POLÍTICA
BARCELONA - 27 abril 2019 2.00 h

Catalunya, en un pol del debat

 El conflicte territorial, el procés i els pactes centren la campanya més crispada i polaritzada que es recorda

 O 155, o diàleg, o referèndum són les vies que es plantegen com a solució mentre tothom mira de reüll Vox

EMMA ANSOLA - BARCELONA

Tot­hom l’ano­mena, però no saben... com és. Aquesta dita, trans­for­mada, es podria apli­car a Cata­lu­nya i al paper cen­tral que ha tin­gut en aquesta cam­pa­nya elec­to­ral. El con­flicte ter­ri­to­rial i l’encar­ce­ra­ment pre­ven­tiu dels can­di­dats del 28-A de Junts per Cata­lu­nya i ERC ha bas­tit una cam­pa­nya amb actes i afir­ma­ci­ons a vol­tes cris­pa­des, a vol­tes inèdites i embol­ca­llada sem­pre de pre­o­cu­pació per l’auge de l’extrema dreta que no s’ha sabut fre­nar.

Des de l’inici fins al final, les referències a Cata­lu­nya han estat pre­sents en tots els actes, ja sigui des dels par­tits de la dreta com de l’esquerra fins al punt que dijous a la nit els tres can­di­dats, Pedro Sánchez, Pablo Casado i Albert Rivera –el dia abans ho havia fet Pablo Igle­sas–, van coin­ci­dir a Bar­ce­lona per gra­tar en la bossa d’inde­ci­sos.

Gua­nyar a Cata­lu­nya és una cata­pulta per gover­nar Espa­nya i els par­tits s’hi han esmerçat, però sense gai­res empa­ties per allò que també reclama el 80% de la població, un referèndum, o els dos mili­ons que van anar a les urnes l’1-O, la inde­pendència. Mol­tes han estat les referències, sí, i tan­ma­teix poques les solu­ci­ons que s’han con­cre­tat i que es podrien resu­mir en tres vies: o l’apli­cació altra vegada del 155 que pro­posa el PP i Ciu­ta­dans; la via del diàleg amb cen­sura res­pecte al referèndum que signa el PSOE-PSC, i, final­ment, la via incon­creta de la República, que for­mu­len JxCat i ERC.

I si les solu­ci­o­nes no han estat prou defi­ni­des, menys ho han estat les anàlisis i les refle­xi­ons. A tall d’exem­ple, la can­di­data popu­lar, Caye­tana Álva­rez de Toledo, amb un to pro­vo­ca­dor i cris­pat no ha tin­gut pro­ble­mes a qua­li­fi­car els dos mili­ons de votants inde­pen­den­tis­tes de “xenòfobs” i “supre­ma­cis­tes”. La dreta, espe­ci­al­ment el PP, ha fet de la cris­pació la seva estratègia fins al punt que han arros­se­gat la for­mació taronja a endu­rir el dis­curs per fer-se un lloc a l’ala dreta.

Les acu­sa­ci­ons a les for­ces inde­pen­den­tis­tes de tren­car la con­vivència no han estat impe­di­ment perquè els cons­ti­tu­ci­o­na­lis­tes se ser­vis­sin de les matei­xes armes. Álva­rez de Toledo ha fet un ús cons­tant dels inci­dents a la UAB, quan un grup de joves pro­tes­tava per la cele­bració d’un acte elec­to­ral del PP, per cap­tar vots i ahir tan­cava la cam­pa­nya a Bada­lona des d’on insis­tia que s’opo­sarà “enèrgi­ca­ment” a la pos­si­bi­li­tat que Oriol Jun­que­ras i Jordi Sànchez recu­llin l’acta de dipu­tat després del 28-A. Unes tra­ves que com­par­teix amb Ciu­ta­dans, amb què també va anun­ciar un recurs a la Junta Elec­to­ral Cen­tral con­tra la presència de Car­les Puig­de­mont com a cap de llista de JxCat en les euro­pees.

Al llarg de tota la cam­pa­nya elec­to­ral, l’existència de can­di­dats en presó pre­ven­tiva sent pro­ces­sats alhora al Tri­bu­nal Suprem ha obli­gat a posar els ulls, més que en cap altra cam­pa­nya ante­rior, en la Junta Elec­to­ral Cen­tral (JEC), que ha hagut de deci­dir si donar permís als pre­sos polítics que encapçalen llis­tes elec­to­rals per par­ti­ci­par en actes i entre­vis­tes i que fins i tot ha expe­di­en­tat el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Quim Torra, pel seu dis­curs de Sant Jordi amb l’argu­ment que feia ser­vir els matei­xos postu­lats que algu­nes for­ma­ci­ons polítiques que es pre­sen­ten a les elec­ci­ons del 28-A.

Diàleg i referèndum

Amb permís de la JEC, hem pogut veure final­ment Jordi Sànchez, Oriol Jun­que­ras, Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva par­ti­ci­pant en entre­vis­tes i envi­ant mis­sat­ges des de la presó de Soto del Real, que apos­ten pel diàleg i eri­gei­xen les seves for­ma­ci­ons com la millor eina per fre­nar l’extrema dreta a Espa­nya. En aquest cas, Jun­que­ras ja va avançar que actu­a­rien de mur de l’extrema dreta i que, per tant, els seus vots, si hi ha perill que la dreta governi amb o sense Vox, seran maons per aquest mur. JxCat, més ambigu en el mis­satge, sí que, en canvi, ha dei­xat enrere apos­tes pas­sa­des com ara la uni­la­te­ra­li­tat per cen­trar-se en el diàleg amb el PSOE sem­pre que, però, hi hagi la nego­ci­ació d’un referèndum sobre la taula. Tan­ma­teix, JxCat deixa la pilota a la teu­lada de Pedro Sánchez i el situa en una cruïlla si amb Podem no en fa prou i els resul­tats el fan depen­dre dels inde­pen­den­tis­tes per acce­dir al govern. Les ame­na­ces a la can­di­da­tura de Puig­de­mont també van obli­gar ahir el pre­si­dent a l’exili a dema­nar el vot per JxCat per donar un mis­satge clar i “gelar el som­riure” a aquells que “fan tot el pos­si­ble per apar­tar-nos”.

I de reüll, mirada a Vox

Els últims dies de cam­pa­nya, coin­ci­dint amb els debats tele­vi­sats, el pro­ta­go­nisme va girar l’esquena a Pedro Sánchez, que les enques­tes dels pri­mers dies de cam­pa­nya asse­nya­la­ven com a gua­nya­dor, i va ins­tal·lar el focus en les con­cen­tra­ci­ons nom­bro­ses que es regis­tra­ven als actes de Vox. La ultra­dreta fran­quista, que ha estat en boca de tots mal­grat no haver estat pre­sent en cap debat elec­to­ral per decisió també de la Junta Elec­to­ral Cen­tral, la qual cosa li ha pro­por­ci­o­nat grans dosis de pro­pa­ganda. Ahir, Casado reblava el clau i obria la porta a gover­nar amb el fran­quisme. Caldrà espe­rar els resul­tats del 28-A i obser­var, en aquest esce­nari tan pola­rit­zat, si Cata­lu­nya rep el cop o, contrària­ment, això ajuda a esmor­teir-lo i pot alçar la veu per expli­car on és.

LES FRASES

El PP és l’única alternativa a Sánchez, i els seus aliats colpistes, separatistes i «batasunos»
C. Álvarez de Toledo
CANDIDATA DEL PP PER BARCELONA
Cal votar JxCat perquè a aquells que fan tot el possible per apartar-nos se’ls quedi gelat el somriure
Carles Puigdemont
PRESIDENT A L’EXILI