ARTICLES
27 febrer 2016 2.00 h

VUITS I NOUS

El pacte

MANUEL CUYÀS

Com que vam assistir al naixement de la criatura i l'hem vista després espigar-se i fer-se gran, tots aquí sabem que Ciutadans és un partit de dreta-dreta. No diré d'extrema dreta perquè la paraula té unes connotacions desagradables i perquè tampoc cal exagerar, però sí que diré que és una dreta destil·lada i lliure d'impureses. Tant, que molts dels votants del PP, quan van considerar que aquest partit en la seva particular opinió girava massa al centre o van comprovar que estava molt empastifat per la corrupció van córrer a abraçar la causa de Ciutadans i no cap altra, tal com els resultats electorals descriuen. La criatura va néixer a més a més amb un únic pa sota el braç, que era l'oposició a la política lingüística que s'ha practicat a Catalunya amb l'acord de gairebé tots els partits i gairebé tota la gent, parlés com parlés, i en això es va veure que havia vingut al món per posar zitzània, que és una paraula evangèlica que evoca esbarzer, esbarzer i zitzània a la convivència de Catalunya. Ara els pans s'han multiplicat però cap, segons el nostre paladar, conté la farina de la moderació ideològica o la centralitat. En canvi, el PSOE hi ha observat o hi ha volgut observar centralitat, i hi ha pactat per mirar de poder governar Espanya. Quines coses que es fan i es desfan i no es volen veure per obtenir el poder. La maniobra argumental hauria deixat parat no Maquiavel, que hauria fugit corrents, sinó Aristòtil, que va fixar els sil·logismes: “El PSOE és un partit de centre-esquerra, Ciutadans és un partit de centre-dreta, ergo el centre ens uneix i ja podem pactar.” L'alcalde socialista Àngel Ros de Lleida, que governa amb Ciutadans i de moment ja ha fet bilingüe tota la informació municipal, en va ser el precursor. Ha creat escola: l'ha imitat l'alcalde successor de Puigdemont a Girona, “ciutat referent de l'independentisme”. Ja podem plegar.

Els punts de l'acord entre els dos partits parlen de reformar la Constitució, de suprimir les diputacions... Això de suprimir les diputacions, que sembla tan modern i estalviador, és perquè els ajuntaments depenguin directament de l'Estat i els governs autonòmics perdin incidència sobre els municipis. La famosa recentralització. Pel que fa a la reforma constitucional... enlloc els dos partits parlen de Catalunya, del “problema” de Catalunya que fins fa quatre dies els atabalava tant. Umberto Eco, que s'acaba de morir, deia que la falta de senyal és un senyal. Si el PSOE i Ciutadans no donen senyals de vida sobre Catalunya és senyal que n'han d'haver parlat molt asseguts en els sofàs i en les taules a porta tancada. La falta de senyal és en aquest cas un mal senyal. Alguna cosa tramen, i si eviten que sigui coneguda és que ens hem de posar a tremolar.