OPINIÓ
27 abril 2019 2.00 h

KEEP CALM

Albanodante- fachix

SALVADOR COT
El son­deig de moda situa l’extrema dreta com a ter­cera força al Congrés, amb un resul­tat per sobre dels 70 dipu­tats

El son­deig de moda el signa el politòleg (i peri­o­dista ultra) Fran­cisco Car­rera, l’únic que va encer­tar els resul­tats espec­ta­cu­lars de Vox a les pas­sa­des elec­ci­ons anda­lu­ses. L’informe en qüestió situa l’extrema dreta com a ter­cera força al Congrés, amb un resul­tat per sobre dels 70 dipu­tats i un grup par­la­men­tari de dimen­si­ons equi­pa­ra­bles als del PSOE i el PP. Seguint aquesta pre­dicció, el pròxim govern espa­nyol seria, ine­vi­ta­ble­ment, una coa­lició entre la dreta extrema i l’extrema dreta amb una amplíssima majo­ria par­la­mentària que supera­ria els 200 dipu­tats a Madrid. Natu­ral­ment, l’exac­ti­tud del pre­ce­dent andalús ha fet que aquesta pre­dicció hagi arra­sat a Twit­ter. Un esce­nari d’aquest tipus inva­li­da­ria, de cop, tota l’estratègia dels par­tits inde­pen­den­tis­tes majo­ri­ta­ris, basada –més o menys explícita­ment– en un esce­nari d’ober­tura del diàleg cau­sada per la neces­si­tat de Pedro Sánchez de dis­po­sar dels dipu­tats d’ERC i JxCat com a com­ple­ment per a una majo­ria d’esquer­res. Un con­text que, per cert, que­da­ria inva­li­dat en cas que fos Ciu­ta­dans el par­tit cri­dat a com­ple­tar una majo­ria par­la­mentària amb el PSOE. És a dir, l’opció estratègica dels dos grans par­tits només és via­ble en una de les tres aritmètiques més pro­ba­bles. Curi­o­sa­ment, el mateix estudi atorga a Front Repu­blicà un total de tres escons i presència asse­gu­rada al Congrés. A Girona, per exem­ple, la pre­dicció de Car­rera atorga un impres­si­o­nant empat a un entre sis par­tits que acon­se­gui­rien exac­ta­ment el mateix resul­tat (PSC, Ciu­ta­dans, Comuns, JxCat, ERC i Front Repu­blicà), amb PP i Vox com a extra­par­la­men­ta­ris. Un esce­nari d’aquest tipus no només con­vul­si­o­na­ria la política espa­nyola, sinó també la cata­lana perquè, arros­se­ga­des per la rea­li­tat, la tota­li­tat de les for­ces sobi­ra­nis­tes –inclo­sos, els comuns– hau­rien de replan­te­jar-se les estratègies. Totes? No. Com en l’aldea gal·la, els d’Alba­no­dan­te­fac­hix hau­rien resis­tit en soli­tari.