POLÍTICA
BARCELONA - 27 març 2019 2.00 h

Causa general des del 2015

 El cap de la investigació admet que cercava indicis contra el govern des de la fiscalia de l’Audiencia Nacional i un jutjat alhora

 Defineix com a “període insurreccional” la tardor del 2017, però no detalla cap acte violent

M. PIULACHS/ D.PORTABELLA - BARCELONA

El bastió de les acu­sa­ci­ons per sus­ten­tar els delic­tes de rebel·lió i sedició con­tra els inde­pen­den­tis­tes cata­lans va tron­to­llar ahir en el judici al Tri­bu­nal Suprem. El tinent coro­nel de la Guàrdia Civil i cap de la poli­cia judi­cial a Cata­lu­nya, Daniel Baena, va adme­tre que va començar a inves­ti­gar el procés d’inde­pendència de Cata­lu­nya el novem­bre del 2015, per una ordre de la fis­ca­lia de l’Audi­en­cia Naci­o­nal arran d’una ini­ci­a­tiva par­la­mentària que ja qua­li­fi­cava de sedició. També va con­fes­sar que va man­te­nir-la durant sis mesos con­jun­ta­ment amb una inves­ti­gació judi­cial, del jut­jat d’ins­trucció 13 de Bar­ce­lona –acció pros­crita– fins que, al seu parer, va veure que cer­ca­ven el mateix. “Inves­tigàvem per­so­nes, no enti­tats ni par­tit polítics. Inves­tigàvem si es van des­ti­nar diners públics a fins il·legals”, insis­tia el tinent coro­nel Baena a les defen­ses. Abans, va asse­gu­rar que la tar­dor del 2017 va ser “un període insur­rec­ci­o­nal” i que Cata­lu­nya era un “pol­vorí”, però, com els altres tes­ti­mo­nis poli­ci­als, no va rela­tar cap acte vio­lent ni cap inci­tació dels nou acu­sats que fa més d’un any que estan en presó pre­ven­tiva.

El tinent coro­nel Baena va fer un relat acu­sa­tori fluid amb les còmodes pre­gun­tes de la fis­cal Con­su­elo Madri­gal, que va haver d’estar més de vint minuts pre­gun­tant-li per jus­ti­fi­car la lega­li­tat de les seves inves­ti­ga­ci­ons.

I, nova­ment, amb l’inter­ro­ga­tori dels advo­cats defen­sors, el relat cri­mi­nal va tron­to­llar. El pena­lista Andreu van den Eynde, defen­sor d’Oriol Jun­que­ras i Raül Romeva, va cen­trar-se a demos­trar que la causa del Suprem és una inves­ti­gació vici­ada, en la qual s’han inves­ti­gats els matei­xos fets (el supo­sat finançament il·legal per al referèndum o per crear estruc­tu­res d’estat) en qua­tre òrgans judi­ci­als dife­rents (un jut­jat de Bar­ce­lona, l’Audi­en­cia Naci­o­nal, el TSJC i el Suprem) i en dues fis­ca­lies (la de l’Audi­en­cia Naci­o­nal i la de Cata­lu­nya). Els fis­cals no poden inves­ti­gar quan les cau­ses estan judi­ci­a­lit­za­des, i en aquest cas el tinent coro­nel Baena va con­tro­lar-ne sis alhora. En un cas va donar infor­mació al fis­cal abans que a la jut­gessa de l’Audi­en­cia Naci­o­nal i sense permís del jutge de Bar­ce­lona, va apun­tar-li l’advo­cada Marina Roig. Baena va con­fir­mar que van dema­nar la inter­venció del telèfon del tre­ba­lla­dor Josué Sallent perquè havia par­lat amb una empresa de recompte de vots, “la mateixa amb qui havia con­tac­tat el govern del País Basc”, va etzi­bar-li Van den Eynde.

L’Agència Tri­butària

La pena­lista Ana Ber­na­ola (bri­llant, tot i que el pre­si­dent de la sala, Manuel Marc­hena, la inter­rom­pia), va evi­den­ciar que les inves­ti­ga­ci­ons de la Guàrdia Civil han estat un fis­hing, terme que s’usa en l’àmbit penal per a les inves­ti­ga­ci­ons per pes­car fets il·lícits, acció pro­hi­bida. Així, en els ates­tats con­fec­ci­o­nats per Baena a la fis­ca­lia de l’Audi­en­cia Naci­o­nal (curi­o­sa­ment lla­vors hi havia el fis­cal Javier Zara­goza) ja el 2015 posava les acci­ons de l’ANC o piu­la­des de Jordi Sànchez del 2013. “Per posar en con­text”, bal­bu­ce­java el tinent coro­nel, sense poder donar un rao­na­ment cohe­rent. Tam­poc va saber jus­ti­fi­car per què la mani­fes­tació del 21-S al TSJC la va qua­li­fi­car d’escrache, o per què citava Sànchez com a pro­mo­tor de la pro­testa del 8-N si era en presó pre­ven­tiva des del 16 d’octu­bre. “Inves­ti­guem per­so­nes que fan coses”, s’excu­sava Baena, que va ser sal­vat pel jutge Marc­hena quan va dir que els “ates­tats no vin­cu­len al tri­bu­nal”, i Ber­na­ola, ràpida i amb edu­cació, va res­pon­dre-li que “els ates­tats són la base de les acu­sa­ci­ons que fan que Sànchez segueixi a la presó”. Retalls de premsa i piu­la­des han estat la prin­ci­pal font de prova del cos armat.

El cap de la Guàrdia Civil va asse­gu­rar que l’expre­si­dent Artur Mas, després de la con­sulta del 9-N del 2014 “ja tre­ba­llava per desen­vo­lu­par les infra­es­truc­tu­res d’estat” i a través dels “con­ve­nis marc”. Una de les obses­si­ons de Baena, ja des del 2015, ha estat inten­tar pro­var que l’Agència Tri­butària cata­lana havia tras­pas­sat el seu àmbit com­pe­ten­cial autonòmic i ja s’inver­tien diners públic en la futura estruc­tura d’estat. “L’Agència Tri­butària con­ti­nua oberta?”, li pre­gun­tava el pena­lista Xavier Melero. “Sí”, va res­pon­dre Baena, i va assen­tir que no hi ha cap denúncia con­tra aquest ens de la Gene­ra­li­tat.

Pel que fa al docu­ment Enfo­cats, apòcrif i tro­bat a la casa del número 2 de Jun­que­ras, que els inves­ti­ga­dors sus­ten­ten com a full de ruta cap a la inde­pendència mal­grat que no es com­plei­xen les dates, el tinent coro­nel, a pre­gun­tes de Melero, va cer­ti­fi­car que no s’ha tro­bat aquest dos­sier a cap dels dotze acu­sats, ni se’n parla en cap dels seus cor­reus electrònics inter­vin­guts. I, el ter­cer error d’un agent de la Guàrdia Civil con­tra l’expre­si­denta Carme For­ca­dell va ser de Baena quan va indi­car que sor­tia com a can­di­data al càrrec a la Moleskine de Josep Maria Jové, i l’advo­cada Olga Arde­riu li va fer rec­ti­fi­car la fal­se­dat decla­rada abans amb la fis­cal.

LES XIFRES

84
assetjaments
s’assegura que hi va haver a casernes de i hotels on eren els agents. Cap ferit ni detingut.
193
talls de carreteres
es van produir quan Catalunya estava intervinguda pel 155, va sostenir Baena.

Fi al contacte dels presos i el públic

Sense abraçades

El Tribunal Suprem permetia fins ara un espai de contacte breu al saló de plens entre els presos i el públic coincidint amb els recessos que decreta el jutge Marchena. Així era com durant les 6 setmanes primeres, els presos i preses podien saludar les autoritats, els familiars i amics que eren entre el públic en les pauses del migdia i de la tarda. Des d’aquesta setena setmana de judici, però, tenen prohibit entrar en contacte amb el públic. La prohibició és viscuda pels presos com un càstig afegit. El mètode que Marchena utilitza per evitar les abraçades és desallotjar el públic abans que els acusats, quan fins ara ho ordenava al revés. A l’hora d’imputar la decisió, fonts del Suprem apunten a una ordre policial, mentre que la policia espanyola en responsabilitza Marchena després que dijous veiés un suposat insult d’un assistent a un pres.

Citats per Sant Jordi

La sala va comunicar ahir les noves sessions en què se celebrarà judici a l’abril. Són els dies: 2, 3, 4, 9, 10, 11, 15, 16, 17, 23, 24 i 25 d’abril. Per al 3 d’abril hi ha citats com a testimonis els comissaris dels Mossos Ferran López i Joan Carles Molinero. El tribunal ha respectat que el dilluns de Pasqua és festa a Catalunya, però no el dia de Sant Jordi, que ha citat força polítics, com el vicepresident Pere Aragonès.