POLÍTICA
BARCELONA - 27 gener 2017 2.00 h

Creix el sentiment de pertinença català

 Es dispara el nombre de ciutadans que se senten catalans i prou

 La preocupació per l'atur cau a la meitat i augmenta el capteniment per les relacions entre Catalunya i Espanya

 Els enquestats aproven el govern de Puigdemont amb un 5,5 i rebutgen apujar impostos

EMILI BELLA - BARCELONA
El votant del PSC posa més bona nota al govern que el de la CUP

Catalans i punt. Ni una mica, ni mig, ni molt espanyols. El percentatge de persones que se senten únicament catalanes ha crescut gairebé vuit punts en els darrers cinc anys i s'ha passat d'un 12,1% el 2011 al 19,8% actual, segons la darrera enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) sobre percepció de les polítiques públiques i valoració del govern. Per contra, els sentiments de pertinença estrictament espanyols i més espanyols que catalans, que ja en si mateixos eren residuals (un 5% i un 9%), experimenten retrocessos, de dues dècimes i de tres punts, respectivament. D'altra banda, el percentatge de ciutadans que se senten tan espanyols com catalans i els que es reconeixen com a més catalans que espanyols també baixa (més de 3 punts). L'únic indicador que creix és el dels que es descriuen com a catalans i només catalans.

L'enquesta, realitzada entre el 10 de novembre i el 19 de desembre de l'any passat a 1.700 persones de manera presencial, constata també que el nombre de catalans que perceben les relacions entre Catalunya i Espanya entre els tres principals problemes del país augmenta fins al 25,6% i se situa com la segona preocupació. La primera continua sent l'atur i la precarietat laboral, per bé que es redueix a la meitat (del 67% al 33%).

“Això no vol dir que hi hagi més gent que vulgui la independència, sinó que creu que és un tema important a tractar”, va puntualitzar el director del CEO, Jordi Argelaguet, en la presentació dels resultats.

Quan falten nou mesos per al referèndum sobre la independència, preocupen més que fa cinc anys les relacions catalanoespanyoles. El 2011 aquests capteniments es classificaven en tres indicadors: crisi d'identitat catalana (que representava un 10,9%), sistema de finançament (5,6%) i nou Estatut i autogovern (3,6%).

Per poder comparar els resultats, el CEO ha hagut de retrocedir fins al 2011, ja que els baròmetres habituals es fan a partir de preguntes als ciutadans amb dret a vot, mentre que l'enquesta sobre percepció de les polítiques públiques i valoració del govern s'amplia i inclou les persones amb origen estranger.

El sondeig revela que un 72,2% dels catalans aproven la gestió del govern del president Carles Puigdemont, en contraposició amb el 65,1% que aprovaven l'executiu d'Artur Mas l'octubre del 2011. Ara el gabinet obté una nota mitjana de 5,5, mentre que aleshores era valorat amb un 4,96. Però només són els que diuen haver votat Junts pel Sí els que aproven el govern. La resta el suspenen, inclosos els de la CUP, que li posen un 4,84. Val a dir que els del PSC valoren menys negativament la tasca del govern que els cupaires, amb un 4,89.

No a tocar la fiscalitat

L'enquesta apareix en un moment de màxima intensitat entre Junts pel Sí i la CUP, que està celebrant assemblees territorials per decidir l'aprovació o no dels pressupostos. En aquest context, és revelador que la majoria dels catalans rebutgin una pujada d'impostos, tal com reclamen els anticapitalistes. En concret, un 56,2% estan molt o bastant d'acord a mantenir la fiscalitat tal com està per oferir els mateixos serveis, mentre que un 14,9% defensen una baixada d'impostos encara que sigui en detriment de la qualitat d'aquests serveis. Tanmateix, un terç dels catalans prefereixen una pujada impositiva a canvi de millorar-los.

Posats a retallar, el que no admetrien en cap cas és que es toqués l'atenció sanitària, les pensions i les beques per a l'ensenyament, però sí que estarien disposats a acceptar retallades en habitatge de protecció oficial. Tot plegat té relació amb “el grau d'implicació dels serveis en la vida diària dels ciutadans, ja que la sanitat afecta molta més gent, mentre que poques persones estan afectades directament per la política d'habitatge de protecció oficial”, conclou Argelaguet.

Retrocés en la xarxa de tren

La majoria de les polítiques del govern aproven i noten un increment de la mitjana respecte al 2011; en alguns casos, un augment no menor, com en el cas de l'acollida de la immigració, la sanitat i l'ensenyament públic. Hi ha, doncs, una millora global de la percepció de l'executiu. Destaca, però, el cas de les infraestructures ferroviàries, una de les poques polítiques que perceben una reducció de la mitjana. Encara que el retrocés és lleu, contrasta amb l'increment de la resta de polítiques. “No segueix la pauta”, subratllava Argelaguet. Els més crítics amb la gestió de la xarxa de tren són els votants de la CUP (amb un 3,8), mentre que els del PSC i el PP li posen al voltant d'un 6.

Els Mossos lideren el rànquing d'eficàcia dels serveis

El cos dels Mossos d'Esquadra és el servei públic que funciona de manera més eficaç, segons la impressió de la ciutadania reflectida en la darrera enquesta sobre percepció de les polítiques públiques del CEO. Els catalans puntuen la policia catalana amb un 6,38 sobre 10. Als antípodes, l'únic servei que suspèn és l'administració de justícia, amb un 4,75. Després de la policia nacional, que l'any passat no va ser protagonista de grans polèmiques, els enquestats valoren especialment bé l'assistència sanitària prestada als hospitals i els centres de salut públics (6,1), així com l'ensenyament (5,9). A continuació, hi ha les oficines de l'administració de la Generalitat (5,5); els serveis socials (5,4); la gestió de pensions (5,4), de subsidis i de prestacions (5,2), i les oficines de promoció de l'habitatge, amb un aprovat pelat. Pel que fa als serveis contractats en el sector privat, l'enquesta també recull que més votants de la CUP que del PP asseguren que tenen una assegurança mèdica i un pla de pensions.