Quan els vagi bé, ¡actuïn!

COMENTARIS1

Es compleixen 30 anys de la integració d'Espanya a la UE, llavors encara Comunitat Econòmica Europea. Ha sigut i és el gran consens que ha permès el progrés d'aquest país. Almenys ho va ser fins a la tisorada del maig del 2010, quan el PP es va saltar les directrius europees pel forro de la demagògia. Encara avui, la vella i la nova política, els rupturistes i els immobilistes, els independentistes i els unitaristes no s'imaginen ni Espanya ni Catalunya fora de la UE. Però trobar suport a l'europeisme en el dia a dia és una missió cada vegada més impossible. ¿Com pot ser que s'hagin celebrat dues cimeres de caps d'Estat i de Govern de la UE en una mateixa setmana sense haver adoptat cap resolució sobre els grans temes del moment: crisi grega, immigració i, aquest divendres, terrorisme? És senzillament una vergonya. Deixar podrir els temes fins que desapareguin de l'agenda comunicativa i social per evitar el seu impacte electoral negatiu és donar gasolina als creixents populismes antieuropeistes, des de Le Pen fins al bàrbar d'Hongria.

Una guerra mediterrània

La cadena d'atemptats d'aquest divendres a França, Tunísia i Kuwait deixa en evidència que el Mediterrani és l'epicentre actual de la batalla entre el fanatisme que s'empara en l'Islam i els valors de la civilització occidental. Han passat més de sis mesos des de l'atemptat contra Charlie Hebdo i Europa segueix sense tenir ni una política antiterrorista ni una política migratòria clara i comuna. El numeret que han muntat els estats davant del pla de la Comissió per repartir els refugiats que fugen de les barbaritats de l'Estat Islàmic a Síria és simplement menyspreable i motiu d'escarni per als occidentals davant de determinats sectors assenyats de la família musulmana.

Europa ha de sortir de la seva letargia. Fa quatre anys que està atrapada a Grècia, a la defensiva, deixant sacrificar tota una generació de joves hiperformats, veient com s'extingeix l'Estat del benestar, i contemplant la mort a les pasteres. L'europeisme s'ha d'alimentar en el dia a dia, i aquesta paràlisi actual té un efecte fonamentalment dissuasori
.