ARTICLES
27 juliol 2015 2.00 h

A LA TRES

Candidat Llach

CARLES RIBERA

La incorporació de Lluís Llach al flanc gironí de la lluita per la independència és un pas endavant en la confluència estratègica de voluntats a partir d'ideologies discordants, divergents o refractàries i alhora intenta aglutinar l'electorat sobiranista al voltant d'una autoritat moral indiscutible en la lluita per l'estat català i també en la convicció que la llibertat ha de tenir un discurs social. El clam de Llach fa temps que va ultrapassar l'àmbit català per situar-se com a referent internacional amb composicions emblemàtiques entre les quals destaca, per descomptat, L'estaca, que, traduïda a un bon grapat d'idiomes, ha donat suport a causes tan diverses com el sindicat polonès Solidarnosc, que en va fer el seu himne, o la més recent revolta tunisiana.

Tanmateix, a la Catalunya del segle XXI que vol assolir la plenitud com a societat política potser li escau més un dels altres temes del cantautor de Verges: Venim del nord, venim del sud, que no estaria malament que es convertís en la sintonia d'aquesta onada de democràcia cap a la independència, i que de fet ja va sonar en el Concert per la Llibertat del 2013 al Camp Nou. Una cançó que eixampla les cotilles del nacionalisme per convertir-lo no només en una reacció defensiva, sinó també, i sobretot, en un projecte inclusiu. “I no ens mena cap bandera que no es digui llibertat.” Una lletra que combina el combat (“seran inútils les cadenes / d'un poder esclavitzant”) per l'actitud constructiva (“I volem ser per caminar / i caminar per poder ser”). Un missatge que no només commina tots els catalans i catalanes sigui quin sigui el seu origen a votar per la independència (“de terra endins, de mar enllà...”), sinó que, a més, un cop votada, també pot contribuir a aglutinar tots aquells sectors amb qui, com diu Romeva en l'entrevista d'avui en aquest diari, un cop el sí hagi demostrat l'empenta majoritària, també caldrà establir ponts el 28-S per eixamplar al màxim aquest procés ciutadà. “Quan és la vida mateixa que ens obliga a cada pas.” La lletra i la música per a un procés imparable, “la llibertat de vida plena que és llibertat dels meus companys.

“Una autoritat moral indiscutible”