El color és la tendència


La Vanguardia en català | 27/05/2015 - 00:00h


Joana Bonet


La política presenta les tendències de la nova col·lecció primavera-estiu, i, com glossaria la nostra poesia cosidora, destaca per damunt de tot l'"oda al color". De la uniformitat a l'eclecticisme vivaç, de l'ineludible bicolor a l'exuberància dels tons solars i les combinacions improbables. S'anticipa que es portarà el taronja C's amb el blau pepé, a l'estil del gust germànic de Jil Sander; o el mandarina de Compromís amb el vermelló socialista, en un solapament de magentes tan Desigual. Pocs s'haurien atrevit a preveure que el corall de Barcelona Comú podria arribar a entonar amb el vermell Ferrari del PSC, fins i tot amb el grog llimona de la CUP o l'or vell d'ERC. Emulant els grans reis del colorama a la passarel·la italiana -sempre tan ingovernable-, de Marni, Pucci i Missoni a Renzi, Berlusconi, Bossi o Grillo, la política espanyola vol ser atrevida conjuntant tons, o més ben dit pactant-los. S'ha acabat "vestir a l'espanyola", com en els monocromàtics segles XVI i XVII, mentre el Renaixement acoloria alegrement tot Europa.

Avui la paraula mantra és diàleg i la tremendista, desfeta, però la que ressona als carrers és coloraines, com les que tenyeixen els mapes pintats tant a les escoles de primària com en diaris i telenotícies. El predomini dels tons radiants reflecteix la necessitat de llum. Colors extrems, vitaminats, que volen guanyar terreny. S'han fixat en la gamma de taronges que insisteixen a representar confiança i transparència? Des del blanc amb somriure mandarí de CiU, a l'ascendent naranjito de Ciutadans, passant per la picada d'ullet degradé de Compromís. Un color exòtic, vistós i subestimat, una tonalitat que es converteix en la clau per governar des de Madrid a Múrcia o La Rioja. Després hi ha la porpra cardenalícia de Podem, més escarlata que magenta -el to corporatiu d'UPyD- més poderós que escalabrat. Per molt que, una mica pujat, s'arrogui les victòries de Colau i Carmena, provant de concertar en singular els fronts comuns, a Madrid es porta el verd clorofil·la d'Ahora Madrid. Segons Eva Heller en la seva Piscología del color, "amb l'adjectiu verd pot donar-se a múltiples fenòmens de la civilització una pinzellada 'natural'". No és estrany que quan van preguntar a Carmena a què es dedicaria durant la jornada de reflexió, respongués que "a regar les plantes". Aigua i adob popular a la llista encapçalada per la jutgessa retirada han enfortit una opció il·lusionant, que ha de demostrar que el mosaic de colors que proposa no és caprici de temporada. Moda urbana: refrescant, transgressora, acolorida i sense aspiracions a convertir-se en clàssica, encara que sigui el principi i la fi de qualsevol tendència.