POLITICA
BARCELONA - 27 abril 2016 2.00 h

Escepticisme davant Santamaría

 El govern defensa la celebració, demà, de la reunió entre Junqueras i la vicepresidenta espanyola en funcions, però dubta del resultat

 L'executiu manté que garantirà la prohibició del ‘fracking' sense “desobeir” el Constitucional

EMILI BELLA - BARCELONA

La reunió es manté, però amb un “escepticisme creixent”. El govern espera poca cosa de la trobada prevista per demà a la una del migdia entre el vicepresident, Oriol Junqueras, i la seva homòloga espanyola en funcions, Soraya Sáenz de Santamaría, però considera que cal que tingui lloc “amb la voluntat d'avançar en qüestions que tenen a veure amb el dia a dia de les persones i davant de les quals el que manca és voluntat política per part del govern de l'Estat”.

La portaveu de l'executiu, Neus Munté, descartava ahir plantar Sáenz de Santamaría –tal com havia suggerit la CUP a Junqueras– perquè es tracta d'una reunió que emana del primer contacte formal entre els dos presidents, celebrat dimecres de la setmana passada a La Moncloa. “Són maneres diferents d'entendre les coses, tan legítima l'una [la de la CUP] com l'altra [la del govern]”, va observar la portaveu.

La trobada arriba a les portes d'un més que probable procés electoral i amb un govern en funcions que la mateixa consellera qualifica de “desaparegut” en qüestions “molt sensibles”, com l'acollida de refugiats i les polítiques relacionades amb les entitats del tercer sector, en paral·lel a la bel·ligerància judicialitzadora. La Generalitat no amaga el malestar perquè hores després de la reunió entre Carles Puigdemont i Mariano Rajoy, en què el primer va demanar més política i menys tribunals al segon, el Consell de Ministres va enviar al Tribunal Constitucional (TC) tres lleis catalanes més (la que grava els pisos buits, una segona relacionada amb l'organització dels governs locals i la tercera, sobre igualtat efectiva entre homes i dones). “En prenem nota”, va respondre aleshores Munté. Ahir, la consellera de la Presidència destacava que tot el que té a veure amb les relacions entre Catalunya i Espanya i amb l'“excessiva” judicialització de la carpeta catalana quedaria al marge de la trobada, que se centraria en la relació de més de quaranta punts que Puigdemont va traslladar a Rajoy, com per exemple “compromisos del mateix govern de l'Estat”, polítiques socials i l'acollida de demandants d'asil.

D'ençà de l'anunci que Madrid enviaria al TC les tres lleis, es va conèixer, dilluns, que l'alt tribunal aixecava la suspensió cautelar del fons de pobresa energètica, però que anul·lava la llei que impedeix la construcció de grans superfícies comercials fora de les trames urbanes i la norma que prohibeix el fracking.

En aquest sentit, el govern va anunciar ahir que “garantirà” la no-utilització del fracking en l'aprofitament d'hidrocarburs a Catalunya, en consonància amb el mandat del Parlament de l'octubre del 2014. Munté va evitar parlar de desobediència i va reiterar que la Generalitat té capacitat legal per esquivar el Constitucional.

Justament, la CUP va defensar que l'única manera de no envair competències de l'Estat és tenir-les totes i va demanar a tots els grups parlamentaris que “davant d'atemptats contra drets fonamentals dels catalans, treballin per la desobediència d'aquest TC il·legítim”.

Junqueras, al CPFF

Una altra de les qüestions que Junqueras posarà sobre la taula demà és el límit de dèficit fixat pel govern en funcions i que la Generalitat considera injust malgrat que s'hagi augmentat el marge a l'alça. El conseller d'Economia podrà plantejar-ho de tu a tu al matí a Sáenz de Santamaría, i de manera multilateral a la tarda, en què hi ha convocada una altra reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) per informar sobre el nou marge de dèficit pel 2016 en l'ordre del dia. Junqueras anirà acompanyat del secretari d'Economia, Pere Aragonès. A l'última reunió del CPFF, el govern hi va enviar el conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, ja que el d'Economia tenia un viatge institucional programat a Roma.

Les comunitats tindran enguany un objectiu del 0,7% del PIB, més del doble del previst inicialment, del 0,3%. El govern haurà de baixar des del 2,7% de dèficit de l'any passat. “El nivell d'injustícia no és tan gran, però continua sent injust i això té afectació en els serveis públics de Catalunya”, va lamentar ahir a aquest diari Aragonès, que va recordar que el ministeri té majoria al CPFF, és a dir, que més enllà d'exposar la seves reivindicacions, el govern hi acudirà com a convidat de pedra.

L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) recomana que Catalunya tingui un límit de fins a l'1%. “Tothom, inclús l'Airef, excepte el ministre Montoro, veu que la imposició del límit de dèficit és arbitrària i injusta. La proposta de l'Airef continua sent insuficient i una xifra arbitrària”, va manifestar Munté. El percentatge mínim “raonable” per al govern és un 1,2%.

LES FRASES

Som escèptics, ho érem abans i ho som encara més des de divendres amb l'anunci que el govern espanyol recorre al TC contra tres lleis més
Es pot parlar de desobediència, però
el govern prefereix parlar d'obediència
al seu full de ruta
Neus Munté
PORTAVEU DEL GOVERN

El dèficit ja supera el de fa 12 mesos

Catalunya acumulava a final de febrer un dèficit públic del 0,16%, amb un desequilibri en xifres absolutes de 333 milions d'euros, un 15% més que els 290 milions de números vermells que es van sumar el febrer del 2015 (0,14% del PIB). Convé recordar que l'objectiu de dèficit per a tot l'any fixat pel govern espanyol per a les autonomies és del 0,7%, amb un objectiu global de totes les administracions a final d'any del 3,6%. L'administració de l'Estat va registrar fins al març un dèficit del 0,78%, és a dir, 8.860 milions. En comparació amb el mateix període del 2016, el dèficit es va reduir en 0,21 punts de PIB. El dèficit consolidat de les administracions públiques fins al febrer, sense les corporacions locals, va ser de 12.684 milions, un 1,13% del PIB. Catalunya, junt amb la Comunitat de Madrid, ocupa el cinquè lloc dels territoris amb un dèficit més important, per darrere d'Extremadura, el País Valencià (0,35%), Andalusia (0,19%) i Cantàbria (0,17%).