POLÍTICA
27 juliol 2018 2.00 h

LA CRÒNICA

Sopar groc amb Pablo Llarena

EMILI BELLA

Cigrons, sardines en escabetx i meló, amb acompanyament de Pablo Llarena. Uns 300 comensals van sopar ahir a la presó Model en solidaritat amb els presos polítics per aconseguir fons per a l’Associació Catalana pels Drets Civils. Els actors Lloll Bertran i Enric Cambray anaven llegint les interlocutòries del jutge del Tribunal Suprem, de manera que només la cuina d’Ada Parellada i Sergi de Meià va salvar els assistents d’una indigestió. “La indissoluble unitat de la nació espanyola”? Escridassada i cop de forquilla contra la safata metàl·lica en què se servia el sopar. “La independència de Catalunya”? Aplaudiments generalitzats. “Pablo Llarena Conde”? Llarguíssima repicada eixordadora i crits de llibertat i visca Catalunya. Un autèntic motí anti-Llarena.

“Volem que la gent copsi què és viure a la presó”, explicava Parellada. És el segon sopar groc que organitza, després que patís el boicot unionista al seu restaurant a causa del primer. “Ho he notat, he tingut molt de suport després”, assegurava. Aquesta vegada es va ajuntar amb Joan Lluís Bozzo, que hi va posar una escenografia tan exquisida com el les menges. A les antigues cabines per a les visites hi havia pintats a les portes els noms dels presos polítics i a l’interior es podien sentir discursos de tots ells. El conseller d’Acció Exterior, Ernest Maragall, va entrar a les de Carme Forcadell i Oriol Junqueras per sentir la seva veu. “Els locutoris no són tan diferents, la sensació és la mateixa, no deixa de ser una presó”, va comparar la parella de Jordi Sànchez, Susanna Barreda. Duríssim.

Algunes cel·les de la galeria 5 amagaven més sorpreses. A la 451, per exemple, hi havia una urna de l’1-O. Unes portes més enllà havien engarjolat el rei espanyol Felip VI en forma de quadre de cap per avall, amb el lamentable discurs aporellista del 3 d’octubre sonant de fons. En una altra, un actor recitava poemes de Federico García Lorca. Especialment colpidora era una cel·la decorada amb dibuixos de nens petits. “Els fills també estem empresonats”, denunciava un. A la galeria 2, una cantant interpretava amb un pianista el Funeral Blues de Benjamin Britten.

Els detalls estaven cuidats fins a l’extrem. Una sirena va anunciar l’hora de sopar, a les vuit en punt, moment de formar cues al panòptic perquè es comencés a servir. Entre els comensals hi havia diferents familiars de presos polítics i exiliats, com ara la parella de Raül Romeva, Diana Riba; el germà de Clara Ponsatí, Oriol, o l’esposa de Quim Forn, Laura Masvidal, així com la filla gran del president, Quim Torra, disposada a “col·laborar en tot el que pugui”.

“Això ens fa entendre molt millor com es viu des de dins, t’apropa molt més a la situació dels presos, especialment si estan injustament tancats, com és el cas”, reflexionava Teresa Draper, de Barcelona. La Maria, la Joana, l’Esther i la Nuri venien de Girona. “No som capaços d’imaginar què és viure dins la presó, amb aquest sopar ens en fem només una mica a la idea”, comentaven havent sopat.

No va ser fàcil aconseguir l’espai de la Model per al sopar groc, organitzat amb el suport d’Òmnium Cultural, amb el lema El pa que s’hi dona. L’Ajuntament de Barcelona tenia el temor que algú prengués mal per les patologies de l’edifici, segons va explicar Parellada. L’únic mal va ser la consciència col·lectiva dels empresonaments immerescuts.

Després del sopar, ajustat al que costa un àpat a la presó, encara hi va haver temps d’actuacions musicals, l’humor de Toni Albà i recital de poesia, al pati d’entrada, amb versos de Pere Quart i les seves Corrandes d’exili, més pertinents que mai.