ARTICLES
XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT - 27 febrer 2016 2.00 h

A LA TRES

‘Quid pro quo', Barrientos?

XEVI XIRGO - XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT
“El nou president del TSJC no vol que es facin servir els tribunals per fer política

Jesús María Barrientos, el flamant nou president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, va ser ben clar ahir durant el discurs de la seva presa de possessió: “Ningú –va dir– ha d'acudir als jutjats o als tribunals per trobar solucions al debat social obert actualment a Catalunya.” Com que a l'acte d'ahir hi havia de cos present tot l'aparell judicial català però també l'espanyol (i l'absència més que justificada del president Puigdemont), se'm fa difícil saber a qui es dirigia. Però el missatge va ser ben clar: al nou president del TSJC el molesta que es facin servir els jutjats o els tribunals per fer política (ell en va dir “per trobar solucions al debat social obert actualment a Catalunya”). Molt bé. A banda que hauríem de deixar clar que qui ha fet i fa servir els tribunals per fer política és el govern espanyol (i ho fa consell de ministres rere consell de ministres), potser també estaria bé demanar que, posats a fer, els tribunals o els jutjats tampoc facin política. Quid pro quo. Que els polítics no judicialitzin la política, d'acord, però que la justícia tampoc faci política. Perquè no em negaran que això és el que va fer el TC el 2012 amb la sentència de l'Estatut. Va fer política. I, com deia algú fa pocs dies, “contigo empezó todo”. I jo em pregunto: i què és el que fa el mateix TSJC quan aquests dies anul·la el protocol dels usos lingüístics del sector públic de Catalunya? Política. Fa política. Com ho fa cada cop que hi ha una sentència del mateix TSJC sobre la immersió lingüística. Que en comptes de lloar la immersió o de reconèixer que atendre els usuaris en català és una situació establerta, normal, socialment acceptada i que no crea cap discriminació (la mateixa normativa estableix que l'usuari si ho demana pot ser atès en qualsevol altra llengua oficial), fa una lectura política dels fets a la sentència i dóna a entendre que a Catalunya hi ha una discriminació lingüística envers els castellanoparlants. Fa riure, senyors meus. A base de demandes i sentències només aconsegueixen una cosa: crear problemes allà on no n'hi ha. Quid pro quo, senyor Barrientos.