal per l’antiga Iugoslàvia i per Ruanda, advo­cats de mili­tars homo­se­xu­als expul­sats de l’exèrcit britànic, lle­trats del whist­le­blower Edward Snow­den, del fun­da­dor de Wiki­Le­aks Julian Assange, del líder de l’Exèrcit d’Alli­be­ra­ment de Kosova –actual pri­mer minis­tre– Ramush Hara­di­naj, de la família de l’expri­mer minis­tre assas­si­nat de la República Democràtica del Congo Patrice Lumumba, de l’acti­vista kurda Feh­riye Erdal que van evi­tar l’extra­dició a Tur­quia on pro­ba­ble­ment se l’hau­ria con­dem­nada a mort, de famílies de vícti­mes del geno­cidi de Ruanda, victòries judi­ci­als con­tra l’explo­tació sexual i les vio­la­ci­ons de nenes a la República Democràtica del Congo... Tot aquest talent posat al ser­vei de la causa cata­lana. “Una cosa que m’ha sorprès és que si bé els nos­tres exi­li­ats estan orgu­llo­sos de tenir pri­me­res espa­ses en la seva defensa, és per a ells, per als advo­cats, que és un orgull poder defen­sar una causa com aquesta, la prin­ci­pal causa de defensa dels drets humans que hi ha a Europa i que, per a molts, cul­mina la seva car­rera”, observa Casu­lle­ras. Wolf­gang Schom­burg, Paul Beka­ert, Ben Emmer­son, Michèle Hirsch, Chris­tophe Marc­hand, Aamer Anwar...

Jus­ta­ment, l’advo­cat de Clara Pon­satí serà, al cos­tat de Jaume Alonso-Cue­vi­llas, que pro­loga el lli­bre, i de Neus Tor­bisco-Casals, a la pre­sen­tació de l’obra, avui a les set de la tarda al Tea­tre Poli­o­rama. Anwar n’ha escrit l’epíleg, on explica per què el van impac­tar tant les imat­ges de violència poli­cial de l’1-O. L’escocès tes­ti­mo­nia la pallissa estre­mi­dora que li van pro­pi­nar diver­sos agents el 1991, quan era uni­ver­si­tari, per haver pen­jat car­tells con­tra el govern con­ser­va­dor de l’època. Qua­tre anys més tard es va con­ver­tir en el pri­mer home negre o asiàtic de la història judi­cial esco­cesa a gua­nyar una acció civil con­tra la poli­cia per racisme. Allò el va empènyer a fer-se advo­cat.

El març de 2018 li va tru­car l’expre­si­denta del Par­la­ment de Holy­rood Tri­cia Marwick per pre­gun­tar-li si volia repre­sen­tar Pon­satí en el que ell mateix con­si­dera el cas de la seva vida, el pri­mer cop que des­a­fia el poder d’un govern estran­ger als tri­bu­nals esco­ce­sos. “Les ordres con­tra la Clara i la resta d’exi­li­ats polítics s’han anat reti­rant. Sos­pito que la judi­ca­tura espa­nyola no podia assu­mir més humi­li­ació i der­ro­tes als tri­bu­nals euro­peus”, clou. Doncs encara ha de par­lar el Tri­bu­nal d’Estras­burg.

Anwar
‘La batalla de l’exili’
es presenta avui a les set de la tarda al Teatre Poliorama amb la presència dels advocats Aamer Anwar, que n’ha escrit l’epíleg, i Jaume Alonso-Cuevillas, que n’ha fet el pròleg.