POLÍTICA
BARCELONA - 27 gener 2017 2.00 h

La CUP, de baix a dalt

 Delegats territorials i representants dels grups polítics afins a la formació traslladaran demà l'aval o no al pressupost, una posició que ja han començat a decidir aquesta setmana en assemblea

 En joc, 65 vots, 57 dels quals provenen del territori i vuit, de les organitzacions

 El govern reitera que un no implicaria eleccions

EMMA ANSOLA - BARCELONA
Els anticapitalistes basen la seva força i el seu ADN en el municipalisme, que també decideix en temes nacionals

Els òrgans de decisió de la CUP tornen a l'actualitat política. Demà al matí hi ha convocada una trobada del consell polític i del grup d'acció parlamentària a Vilafranca del Penedès amb un únic punt en l'ordre del dia: l'aprovació definitiva del pressupost del 2017.

És en la reunió d'aquests dos òrgans que la CUP pren les decisions més importants, i ara amb més intensitat, des que la formació anticapitalista es va convertir, amb deu diputats a la cambra catalana en les eleccions del 27-S, en el principal soci del govern per tirar endavant el procés independentista que encapçalen el president Carles Puigdemont i el vicepresident Oriol Junqueras.

Normalment el consell polític es reuneix un cop al mes, però aquesta vegada es tracta d'una reunió extraordinària específica per debatre el pressupost, que, juntament amb les investidures i el procés cap a la independència, és un dels àmbits de decisió que requereixen la convocatòria d'aquests dos òrgans. Un fet excepcional va ser l'assemblea nacional del 27 de desembre del 2015, que havia de decidir la investidura d'Artur Mas i que va registrar un empat a 1.515 vots. Fruit d'aquest empat, es va optar per convocar un consell polític ampliat, que finalment va desaprovar la reelecció de Mas.

I qui decideix en aquest consell polític? La CUP dona especial importància a les assemblees locals de cada municipi, que són les que decideixen la política municipal. La CUP basa la seva força i situa el seu ADN en el municipalisme i, per tant, el territori també decideix en la política nacional. És en aquest segon àmbit en què la CUP ha agafat protagonisme en els darrers anys i ha atret tots els focus mediàtics. De fet, el consell polític no és més que la reunió dels delegats de cadascuna de les tretze assemblees en què la CUP divideix el territori nacional: Alt Ter, Baix Llobregat, Barcelona, Catalunya Central, Camp de Tarragona, Maresme, Nord Oriental, País Valencià, Penedès, Ponent, Terres de l'Ebre, Vallès Occidental i Vallès Oriental. Cada assemblea té assignat un nombre de vots, entre tres i sis, en funció del nombre de militants, regidors i comarques de cada àrea. En total, els delegats territorials hi aporten 57 vots. Però el contingut de la papereta que traslladen al consell polític s'ha decidit prèviament, concretament en les assemblees territorials que es van començar a celebrar, en el cas que ens ocupa, dimarts passat, amb la presència i el vot dels militants de base que hi estan adscrits.

Com que es tracta d'un tema d'especial transcendència, demà també hi ha convocats els membres que representen el grup d'acció parlamentària (GAP), les organitzacions polítiques que són afins a la CUP. En total, són vuit organitzacions: el sindicat COS, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, Constituents per la Ruptura, Endavant, Poble Lliure, Arran, Lluita Internacionalista i Crida Constituent. Cadascuna disposa d'un vot delegat, que, sumat als 57 que provenen de les assemblees territorials, posa damunt la taula els 65 vots que hi ha en joc i que decidiran si la CUP aprovarà el pressupost del 2017 quan se sotmeti a votació al mes de febrer a la cambra catalana, o al març si es requereix dictamen del Consell de Garanties Estatutàries.

En les assemblees territorials, els militants disposen d'informació sobre les negociacions pressupostàries que han mantingut els diputats, que, d'altra banda, no tenen dret a vot en el consell polític ni en el grup d'acció parlamentària. Per emetre el seu vot, els militants valoraran, a més de la llei de pressupostos, el compromís i les accions que ha portat a terme el govern per fer efectiu el referèndum d'autodeterminació com a molt tard la segona quinzena de setembre, així com els compromisos per tirar endavant el procés constituent o, el que és el mateix, el procés de participació en què la societat civil debat i predissenya el model del futur país en cas que es faci el referèndum i guanyi el sí.

155
assemblees
locals té la CUP distribuïdes pel territori.
1.750
militants
té registrats la CUP.
385
regidors
té als ajuntaments (tres al País Valencià).
32
alcaldes
té després de les eleccions municipals del 2015, deu dels quals governen amb majoria absoluta.