OPINIÓ
ASERRANO@ELPUNTAVUI.CAT - 26 novembre 2018 2.00 h

A LA TRES

Els ‘whats’ de Cosidó

ANNA SERRANO - ASERRANO@ELPUNTAVUI.CAT
“El pro­blema per als de Pablo Casado és que s’hagi fil­trat, no la mar­tin­gala que s’hi admet

Enrere queda una set­mana d’autèntic escàndol democràtic. I no em refe­reixo a l’expulsió de Gabriel Rufián del Congrés dels Dipu­tats, no. La polèmica amb les for­mes direc­tes i rotun­des del repu­blicà que moles­ten a molts però en les quals tant es veuen repre­sen­tats d’altres ha estat una opor­tuna cor­tina de fum per no abor­dar l’autèntica ver­go­nya. La sor­tida de to del minis­tre espa­nyol d’Exte­ri­ors, Josep Bor­rell –ja s’ha dis­cul­pat?–, acu­sant el dipu­tat d’ERC Jordi Sal­va­dor d’haver-li esco­pit, en una acció que ningú, ni tan sols les càmeres, va cap­tar, per ine­xis­tent, va reblar-ho. I les con­ve­ni­ents dosis de patri­o­tisme per la supo­sada entesa amb el Regne Unit i la UE perquè Espa­nya tin­gui veu sobre Gibral­tar en l’acord del Bre­xit, tot i que el pri­mer asse­gura que no ha can­viat la seva posició sobre el Penyal, l’han aca­bat d’enter­rar.

Els dies pas­sen, els fets se suc­ce­ei­xen, però Igna­cio Cosidó es manté com a por­ta­veu del PP al Senat. Una set­mana després que es fes­sin públics els mis­sat­ges que va reen­viar en un grup de What­sapp dels popu­lars evi­den­ci­ant el mer­ca­deig del seu par­tit amb el PSOE per al con­trol del poder judi­cial, cap movi­ment. I no serà perquè no fos­sin reve­la­dors. En els whats defen­sava l’acord –tren­cat– del PP i els soci­a­lis­tes i hi galle­java que els popu­lars podrien moure els fils per con­tro­lar la sala segona de l’alt tri­bu­nal “des de dar­rere”. Con­fir­mava, amb fat­xen­de­ria, la ine­xis­tent sepa­ració de poders a l’Estat, on el polític agafa fort de la mà el judi­cial, i enfon­sava una mica més, si es pot, la imatge i la cre­di­bi­li­tat de la justícia espa­nyola.

La decisió més radi­cal dels popu­lars? Tan­car el grup de What­sapp. El pro­blema per als de Pablo Casado és que s’hagin fil­trat els mis­sat­ges, no la mar­tin­gala que s’hi admet. Ni tam­poc que el seu con­tin­gut hagi con­tribuït, amb la renúncia de Manuel Marc­hena a pre­si­dir el CGPJ, a apro­fun­dir la crisi del poder judi­cial espa­nyol. Ells, com si res. Cri­ti­quen Rufián, defen­sen Bor­rell, es mal­fien de Gibral­tar... I Cosidó tan tran­quil a la cam­bra alta. Qui sap, pot­ser és el millor.