OPINIÓ
DOCTOR EN FILOLOGIA I ENSENYANT - 27 gener 2019 2.00 h

TRIBUNA

Les ‘defenses’

JOSEP MARIA UYÀ - DOCTOR EN FILOLOGIA I ENSENYANT

Ja fa uns dies que sona el “tam-tam” dels judi­cis als empre­so­nats pels fets de l’u d’Octu­bre. Men­tres­tant, els can­vis a la cúpula judi­cial han sigut mínims des que van arri­bar els soci­a­lis­tes al poder, els gests de con­ci­li­ació per obrir unes nego­ci­a­ci­ons han estat del tot tímids i escas­sos, i només es fan evi­dents els intents de maqui­llatge de la posada en escena judi­cial a fi i efecte de per­me­tre que la Unió Euro­pea pugui pas­sar de pun­te­tes sobre els matei­xos judi­cis i les pre­vi­si­bles con­dem­nes. Per parts dels pre­sos s’han fet públi­ques, de manera dis­persa i sense un front uni­tari de defensa, les estratègies que pen­sen fer ser­vir els avo­cats defen­sors.

És del tot evi­dent que aques­tes estratègies sem­blen per­fec­ta­ment rao­na­des i rao­na­bles, des del punt de vista que cre­uen que no hi ha delicte, car exer­cir la democràcia, diuen, no pot ser delicte, i que altra­ment cap acció per part dels pre­sos va supo­sar ni va ins­tru­men­tar cap violència. Per tant no hi ha rebel·lió, ni sedició ni mal­ver­sació. Tota per­sona de bona fe no pot no estar-hi d’acord, sobre­tot pel que fa als Jor­dis, acu­sats pre­ci­sa­ment d’allò que van acon­se­guir evi­tar.

Però tot això, que està molt bé, perquè fa evi­dent que es tracta d’un judici polític, no sem­bla tenir en compte que, evi­dent­ment, és un judici polític, i en un judici polític els drets humans, les rei­vin­di­ca­ci­ons rao­na­des i democràtiques és allò pre­ci­sa­ment que es porta a judici, car els fis­cals de l’Estat, els infor­mes de la poli­cia i les deci­si­ons dels jut­ges es pre­nen perquè hi ha hagut des de Cata­lu­nya un atac polític, a saber, tren­car la uni­tat ter­ri­to­rial de l’Estat con­sa­grada per la Cons­ti­tució del 1978, i és això que es jutja, no pas si va ser o no democràtica i pacífica l’actu­ació dels pre­sos, perquè això a l’Estat no li importa gens, pre­ci­sa­ment perquè nega que Cata­lu­nya pugui exer­cir cap democràcia sobre aquest tema, i per això no adme­ten cap pos­si­bi­li­tat de fer cap mena de referèndum. Així és que les defen­ses, per cla­ri­vi­dents que puguin ser, per­dran el judici, fins i tot inter­na­ci­o­nal­ment, car el que compta és si es van sal­tar o no les llei de l’Estat, i això és evi­dent que se les van sal­tar, perquè el referèndum, per més just que sigui, va ser il·legal. I totes les con­seqüències poste­ri­ors, il·legals també.

Perquè la inde­pendència només s’asso­leix o bé amb un referèndum legal i reco­ne­gut inter­na­ci­o­nal­ment, o bé amb una revolta social que des­bordi com­ple­ta­ment l’Estat i implanti un nou dret, el del nou estat. Com que el que es va fer no és ni una cosa ni altra, els pre­sos estan en un tràngol sense sor­tida, tret que un nou pacte poste­rior amb l’Estat els indulti, pacte que evi­dent­ment no inclourà mai un referèndum legal. Qual­se­vol estat faria el mateix amb un intent uni­la­te­ral d’inde­pendència. L’Estat va obrir la ratera, i nosal­tres hi vam caure. Perquè una llei només te la pots sal­tar si tens força per impo­sar una nova llei. I això és l’única cosa que podem fer seri­osa, asso­lir la força i la majo­ria per una nova llei. Feina per a dues gene­ra­ci­ons més. Perquè el dret natu­ral no exis­teix, i les lleis, arreu, les fa sem­pre el poder.