Posttempesta (2)

La Vanguardia en català | 27/05/2015 - 00:00h


Pilar Rahola


Són tantes les similituds com notables les diferències, i en els dos casos el mapa està revoltat. És cert que en el cas espanyol es produeix un canvi de paradigma profund -amb el bipartidisme rebentat i la transició finiquitada- que no té el mateix impacte en el cas català, on el sobiranisme és l'eix central. Però també és cert que, en els dos casos, hi ha nous personatges en l'escena i que el guió s'ha reescrit amb regles ortogràfiques noves. Quines són les pautes que marquen la diferència catalana i, sobretot, on es posen els accents per a aquesta nova gramàtica?

Sense cap dubte, la pauta central és la bona salut del sobiranisme i la seva derivada del dret a decidir. Malgrat els àugurs del catastrofisme i dels qui salivaven convençuts que s'havia acabat el procés, el cas és que el 24-M ha estat rotund: el procés català és viu, fort i està en ple creixement. I les dades són irrefutables: l'unionisme ha punxat; Ciutadans ha crescut menys del que esperava i només gràcies al ­suïcidi del PP, que s'ha enfonsat;el PSC ha pagat els plats trencats dela seva crisi d'identitat catalanista,i la suma de les forces sobiranistes, sense comptar el moviment de Colau, és hegemònica.

Tan sols per recordar, el 67% dels regidors catalans sorgeixen de la suma CiU-ERC-CUP. Si hi afegim que és probable que molts del PSC i la gent de Colau no es posin en contra del procés, la majoria és absoluta. No oblidem que CiU és la tercera força i ERC la quarta de tot l'Estat en nombre de regidors. Al contrari, doncs, de l'opinió publicada, que majorità­riament considerava aquestes elec­cions com un correctiu per al procés -amb tot el bla, bla de l'eix dreta/esquerra-, els resultats donen ales a l'eix nacional i reforcen amb contundència el 27-S.

És cert, tanmateix, que han sorgit contingències de gestió difícil, amb la capital de Catalunya com a incògnita inquietant. Primer, perquè algunes de les promeses de Colau semblen amenaça, i la idea que es pugui aturar el motor econòmic de la ciutat causa un pànic considerable.

Esperem que tot això de frenar l'arribada de creuers, el Mobile, hotels nous, etcètera, es quedi al capítol pancarta i no superi el sedàs del seny. Però és cert que tenir la capital en mans d'aquest tipus d'experiments il·luminats no és gens bo per al procés nacional. A més, Barcelona havia de liderar el repte sobiranista, i també això està, ara com ara, en l'aire, no endebades Colau és de la roja, i no de la rota. I això es repeteix en altres ciutats importants. Però, amb tot, les eleccions han donat un mapa sòlid per al sobiranisme, alhora que han mostrat la targeta vermella al PP i el sostre de vidre a Ciutadans.

L'unionisme ni creix ni es multiplica, i el seu ímpetu està més arrelat en la premsa que en els vots. El 24-M ha estat, doncs, una parada tècnica en el trajecte sobiranista. La pròxima parada serà l'estació final.