MARÇAL SINTES

Periodista

'Work in progress'

@sintesolivella


DILLUNS, 27 DE JULIOL DEL 2015

Les eleccions del 27 de setembre seran especials. Úniques. I no només pel seu caràcter plebiscitari, que tanta fúria ha desencadenat.

També per la forma i la naturalesa de les que són les dues grans opcions en confrontació: Junts pel Sí i Catalunya Sí que es pot. En els dos casos es tracta de conglomerats de materials diversos, res a veure amb les opcions polítiques convencionals. Es tracta d'artefactes que s'estan formant, immersos en els corresponents processos de work in progress, de jazzística improvisació.

A més, tots dos es construeixen mirant de reüll però molt atentament l'adversari, intentant preveure quines seran les seves estratègies i moviments, tant d'atac com de defensa.

D'aquesta manera, la llista que inclou Convergència Democràtica i ERC està situant en els seus llocs més rellevants personalitats d'esquerres o que provenen de l'esquerra: Raül Romeva, Carme Forcadell, Muriel Casals, Lluís Llach, Germà Bel… Sens dubte l'atractiu dels noms és una de les grans cartes de la candidatura que té Mas (número 4 de la llista per Barcelona) com a presidenciable. Compten, així mateix, amb el suport de Pep Guardiola.

Més dificultats ha tingut i té Catalunya Sí que es pot per fitxar personatges de renom. Han sigut moltes -¿quatre, cinc, sis?- les persones que han declinat encapçalar la llista modelada al voltant de Podem, ICV i EUiA. Finalment, el candidat a descavalcar Mas serà Lluís Rabell, antic militant del marxista Partit Obrer Revolucionari d'Espanya (PORE). Traductor de professió, presidia fins ara la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB). El seu número dos és una jove desconeguda, Jéssica ­Albiach.

Si Junts pel Sí s'ha inclinat a l'esquerra, Catalunya Sí que es pot ha tingut clar des del primer moment que el seu cap de cartell no podia ser algú enfrontat al sobiranisme: Rabell va votar sí-sí el 9-N i ha recalcat que la seva candidatura comptarà també amb independentistes. Es tracta de mobilitzar els propis sense mobilitzar (o mobilitzar tan poc com sigui possible) el contrari. En cada un dels bàndols existeix gent descontenta. En el primer, pel que consideren excés d'esquerranisme; en el segon, pel que titllen de contemporització amb l'independentisme.

Les dues llistes aspiren a sintonitzar amb la centralitat catalana -que s'ha desplaçat clarament cap a l'esquerra i cap al sobiranisme- i buscaran els flancs exposats del contrari. Així, la llista independentista insistirà a etiquetar de trampa espanyolista la llista de l'esquerra radical (atac que segurament es veurà reforçat per declaracions de membres de Podem, entre ells Pablo Iglesias). En canvi, els de Rabell faran l'impossible per presentar Junts pel Sí com un muntatge exclusivament orquestrat perquè Mas segueixi sent president
.