POLÍTICA
ARGENTONA - 26 novembre 2018 2.00 h

EUDALD CALVO 

ALCALDE D’ARGENTONA

“Estem retrocedint, ens cal un relat del que ha passat”

 “Alguns han donat un cop de porta a fer una llista unitària, però en molts altres llocs hi estan treballant i espero que es cristal·litzi. Seria estrany que fóssim els únics”

 “Encara que siguem tres partits, la societat civil i les entitats, tothom està il·lusionat per treballar, però pocs es volen posar al capdavant, perquè fa molt de respecte”

L’alcalde més jove
Nascut a Argentona el 1986, és l’alcalde més jove que ha tingut mai el municipi. Militant de la CUP, va accedir a l’alcaldia gràcies als vots d’ERC, el PSC i ICV i va pactar amb ERC i ICV, grups amb els quals tornen a sumar per fer una llista unitària de cara a les municipals. Calvo també ocupa la vicepresidència segona a l’Associació de Municipis per la Independència.
ELENA FERRAN - ARGENTONA
Fins que Water­loo i Lle­do­ners no facin un relat con­junt per fer autocrítica, avan­cem a cegues

Des d’Argen­tona s’han avançat amb una can­di­da­tura unitària per a les muni­ci­pals. Ara tre­ba­llen en el pro­grama, a esco­llir can­di­dats i a posar-se un nom.

Sou pio­ners per ara. Qui sou?
Par­ti­ci­pem en la can­di­da­tura ERC, CUP i ICV, l’ANC i el CDR, que es van fixar la pri­o­ri­tat d’arri­bar a l’acord de pre­sen­tar-nos junts. En les con­ver­ses ini­ci­als, també hi van par­ti­ci­par el PDe­CAT i Tots­xAr­gen­tona, però al final es van reti­rar.
Amb quins argu­ments?
Dife­rents. Tots­xAr­gen­tona és una agru­pació d’elec­tors en què no tot­hom és inde­pen­den­tista i també va ser la llista més votada... En el ple actual, sumem catorze regi­dors i ells en tenen sis. Pot­ser anant junts veuen com­pli­cat tor­nar a repe­tir tants regi­dors. El PDe­CAT ha nas­cut coix a Argen­tona quan el 2015 van deci­dir no pre­sen­tar-se. Els ha cos­tat arren­car i volien mesu­rar la força en un poble històrica­ment con­ver­gent.
Hau­ria estat via­ble un pro­grama amb el PDe­CAT?
Ens hau­ria estat més com­pli­cat pac­tar, perquè hi ha diferències ideològiques impor­tants en temes soci­als. En les reu­ni­ons s’havia donat alguna dis­cussió, men­tre que la resta, CUP, ERC i ICV, ja ens hem posat d’acord tre­ba­llant junts aquest man­dat.
Hi haurà guerra de par­tits per deci­dir can­di­dat?
Això als pobles no ens passa. No tenim bara­lles, ni ens cal fer primàries, perquè ens costa cobrir els pri­mers llocs. Encara que siguem tres par­tits, la soci­e­tat civil i les enti­tats, tot­hom està il·lusi­o­nat per tre­ba­llar, però pocs es volen situar al cap­da­vant perquè fa molt de res­pecte.
Li faria il·lusió?
Jo hi estic dis­po­sat, no ho he negat mai. També és cert que no s’ha dis­cu­tit i per ara no hi ha res tan­cat. Tenim clar que no serà un pro­blema ocu­par els pri­mers llocs.
Li consta que sur­tin altres can­di­da­tu­res unitàries?
Com en molts altres pobles, l’ANC i els CDR, i en alguns llocs també Òmnium, han impul­sat el que cre­uen que és millor amb aquesta llista unitària inde­pen­den­tista. Alguns han donat un cop de porta, però en molts altres llocs hi estan tre­ba­llant i espero que es cris­tal·litzi. Seria estrany que fóssim els únics. Estan dis­cu­tint la CUP amb ERC, amb els comuns, Som Alter­na­tiva i la CUP, ERC i ICV, com a Argen­tona.
A escala naci­o­nal, ERC no ho veu clar i Puig­de­mont ho pro­po­sava per a les euro­pees. Com ho veu?
Puig­de­mont per si mateix pot gene­rar aquest tipus de pro­pos­tes, però la vida dels par­tits és mirar-se sem­pre el melic. Als pobles bus­quem més l’interès local, i a escala naci­o­nal es mouen per cape­lle­tes. La pro­posta de Puig­de­mont pre­ci­sa­ment trenca amb aquesta dinàmica, perquè ell té una obediència petita al PDe­CAT i va més per lliure.
A la CUP també es va per lliure?
En aquest sen­tit, és molt oberta, perquè dona molta auto­no­mia a les assem­blees locals i per­met a par­tits vin­cu­lats pre­sen­tar-se sota la sigla, amb la marca blanca de Poble Actiu o per sepa­rat. Ara hi ha mol­tes assem­bles de la CUP que estan fent pro­ces­sos per uni­fi­car-nos i con­sul­tar la militància. Cada poble és un món dife­rent.
És expor­ta­ble anar junts a les grans ciu­tats?
És on costa més i on seria més necessària la uni­tat per evi­tar que gover­nin par­tits espa­nyo­lis­tes. És on hi ha bos­ses de vots més grans, i als par­tits els costa renun­ciar-hi, perquè són clau de cara al còmput glo­bal per tenir repre­sen­tació als con­sells comar­cals i a les dipu­ta­ci­ons.
Si a escala naci­o­nal i a les euro­pees no van junts, l’elec­tor entendrà res?
L’elec­tor és intel·ligent i sap dife­ren­ciar el des­ga­vell que tenim al Par­la­ment i el que passa al poble, on s’acon­se­gueix que les assem­blees locals aca­bin cedint per pac­tar. La gent és crítica i entén que hi ha dinàmiques que venen de molt lluny i que, fins que no es tren­quin, no s’avançarà com a país.
Ara estem enca­llats?
Estem retro­ce­dint, i no perquè no vagin junts al·legant que no hi ha full de ruta, sinó perquè no es posen d’acord en un relat únic del que ha pas­sat durant aquest últim any. Fins que Water­loo i Lle­do­ners no facin un relat con­junt per fer autocrítica, avan­cem a cegues. No és pos­si­ble cons­truir sense uns fona­ments.
Seran unes muni­ci­pals atípiques, amb exi­li­ats i pre­sos.
Tots som cons­ci­ents que el tema naci­o­nal tindrà molta influència més enllà del can­di­dat, la llista o el pro­grama. L’1 d’octu­bre serà massa recent i sobre­tot amb el record dels pre­sos i els exi­li­ats. És impos­si­ble que la gent se n’oblidi.