POLÍTICA
BRUSSEL·LES - 27 abril 2019 2.00 h

Jutges amb mala imatge

 INFORME

 L’Estat espanyol és el quart de la UE en què es perceben més interferències en la justícia

 Brussel·les insta les autoritats espanyoles a analitzar la caiguda de la confiança en els seus tribunals i els demana explicacions

NATÀLIA SEGURA RAVENTÓS - BRUSSEL·LES

La justícia espa­nyola és ja de les més mal valo­ra­des al club euro­peu, que pren nota del crei­xent clima de des­con­fiança cap al sis­tema judi­cial espa­nyol i demana a Madrid que refle­xi­oni sobre què ha fet empit­jo­rar la imatge de la seva justícia.

La cor­rupció, el cas de l’1-O i el repar­ti­ment de jut­ges entre els prin­ci­pals par­tits espa­nyols fa anys que van incu­bant un males­tar per a la salut judi­cial a l’Estat espa­nyol i ara comença a fer-se visi­ble també a Europa.

Pit­jor que Polònia

En el seu dar­rer informe sobre la qua­li­tat dels tri­bu­nals euro­peus, la Comissió Euro­pea ha detec­tat un empit­jo­ra­ment de la per­cepció entre els ciu­ta­dans sobre la inde­pendència judi­cial aquest any.

L’espa­nyol és ja el quart estat de la Unió Euro­pea (UE) on es per­cep que els jut­ges són menys inde­pen­dents, i aquests només tenen una imatge d’impar­ci­a­li­tat més bona que els de Bulgària, Eslovàquia i Croàcia. D’aquesta manera, la justícia espa­nyola comença aquest 2019 amb mal peu ja que cau dues posi­ci­ons en el rànquing de per­cepció d’inde­pendència judi­cial res­pecte a l’any ante­rior, i ha pas­sat a situar-se a dar­rere d’Itàlia i Eslovènia.

Fins i tot a Polònia tenen millor con­si­de­ració del seu sis­tema, tot i que el país es troba actu­al­ment sota un pro­ce­di­ment san­ci­o­na­dor euro­peu pel risc que veu Brus­sel·les per a la inde­pendència judi­cial en diver­ses refor­mes del govern d’extrema dreta polonès.

La repu­tació interna dels jut­ges espa­nyols està lluny de la que gau­dei­xen al nord d’Europa. Segons l’informe, un 55% dels enques­tats a l’Estat cre­uen que la inde­pendència dels tri­bu­nals espa­nyols és “dolenta” o “molt dolenta” i més del 40% con­si­de­ren que la causa d’aquest dete­ri­o­ra­ment és “la inter­ferència o pressió del govern o dels polítics” als jut­ges.

També expres­sen pre­o­cu­pació per una pos­si­ble ingerència “d’interes­sos econòmics” en les deci­si­ons judi­ci­als i perquè l’esta­tus i la posició dels jut­ges no garan­teixi “sufi­ci­ent­ment” la seva inde­pendència.

Pilo­tes fora

Aques­tes xifres con­tras­ten amb les de països com ara Dina­marca, Finlàndia, Àustria o Suècia, on, entre el 80% i el 90% de la població per­cep que la inde­pendència de la justícia és “molt o bas­tant bona”.

Aquest dete­ri­o­ra­ment de la imatge de la justícia a l’Estat espa­nyol ha fet sonar l’alarma a Brus­sel·les, on volen expli­ca­ci­ons d’aquest feno­men.

L’exe­cu­tiu de la UE va ins­tar ahir Madrid a “ana­lit­zar més bé” la cai­guda en per­cepció d’inde­pendència judi­cial. Inter­ro­gada pel motiu de l’empit­jo­ra­ment dels resul­tats espa­nyols, l’euro­co­missària de Justícia, Vera Jou­rová, va res­pon­dre tirant pilo­tes fora: “M’agra­da­ria saber-ho jo mateixa.”

D’aquesta manera, Jou­rová va asse­gu­rar que no té ni idea de la raó que expli­ca­ria aquest des­cens de con­fiança i va asse­nya­lar que les auto­ri­tats espa­nyo­les “hau­rien d’ana­lit­zar” aquest canvi i “obte­nir una expli­cació”.

Per això, Jou­rová no va voler fer “una ava­lu­ació específica” sobre el cas espa­nyol i va evi­tar fer cap crítica als espa­nyols a tres dies d’unes elec­ci­ons gene­rals claus. Jou­rová es va limi­tar a fer comen­ta­ris gene­rals apli­ca­bles a diver­sos estats, no només l’espa­nyol, cons­ta­tant que “malau­ra­da­ment, hi ha estats mem­bres on s’està cap­gi­rant” la tendència posi­tiva gene­ral de millora dels sis­te­mes judi­ci­als euro­peus.

“Encara hi ha massa ciu­ta­dans de la UE que per­ce­ben que els seus sis­te­mes de justícia no són inde­pen­dents i que han d’espe­rar-se massa perquè se’ls reti justícia”, va aler­tar la política libe­ral txeca.

L’euro­co­missària també va esqui­var, com és habi­tual, el cas català. En aquest sen­tit, tam­poc va fer cap referència al judici de l’1-O, mal­grat que li van pre­gun­tar explícita­ment sobre una pos­si­ble relació amb la dava­llada de la per­cepció sobre la inde­pendència dels jut­ges espa­nyols que tenen els ciu­ta­dans.

55
per cent
consideren la independència judicial “dolenta” o “molt dolenta” a l’Estat.
40
per cent
consideren que la causa és “la interferència o pressió del govern o dels polítics” als jutges.

El segon Suprem més masculí

NATÀLIA SEGURA RAVENTÓS

La justícia espanyola també ha suspès en igualtat de gènere i és, de fet, de les més masculinitzades del bloc europeu. Les seves altes esferes judicials estan controlades majoritàriament per homes, tal com constata l’informe de la Comissió Europea presentat ahir. El 2018, el Tribunal Suprem espanyol va passar a ser la segona alta instància judicial de la UE amb menys dones com a jutgesses, només a darrere de Malta, que no en té cap. Al Tribunal Suprem, on es jutgen els líders independentistes empresonats aquests mesos amb relació als fets d’octubre del 2017, només hi ha un 15% de dones. Aquesta xifra contrasta poderosament amb les d’altres països comunitaris, com ara Letònia, Romania o Bulgària. En aquests estats, que van entrar a la UE en les darreres ampliacions, les dones representen més del 70% de la seva plantilla.