Les municipals, en clau de sí

CiU, ERC i la CUP presenten plegades 176 llistes més que el 2011

68 municipis ja tenen alcalde sobiranista

El color de les diputacions afectarà la hisenda pròpia

27/04/15 02:00 -
Els alcaldes de 800 municipis van entregar a Artur Mas les mocions a favor de la consulta el 4 d'octubre de l'any passat al Palau de la Generalitat
QUIM PUIG

“El 24-M guanyarà el sobiranisme i iniciarem la independència.” Amb aquest convenciment entomava divendres la presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, la crida a convertir les eleccions del maig en la primera volta dels comicis del setembre. CiU, ERC i la CUP coincideixen a dir que els resultats dels comicis poden reforçar o afeblir un procés caracteritzat per la multiplicitat d'actors institucionals i de la societat civil. La resta de partits deploren que les municipals adoptin un accent rupturista inèdit des del restabliment de la democràcia. ICV-EUiA, abocada al discurs dicotòmic entre l'esquerra i la dreta, ha carregat contra el tripartit independentista perquè barreja les municipals amb el procés. El PSC, el PP i Ciutadans censuren igualment que es dibuixin com un primer plebiscit que desborda la lògica local. Entre altres raons, perquè tampoc admeten el caràcter plebiscitari del 27-S.

La nova composició del mapa municipalista, tanmateix, serà determinant per avaluar el suport ciutadà a l'anomenada transició nacional. Encara que es tracti d'uns comicis en què la personalitat dels candidats i els projectes municipals tenen un pes preponderant, serà la primera vegada que els partits sobiranistes mesuraran les seves forces després del tomb històric de les europees –en què ERC va aconseguir per primera vegada més diputats catalans que ningú a l'europarlament– i del procés participatiu del 9-N, en què es van comptar 1,8 milions de partidaris de la independència.

Més candidats

CiU, ERC i la CUP presenten, plegades, 176 llistes més que fa quatre anys. La federació nacionalista és la que n'ha confegit més (858 sense comptar les de les entitats municipals descentralitzades, tot i que en són 15 menys que el 2011). ERC n'ha afegit un centenar a les 610 de fa quatre anys. La CUP, 91, i ara se la juga en 163 municipis. Les forces que rebutgen el 24-M com a primera volta, en canvi, presenten en global 132 candidatures menys que en les anteriors municipals. El PP i Ciutadans, no obstant això, han tancat més llistes aquest cop (525 i 89, respectivament). L'esventrament intern del PSC i el desgast de les sigles han portat els de Miquel Iceta a formar 195 llistes menys. El saldo d'ICV-EUiA, també negatiu, és de 220 candidatures.

A hores d'ara ja hi ha 68 pobles amb alcalde sobiranista. La gran majoria dels 77 municipis en què només es podrà votar una llista tindran un batlle nacionalista o republicà. CiU ha estat l'única a aspirar a 45 alcaldies. ERC, a 23 més, en la majoria dels casos usant la seva marca blanca Acord Municipal (AM). En la resta governaran alcaldes de la Candidatura de Progrés (PSC) i de llistes sense sigles nacionals.

La hisenda, a la basca?

Els resultats del 24-M establiran un nou equilibri a les diputacions, que serà determinant per al futur de la principal estructura d'estat pendent per desenvolupar: la hisenda pròpia. CiU va aconseguir, el 2011, per primer cop, el govern de totes quatre, després de tres dècades d'hegemonia socialista en la de Barcelona. Durant més de dos anys ho van fer amb un pacte amb el PP, però l'esdevenir del procés va portar la federació a desfer-se de la incoherent aliança amb el partit de Mariano Rajoy.

L'homogeneïtat als quatre ens supramunicipals va permetre al govern d'Artur Mas crear l'embrió administratiu de la futura hisenda catalana amb la xarxa Tributs de Catalunya, que ha estès, per exemple, el servei de finestreta única. L'executiu ha de definir abans del juliol si manté una estructura a la basca, tal com ha plantejat el Consell Assessor per a la Transició Nacional, o si opta perquè es basi en una gestió centralitzada en l'Agència Tributària de Catalunya. Hi treballa el cervell de la hisenda, Joan Iglesias.

El cap i casal

L'Associació de Municipis per la Independència també pot apujar o abaixar el llistó dels 710 consistoris i 39 consells comarcals i diputacions adherits si el 24-M els del sí guanyen o perden suports. Barcelona, a més, es pot replantejar l'entrada a l'AMI. Mas, de fet, reconeix que el nou equilibri de forces que hi hagi a la capital condicionarà el procés. “Imagini's que Barcelona no té una majoria que continua donant suport a aquest projecte. Tindríem una gran pedra a la sabata. Si va bé, però, serà una empenta molt gran”, assenyalava a El Punt Avui Televisió.

CiU i ERC entomaran els pactes de govern en clau local, però la política d'aliances a les diputacions, als consells comarcals i, sobretot, a Barcelona pot reforçar o perjudicar les relacions dels dos socis al Parlament. El paper del cap i casal en el procés dependrà, però, d'un altre element. Barcelona en Comú, amb aspiracions a l'alcaldia, defuig el debat independentista i ha deixat amb un interrogant les futures votacions al ple sobre la qüestió. “Considerar el 24-M una primera volta del 27-S és una estafa democràtica”, va etzibar Ada Colau. És així com al maig pot modificar la velocitat del procés: fre o accelerador?

Lliures, sobirans i guardians de la transició nacional

Els municipis han estat actors principals del lideratge institucional del procés. El germen municipalista es remunta a la febre de consultes independentistes que es va començar a contagiar arreu del país després del plebiscit ciutadà d'Arenys de Munt del 13 de setembre del 2009, aleshores formalment fora dels consistoris. El desembre del 2011 es constituïa a Vic l'Associació de Municipis per la Independència, abans que la imprevisible manifestació de la Diada de l'any següent revolucionés la política catalana, i quan el Parlament i el govern que es van constituir després no s'havien abocat encara en la convocatòria d'un referèndum, fins ara, impossible.

Des dels municipis s'han lliurat batalles polítiques constants contra Madrid. Uns 200 s'han declarat “territori català, lliure i sobirà”. 172 han donat suport a la sobirania fiscal i 66 l'han exercida i s'han negat a ingressar els impostos propis a les arques espanyoles. 102 han estat denunciats per la delegada del govern espanyol per haver retirat la rojigualda de les dependències municipals. Els consistoris també van reforçar la convocatòria del 9-N en col·laborar amb el dispositiu i fer pressió política: a 920 dels 947 municipis es van aprovar mocions per la consulta i la majoria dels alcaldes va fer pinya amb el govern i el Parlament en un acte simbòlic al Palau de la Generalitat.

Darrera actualització ( Dilluns, 27 d'abril del 2015 02:00 )