Conversa

L'altre dia parlava amb un senyor d'una certa importància i notable projecció social. Com em pensava, va acabar sortint el “tema”. El tema del “procés”, de la independència i de les eleccions del 27 de setembre que com qui diu són a tocar. En una cosa vam estar d'acord: pot sortir malament. El resultat de l'escrutini pot no satisfer Artur Mas, que és qui ha convocat la gent a les urnes, i tampoc els altres partits que participen en l'entusiasme independentista, diguem-ho així. La diferència entre el meu interlocutor i jo és que mentre ell semblava desitjar aquest resultat jo el temia i el considerava negatiu. Diguem aviat que aquest senyor és un catalanista moderat. No un espanyolista recalcitrant. Posem que se situa en les proximitats de Duran Lleida. Des que s'ha desenganxat de Convergència observo que a Duran Lleida li han augmentat els admiradors, com si la seva figura s'hagués engrandit a ulls d'alguns.

Vaig exposar al senyor, com ja he fet altres vegades aquí, que havíem arribat tan lluny i les relacions amb l'Espanya política estaven tan deteriorades que una derrota de l'independentisme podia comportar uns efectes funestos per a Catalunya. La “venjança” –sigui'm permesa la paraula i l'expressió tota sencera– podia ser terrible, i haver-nos d'empassar racions de lleis Wert i de decisions contràries a la nostra economia i la nostra autonomia una temporada llarga. El senyor va estar d'acord amb mi, amb matisos:

–Una derrota severa tindria els efectes que dius, però la catàstrofe electoral no és previsible en aquests termes. L'independentisme se sabrà mobilitzar, com ja va fer el 9 de novembre i fa cada Onze de Setembre, i tot i que no sumarà prou efectius farà un bon paper. Suficient perquè Madrid miri els resultats amb un cert respecte. La incògnita és qui administrarà aquesta derrota per la mínima, si el president Mas ha manifestat que, en cas de produir-se, plegarà veles i, segons la seva expressió, se n'anirà a casa”.

El senyor, ja ho he dit, és important. D'aquells que dinen i sopen amb gent influent i de diners, molts diners. En aquestes taules Mas no hi és convidat, temo. D'altres, sí.

Miro els ulls del senyor. Definitivament, la derrota “suau” és una idea que el satisfà. Ell no perquè no està ficat directament en política, però calcula que uns altres, com diu, “l'administraran”, o “enganxaran les peces de la trencadissa”. Aquests “altres” són els “seus”. Pacte amb Madrid, tercera via, reedició de l'autonomia... Peixet. És per això que Duran ha plegat? Què espera Duran?