POLÍTICA
BARCELONA - 27 gener 2019 2.00 h

JOAQUIM FORN 

CANDIDAT DE JUNTS X CATALUNYA A L’ALCALDIA DE BARCELONA

“No puc entendre que renunciem a fer una llista unitària”

 “No faré una campanya basada en el terreny emocional. Vull que la gent ens voti perquè comparteix el model de ciutat que li proposem”

 “M’agradaria molt poder comptar amb ells dos... Són el perfil de persones que necessita el govern de Barcelona”

FRANCESC ESPIGA - BARCELONA
Pre­sen­tar-me a les elec­ci­ons muni­ci­pals és també una manera de defen­sar la meva innocència
Volem aple­gar gent del PDe­CAT, de la Crida, d’altres par­tits i inde­pen­dents. Serà una llista de ciu­tat
Veig el judici com una gran opor­tu­ni­tat per des­mun­tar els diver­sos delic­tes de què se’ns acusa

Amb la pers­pec­tiva de l’inici immi­nent del judici al Tri­bu­nal Suprem, l’excon­se­ller d’Inte­rior Joa­quim Forn ha con­fir­mat recent­ment la seva volun­tat de ser can­di­dat a l’alcal­dia de Bar­ce­lona. Encara des de la presó de Lle­do­ners, abans del seu tras­llat a Madrid, res­pon a les pre­gun­tes d’aquest diari.

Què l’empeny a pre­sen­tar-se a les pro­pe­res elec­ci­ons muni­ci­pals?
M’hi pre­sento amb el con­ven­ci­ment de poder bas­tir un pro­jecte i un equip gua­nya­dors per a Bar­ce­lona. Si no n’estigués con­vençut, no hau­ria fet aquest pas. A la vida hem d’estar a les ver­des i a les madu­res. Pot­ser algú podria pen­sar que per a mi seria més còmode no impli­car-me en la cam­pa­nya elec­to­ral i cen­trar-me només en el judici. És evi­dent que el judici és molt impor­tant per a mi i que hi dedi­caré molts esforços. No he elu­dit mai les res­pon­sa­bi­li­tats. Les he assu­mit sem­pre al llarg de la meva tra­jectòria política, en els meus anys de regi­dor a l’Ajun­ta­ment i des de la con­se­lle­ria d’Inte­rior. Ara afronto aquesta nova res­pon­sa­bi­li­tat con­vençut que puc fer una bona apor­tació al debat sobre el model de ciu­tat i que podrem pre­sen­tar una llista sol­vent per poder ini­ciar el canvi de rumb que la ciu­tat neces­sita.
En la seva decisió, fins a quin punt ha estat deter­mi­nant la pressió que hi pugui haver exer­cit el PDe­CAT o per­so­nes com ara Xavier Trias?
Ni el PDe­CAT ni Xavier Trias m’han pres­si­o­nat. Des que soc a Lle­do­ners, he par­lat i m’he escrit amb moltíssima gent del PDe­CAT, però també amb per­so­nes d’enti­tats soci­als i veïnals, amb tre­ba­lla­dors de l’Ajun­ta­ment que he cone­gut al llarg de la meva tra­jectòria muni­ci­pal. Mol­tes d’aques­tes per­so­nes m’han dema­nat que em repensés la meva decisió d’aban­do­nar la política. Són per­so­nes que em merei­xen molta con­fiança, que es fan escol­tar. Si em pre­sento als comi­cis és per con­ven­ci­ment propi. Una decisió d’aquesta enver­ga­dura només es pot pren­dre des del con­ven­ci­ment, no per pres­si­ons de cap mena. Jo estic con­vençut i il·lusi­o­nat amb aquest repte.
En el lli­bre ‘Escrits de presó’, admet que hi ha hagut moments en què, atesa la seva situ­ació, no tenia ni esma ni volun­tat per fer política activa. Què ha can­viat, doncs?
És cert que he vis­cut una evo­lució per­so­nal. El mes de febrer del 2018, quan es plan­te­ja­ven les primàries, vaig anun­ciar que no hi con­cor­re­ria. En aquell moment no em veia amb prou força per fer aquest pas. Ara les cir­cumstàncies han can­viat. Estic fort, estic con­vençut i estic deci­dit a llui­tar per no dei­xar-me apar­tar pels que desit­ja­rien que aban­donés els meus ide­als. Pre­sen­tar-me a les elec­ci­ons muni­ci­pals és també una manera de defen­sar la meva innocència. Soc inno­cent i, mal­grat la pri­vació de lli­ber­tat, lliure. Pre­sen­tar-me a les elec­ci­ons és una mani­fes­tació d’aquesta lli­ber­tat.
Com es plan­teja fer cam­pa­nya des de la presó i enmig d’un judici?
Ser a la presó i enmig del judici no és un fac­tor irre­lle­vant. És evi­dent que la meva par­ti­ci­pació en la pre­cam­pa­nya, fins que fina­litzi el judici, serà més difícil. Tro­ba­rem la fórmula per poder fer arri­bar mis­sat­ges i par­ti­ci­par en els debats de ciu­tat. En aquest moment també serà impor­tant el paper que hi tin­dran la resta de mem­bres de la can­di­da­tura. Crec en l’equip que pre­sen­ta­rem; tots ells estan ple­na­ment capa­ci­tats per expli­car el nos­tre model de ciu­tat i, sobre­tot, quan gua­nyem, per exe­cu­tar-lo.
Que vostè sigui can­di­dat implica una volun­tat de dur les elec­ci­ons a un ter­reny emo­ci­o­nal en què el debat de ciu­tat sigui sub­si­di­ari?
De cap de les mane­res. La meva tra­jectòria política a l’Ajun­ta­ment avala la meva decisió de pre­sen­tar-me als comi­cis. No faré una cam­pa­nya basada en el ter­reny emo­ci­o­nal. Vull que la gent ens voti perquè com­par­teix el model de ciu­tat que li pro­po­sem, perquè con­fia en l’equip que l’haurà de tirar enda­vant, perquè sap que farem de Bar­ce­lona la capi­tal de Cata­lu­nya i de les lli­ber­tats i que esta­rem al cos­tat de la resta de muni­ci­pis. Volem par­lar essen­ci­al­ment de la ciu­tat i dels rep­tes que ens cal afron­tar. ¿Algú enten­dria que durant la cam­pa­nya no parléssim de la inse­gu­re­tat, de l’accés a l’habi­tatge, de com recu­pe­rar el lide­ratge de Bar­ce­lona, de com creem riquesa per fer-ne una dis­tri­bució justa entre els bar­ris i els veïns o del model de turisme que volem per a Bar­ce­lona, entre altres coses? Aquest és el debat que ens dema­nen els veïns i veïnes de la nos­tra ciu­tat.
La seva aposta és fer una can­di­da­tura que aple­gui el PDe­CAT i la Crida sota la marca Junts per Cata­lu­nya?
Ens pre­sen­ta­rem a les elec­ci­ons amb la llista Junts per Cata­lu­nya. És una bona marca, tal com ho cer­ti­fi­quen els resul­tats de les elec­ci­ons del 21 de desem­bre. Dar­rere la marca Junts per Cata­lu­nya, hi ha una filo­so­fia que és essen­cial i que com­par­teixo. Anem més enllà dels par­tits que hi donen suport. Hi volem aple­gar gent del PDe­CAT, de la Crida, d’altres par­tits i inde­pen­dents. Volem fer una veri­ta­ble llista de ciu­tat. Hi volem aple­gar el món sobi­ra­nista que vol cons­truir un model de ciu­tat alter­na­tiu a la Bar­ce­lona d’Ada Colau. Des del sobi­ra­nisme, volem ofe­rir a Bar­ce­lona un model de trans­for­mació, de canvi, de rege­ne­ració. Volem tor­nar a situar Bar­ce­lona al cen­tre de tot.
Des­carta defi­ni­ti­va­ment una llista única de JxCat i ERC?
No només no ho des­carto, sinó que llui­taré fins al final per acon­se­guir-ho. Tinc un gran res­pecte per les deci­si­ons estratègiques d’ERC, però vivim un moment excep­ci­o­nal que reque­reix la màxima gene­ro­si­tat i uni­tat. Ser el par­tit més votat en unes elec­ci­ons muni­ci­pals és un fac­tor deter­mi­nant. No puc enten­dre que renun­ciem a una llista unitària que ens dona­ria amb tota segu­re­tat la majo­ria a l’Ajun­ta­ment. No hi vull renun­ciar. Estic dis­po­sat a seure per par­lar-ne sense cap con­dició i inten­tar tro­bar una solució.
Compta amb Elsa Artadi com a número dos? I amb Fer­ran Mas­ca­rell?
M’agra­da­ria molt poder comp­tar amb aques­tes dues per­so­nes. Són per­so­nes de gran vàlua, de pro­cedències dife­rents, amb una gran experiència política i de gestió pública. Són el per­fil de per­so­nes que neces­sita el govern de Bar­ce­lona. Hi estem par­lant i no cal dir que m’agra­da­ria molt que s’incor­po­res­sin al nos­tre pro­jecte.
La seva hipotètica presa de pos­sessió com a regi­dor estarà con­di­ci­o­nada al resul­tat del judici. Com afronta el procés davant del Suprem?
Molt aviat ens tras­lla­da­ran a Madrid. Hi anem serens, amb el cap ben alt i deter­mi­nats a con­ti­nuar llui­tant per la lli­ber­tat i la justícia. Veig el judici com una gran opor­tu­ni­tat per des­mun­tar els delic­tes de què se’ns acusa: la rebel·lió, la sedició i la mal­ver­sació. I també per denun­ciar la vul­ne­ració de drets ciu­ta­dans de què hem estat objecte, per defen­sar les lli­ber­tats fona­men­tals i el dret a l’auto­de­ter­mi­nació.
Con­fia en una sentència abso­lutòria?
Jo no perdo mai l’espe­rança. Llui­ta­rem per l’abso­lució, perquè aquesta és l’única sentència justa, l’única que es pot sos­te­nir amb el Codi Penal a la mà. No puc dei­xar de recor­dar que alguns de nosal­tres fa més de quinze mesos que estem en presó pre­ven­tiva i que el tri­bu­nal haurà de jus­ti­fi­car d’alguna manera tot aquest temps que hem estat a la presó.