OPINIÓ
26 novembre 2018 2.00 h

FULL DE RUTA

L’escopinada més eixuta

XEVI SALA
Si de debò va exis­tir, deu ser la secreció ofen­siva més eixuta i silen­ci­osa de la història. Res a veure amb la soro­llosa i lle­fis­cosa sessió que va pre­ce­dir l’inci­dent

“Ara no penso pas dedi­car-me a fer l’ana­to­mia del gar­gall”, va rebo­tir-li el minis­tre Josep Bor­rell al peri­o­dista que li’n dema­nava detalls després d’haver patit la pre­sumpta esco­pi­nada. Si de debò va exis­tir, deu ser la secreció ofen­siva més eixuta i silen­ci­osa de la història. Res a veure amb la soro­llosa i lle­fis­cosa sessió par­la­mentària que va pre­ce­dir l’inci­dent. La pre­gunta del peri­o­dista, però, era per­ti­nent: L’invi­si­ble autor del gar­gall que tant va irri­tar el minis­tre desin­fec­tant es va escu­rar la gola abans d’ejec­tar-lo? Va eme­tre algun esga­rip propi d’aquesta mena d’expres­si­ons sali­vals? Res d’això s’apre­cia al vídeo on veiem des­fi­lar els dipu­tats repu­bli­cans davant Bor­rell, dret a la tri­buna, assa­bo­rint la reti­rada inde­pen­den­tista després que la pre­si­denta de la Cam­bra, Ana Pas­tor, ordenés l’expulsió de Gabriel Rufián. Al cap de la (també pre­sumpta) diplomàcia espa­nyola només li fal­tava la túnica impe­rial i el dit gros cap avall per dotar l’escena amb l’èpica del circ romà. La veri­tat és que dar­re­ra­ment el Congrés s’assem­bla més a un circ que a un hemi­ci­cle, però ningú amb dos dits de rigor pot asse­nya­lar els dipu­tats cata­lans com als prin­ci­pals esti­mu­la­dors de l’espec­ta­cle. Ells, que tre­ba­llen sota el rui­xat cons­tant d’insults i de crits pro­vi­nents dels escons del PP i de Ciu­ta­dans. Ells, que fins ara s’havien de sen­tir a dir col­pis­tes sense l’empara de la pre­si­denta que tant s’esgar­rifa amb els dis­cur­sos con­tun­dents del dipu­tat Rufián. N’hi ha prou de repas­sar la sessió per com­pro­var fins a quin punt es volia fer pagar jus­tos per peca­dors, sobre­tot el moment en què la senyora Pas­tor ha de fer callar pri­mer els dipu­tats popu­lars per poder fer callar tot seguit Rufián.

Sí, és veri­tat, dime­cres pas­sat al Congrés dels Dipu­tats va exis­tir una esco­pi­nada. Va llançar-la pre­si­denta de la cam­bra, Ana Pas­tor, damunt la lli­ber­tat d’expressió, aquest bé cada vegada més escàs en aquesta tan dete­ri­o­rada democràcia espa­nyola.