POLÍTICA
BARCELONA - 27 gener 2019 2.00 h

Crida a forçar la unitat

 La Crida de Puigdemont i Torra vol arrelar arreu del territori per obligar l’independentisme a la unitat electoral

 La direcció liderada per Sànchez i Morral afronta el repte de començar atraient el PDeCAT sense generar cap fractura

XAVIER MIRÓ - BARCELONA

La direcció de la Crida Naci­o­nal per la República de Jordi Sànchez i Toni Mor­ral, ava­lada gai­rebé unànime­ment pel congrés cons­ti­tu­ent ahir a Bar­ce­lona, haurà d’afron­tar el difícil repte polític que s’ha impo­sat: acon­se­guir la uni­tat elec­to­ral inde­pen­den­tista amb ERC, la CUP i part del PDe­CAT en detri­ment de cedir tem­po­ral­ment el pro­ta­go­nisme a la nova sigla. Per acon­se­guir-ho, a pesar de la nega­tiva dels par­tits, la Crida es pro­posa arre­lar arreu del país per fer-se espai, un espai que haurà de ser ampli si vol, ni que sigui, pres­si­o­nar ERC i la CUP cap a les seves posi­ci­ons.

Toni Mor­ral, el secre­tari gene­ral i con­duc­tor obli­gat de la Crida per l’empre­so­na­ment de Sànchez, qua­li­fi­cava ahir en el congrés bar­ce­loní d’“enorme repte” implan­tar-se al ter­ri­tori i “esten­dre pel país el clam impres­cin­di­ble de la uni­tat”. Mor­ral haurà de con­duir una “intensa agenda política” amb el suport dels mem­bres de la direcció, que, en parau­les de Sànchez, lle­gi­des en el congrés, ha vol­gut que siguin “ideològica­ment plu­rals per escol­tar, sumar i fer créixer la Crida”. Amb aquest objec­tiu, un dels mem­bres de la direcció, l’alcalde de Mont­blanc, Pep Andreu, mili­tant d’ERC, va ser el can­di­dat més aplau­dit en la pre­sen­tació de noms del matí. Andreu ha dit i manté que no dei­xarà ERC, però que l’inde­pen­den­tisme ha d’anar unit fins a acon­se­guir l’objec­tiu, també elec­to­ral­ment quan sigui neces­sari. Andreu fa seva la diagnosi de la ponència política de la Crida, que con­si­dera un error repe­tir el 21-D, quan Ciu­ta­dans va gua­nyar les elec­ci­ons cata­la­nes –tot i que l’inde­pen­den­tisme va man­te­nir la majo­ria par­la­mentària–. “Avui l’eficàcia del sobi­ra­nisme polític és menor” per la pèrdua d’uni­tat d’acció i estratègica, segons la ponència apro­vada àmpli­a­ment en el congrés, que rebla que “es va rega­lar a l’uni­o­nisme” la imatge de gua­nya­dor de les elec­ci­ons.

Model Junts pel Sí

Un text que no amaga que el model ha de ser una nova can­di­da­tura com Junts pel Sí, sense la qual con­si­dera que no hau­ria estat pos­si­ble el referèndum de l’1-O, perquè les divergències entre els par­tits l’hau­rien frus­trat. L’objec­tiu és que les sigles dels par­tits tor­nin a fer un pas al cos­tat per a l’èxit d’una nova “con­fluència con­jun­tu­ral” que gua­nyi elec­ci­ons, majo­ries i legi­ti­mi­tat inter­na­ci­o­nal; que atre­gui “nous sec­tors soci­als”, i que sigui un inter­lo­cu­tor “més fort amb l’Estat espa­nyol”. En aquest sen­tit, la ponència adver­teix del risc que les divergències dels par­tits en un diàleg amb l’Estat debi­li­tin l’objec­tiu pri­o­ri­tari d’un referèndum efec­tiu.

La Crida aspira a un referèndum “vin­cu­lant, efec­tiu i acor­dat” a través d’un procés de diàleg amb l’Estat, però esta­bleix un límit tem­po­ral que no defi­neix. “Si la via del diàleg amb l’Estat no es pro­du­eix, o sim­ple­ment no avança, en cap cas renun­ci­a­rem a l’exer­cici efec­tiu de la sobi­ra­nia”, esta­bleix la ponència política. Però posa com a con­dició per fer efec­tiva la inde­pendència uni­la­te­ral que es creïn “les con­di­ci­ons polítiques i soci­als del país que ho per­me­tin”, matís que seria un reco­nei­xe­ment implícit al fet que avui no exis­tei­xen. Per fer-ho pos­si­ble, la for­mació, que es rei­vin­dica com un movi­ment obert a pre­sen­tar-se a les elec­ci­ons –però no com a par­tit–, rei­vin­dica la uti­lit­zació de l’auto­no­mia i la mobi­lit­zació ciu­ta­dana.

“No es pot per­dre cap pla­ta­forma d’acció política” al Par­la­ment, al Congrés, a la Unió Euro­pea ni als ajun­ta­ments, asse­nyala el text, i con­si­dera que, tot i les limi­ta­ci­ons de l’auto­no­mia, “la Gene­ra­li­tat ha con­ver­tit l’Estat en resi­dual a Cata­lu­nya”. I con­clou que seria una “irres­pon­sa­bi­li­tat” renun­ciar a l’auto­go­vern, que con­si­dera “la pri­mera línia de con­tenció” con­tra les ofen­si­ves de l’Estat.

La ponència pre­veu que, en un futur pro­per, pro­ba­ble­ment el govern i la majo­ria par­la­mentària hau­ran de tor­nar a deso­beir, però s’allu­nya de la crida a la “deso­bediència con­ti­nu­ada” de la CUP, ja que con­si­dera que deso­beir no és un objec­tiu. En canvi, sí que parla d’una ciu­ta­da­nia mobi­lit­zada, que haurà d’assu­mir “camins de deso­bediència” cívica i pacífica. Mobi­lit­za­ci­ons que, con­clou, han de con­ti­nuar “mar­cant el temps”, no pas el ritme, dels pas­sos cap a la sobi­ra­nia.

El pri­mer objec­tiu és convèncer el PDe­CAT sense pro­vo­car cap escissió, però al mateix temps la Crida ja llança els pri­mers ges­tos a ERC per a les muni­ci­pals i les euro­pees.

LES FRASES

Tenim l’enorme repte d’implantar-nos al territori i estendre el clam imprescindible de la unitat
Antoni Morral
SECRETARI GENERAL DE LA CRIDA
Si us plau, Maragall, Forn, Munté, Mascarell, Graupera, hem d’anar junts a l’Ajuntament de Barcelona. Junts multipliquem
No defugirem la confrontació pacífica amb l’Estat si no se’ns permet obrir la porta de l’autodeterminació
Jordi Sànchez
PRESIDENT DE LA CRIDA
Necessito el compromís amb el diàleg, els drets civils i la no-violència per guanyar suports internacionals
Quim Torra
PRESIDENT DE LA GENERALITAT

Petició a Maragall, Forn i Graupera

El president de la Generalitat, Quim Torra, va ser qui va concretar més el primer pas d’urgència de la nova Crida. “Si us plau, junts a l’Ajuntament de Barcelona”, va implorar Torra de manera directa a l’alcaldable d’ERC, Ernest Maragall, i als candidats encara sense sigla Joaquim Forn i Neus Munté, així com a l’independent Jordi Graupera. Torra defensa que l’independentisme ha de ser la primera força a Barcelona i en les eleccions europees. En aquest sentit, Morral va aclarir que la Crida no es presentarà a les municipals perquè no té encara “organització territorial ni temps”, però va prometre que, a partir d’avui, sí que intentarà “influir i pressionar” perquè hi hagi llistes unitàries. Pensant en el judici i de cara a les relacions internacionals, el president Torra va demanar a tot l’independentisme que li garanteixi compromís amb el diàleg, els drets civils i la no-violència. Per la seva banda, per videoconferència, Carles Puigdemont va fer una crida contra el conformisme i l’acomodament davant la situació actual.

Ratifiquen els pesos pesants a la direcció

El congrés avala la tria de Sànchez amb dos canvis
L’alternativa demana el vot per ell i Morral
XAVIER MIRÓ

Les poques sorpreses d’un congrés embastat en què ja no es votaven esmenes ni canvis en les ponències van permetre que el president electe de la Crida, Jordi Sànchez, s’assegurés en la direcció els noms de pes que va triar: els consellers Laura Borràs –la més votada–, Elsa Artadi i Damià Calvet, els diputats de JxCat Gemma Geis i Albert Batet, l’alcalde d’ERC Pep Andreu i els exconsellers Ferran Mascarell i Marina Geli, així com els membres del PDeCAT Miquel Àngel Escobar i Montserrat Morante. Els congressistes també van avalar els companys de Sànchez a l’ANC Jordi Pairó, Irene Negre i Assumpció Castellví, però ha quedat fora Marcel Padrós junt amb Quim Jubert. El fet que, excepte president i secretari general, es votessin en llista oberta la resta de dinou dirigents va fer que el congrés elegís dues persones de la candidatura alternativa: Rosario Palomino i Gerard Sesé. De la tria de Sànchez, en la direcció també hi haurà Àngels Cabasés, Josep Ferrer, Pilar Calvo i Maria do Carmo Marques-Pinto.

La principal sorpresa, però, va ser que els candidats alternatius a la presidència, Jordi Ferrés, i a la secretaria general, Oriol Izquierdo, van demanar el vot pels oficials: Jordi Sànchez i Antoni Morral. Més de cent congressistes van ignorar la petició i els van votar a ells, però Sànchez i Morral van ser enlairats al lideratge amb el suport majoritari de 2.417 vots.