POLÍTICA
BRUSSEL·LES - 25 novembre 2018 2.00 h

JAN PEUMANS

 

PRESIDENT DEL PARLAMENT FLAMENC

“Borrell? Reacció exagerada i desproporcionada”

 “Madrid tracta el dossier de Catalunya de manera crispada i absolutament no democràtica”

 “Només un 10% dels flamencs estan a favor de la independència de Flandes”

 “Va ser escollida democràticament i va organitzar amb la mesa del Parlament un debat sobre la independència de Catalunya. Ara l’acusen dient que és subversiva”

Suport als presos
Sense pèls a la llengua, el president del Parlament flamenc té molt clar el seu suport als presos polítics catalans, independentment dels maldecaps diplomàtics que està portant al seu l’executiu. Jan Peumans, de 67 anys, és un veterà polític del partit nacionalista flamenc, l’NV-A, i presideix el Parlament flamenc des del 2009. És un convençut republicà que també ha tingut experiència com a alcalde, ja que va encapçalar el govern del municipi de Riemst entre el 1995 i el 2006.
NATÀLIA SEGURA - BRUSSEL·LES
Estem gelo­sos dels cata­lans perquè us podeu mani­fes­tar amb un milió de per­so­nes

Jan Peu­mans va mos­trar per carta la seva soli­da­ri­tat amb la que també era en el seu moment pre­si­denta de la cam­bra cata­lana, Carme For­ca­dell. Una mis­siva que va cris­par els ner­vis del sus­cep­ti­ble minis­teri d’Exte­ri­ors espa­nyol, que va reac­ci­o­nar sus­pe­nent l’esta­tus diplomàtic del repre­sen­tant fla­menc a Madrid. En un intent per cal­mar els ànims, el pri­mer minis­tre pre­si­dent de Flan­des, Geert Bour­ge­ois, va enviar a casa el seu dele­gat suspès. Encara no s’ha produït cap gest a Madrid mal­grat la bai­xada de pan­ta­lons dels fla­mencs. Ara bé, l’home que va des­fer­mar l’enra­bi­ada dels espa­nyols no es mou ni un mil·límetre i defensa la seva lli­ber­tat de paraula.

Per què va fer la carta?
Si jo demano orga­nit­zar un debat sobre la inde­pendència de Flan­des, seria incom­pren­si­ble que el Tri­bu­nal d’Apel·lació m’enviés a la presó per per­me­tre que es dis­cu­teixi un tema polític. Per això vaig reac­ci­o­nar amb aque­lla carta.
Quina relació té amb Carme For­ca­dell?
La conec bé. És una dona molt pacífica, tran­quil·la i simpàtica. Va ser esco­llida democràtica­ment i va orga­nit­zar amb la mesa del Par­la­ment un debat sobre la inde­pendència de Cata­lu­nya. Ara l’acu­sen dient que és sub­ver­siva, però jo no ho puc enten­dre perquè va ser ele­gida democràtica­ment.
Can­vi­a­ria d’alguna manera les seves parau­les?
A Europa tot­hom té el dret a expres­sar les seves idees. I la meva és que tenir aquests polítics a la presó durant mesos demos­tra que el govern espa­nyol és incapaç de com­plir les con­di­ci­ons per for­mar part d’una Europa democràtica. No puc enten­dre aquesta situ­ació i, per tant, ho repe­tiré men­tre sigui pre­si­dent d’aquest Par­la­ment.
El sorprèn la reacció del govern de Pedro Sánchez?
No l’entenc. La reacció de Bor­rell és des­pro­por­ci­o­nada, exa­ge­rada i una mica esbo­jar­rada. És una res­posta extre­ma­da­ment cris­pada per part d’un govern que no sap ges­ti­o­nar les opi­ni­ons dels altres. Aquest és el pro­blema de l’Estat espa­nyol.
Per què creu que ha actuat així?
Madrid tracta el dos­sier de Cata­lu­nya de manera cris­pada i abso­lu­ta­ment no democràtica.
Què li sem­bla la posició del pri­mer minis­tre belga Char­les Mic­hel sobre Cata­lu­nya?
Es va pro­nun­ciar con­tra la violència de l’1-O, però va ser tot.
I en aquest con­flicte diplomàtic entre Flan­des i l’Estat espa­nyol? Li ha fet cos­tat?
No hem tin­gut cap suport del govern belga.
Creu que és una revenja pel seu suport al pre­si­dent Car­les Puig­de­mont?
Sí.
Com és la seva relació amb ell?
El nos­tre par­tit dona suport a Puig­de­mont És tra­dició al nos­tre par­tit tenir bones rela­ci­ons i bons con­tac­tes entre Flan­des i Cata­lu­nya, així com les té amb Còrsega, Gal·les o Euskadi.
Escas­se­gen aques­tes bones rela­ci­ons entre naci­ons a l’Estat espa­nyol?
Els bas­cos, gallecs o anda­lu­sos no són soli­da­ris amb Cata­lu­nya, hi ha una mica de gelo­sia. Nosal­tres al Par­la­ment fla­menc i també l’NV-A som soli­da­ris amb els cata­lans.
Tenen bones rela­ci­ons amb els inde­pen­den­tis­tes cata­lans. Però, s’assem­blen política­ment?
Hi ha una gran diferència amb el vos­tre país perquè els cata­lans són 7 mili­ons i els espa­nyols 47; a Bèlgica són 11 mili­ons i els fla­mencs 7. Nosal­tres som la majo­ria.
Per què no s’inde­pen­dit­zen?
Només un 10% dels fla­mencs estan a favor de la inde­pendència de Flan­des. Estem gelo­sos dels cata­lans perquè us podeu mani­fes­tar amb un milió de per­so­nes a Bar­ce­lona. A Brus­sel·les no és pos­si­ble veure un milió de fla­mencs pro­tes­tant!
Ara a Europa molts líders repe­tei­xen que s’ha de posar fi als naci­o­na­lis­mes.
Si vol, som patri­o­tes. A Còrsega, Gal·les, Cata­lu­nya, el País Basc hi ha par­tits naci­o­na­lis­tes d’esquerra.
Què n’opina, de l’acti­tud de les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees davant el con­flicte català?
Vaig dema­nar a la Comissió Euro­pea que actués com a medi­a­dora després de l’1 d’octu­bre. No va ser així. Europa ha reac­ci­o­nat con­tra Hon­gria i Polònia. Què passa amb un estat com l’espa­nyol? El pre­si­dent de l’exe­cu­tiu euro­peu i el seu vice­pre­si­dent no van fer res.