POLÍTICA
BARCELONA - 27 juliol 2018 2.00 h

DAVID BONVEHÍ 

PRESIDENT DEL PARTIT DEMÒCRATA EUROPEU CATALÀ (PDECAT)

“No he vingut a oficiar el funeral del PDeCAT”

 Futu

 “Els associats a la Crida han de decidir què serà, i ja decidirem després què fem amb el partit”

 “Si no hi ha solucions polítiques per a Catalunya i els presos, el nostre suport cada cop serà més complicat”

ÒSCAR PALAU - BARCELONA
Visitaré Junqueras perquè m’ho ha demanat. Crec que el que proposo, unitat d’acció, és el que vol la gent al carrer
Estem d’acord a impulsar llistes unitàries als municipis on fins ara l’independentisme no ha tingut possibilitats
S’hauria de repensar aquesta legislatura la llei de transitorietat, és un bon punt de partida entre els actors que la vam fer

Després d’una assemblea convulsa, David Bonvehí va ser triat el cap de setmana president del PDeCAT, com a figura de consens entre els diversos sectors.

Creu que el partit està pacificat?
El PDeCAT n’ha sortit tal com és, divers, però vull creure que amb una unitat d’acció clara. I sent conscient que ha comès alguns errors a l’hora de gestionar la mateixa assemblea.
Errors com ara quins?
Els debats de fons sobre com s’ha d’organitzar el partit s’haurien de fer amb més antelació. Acostumem en els congressos a decidir-ho tot massa ràpid i sense el debat necessari, a vegades sembla que no es vulgui debatre amb profunditat els temes. Els debats han de ser abans i han d’allunyar-se de personalismes.
L’assemblea va estar marcada pel llançament de la Crida Nacional pocs dies abans. Ja ho sabien, que es presentaria?
No sabíem els dies concrets, però sí que feia temps que parlàvem amb el president Puigdemont que llançaria una proposta de caire transversal, un moviment al qual de manera individual es podrien sumar les persones. No en coneixíem les característiques, que de fet estan per definir, però en certs moments el debat dins del partit s’ha barrejat amb la qüestió de la Crida.
El PDeCAT, com a partit, participarà en aquesta definició?
L’assemblea ha aprovat que els nostres associats hi han de participar individualment, junt amb els impulsors, però com a partit no hem de ser l’actor que impulsi la Crida, no va d’això.
A l’executiva hi haurà partidaris de la integració i de la dissolució del PDeCAT. Amb qui està?
Vull estudiar totes les possibilitats, primer hem de veure com serà la Crida. Jo no he vingut a oficiar el funeral del PDeCAT, ni crec que ningú de l’executiva. Els seus associats han de definir què serà aquest moviment, i els del PDeCAT ja decidirem després què fem amb el partit. Els passos han de ser aquests.
No vol personalismes, però l’assemblea l’ha marcada el debat entre puigdemontistes i pascalistes. De qui està més a prop?
No puc respondre perquè jo soc David Bonvehí, tinc un perfil propi. Només puc dir que tinc plena sintonia política amb el president Puigdemont, com hem demostrat des de l’antiga direcció del partit, que li hem estat lleials, però també tinc total confiança i sintonia amb la Marta. Hi he treballat molt bé.
Ella és la gran damnificada de l’assemblea. Se l’ha tractada bé?
No crec que sigui la principal damnificada, però sí que crec que ha tingut un tracte molt injust, sobretot a la premsa i l’opinió pública. Ha fet molt bona feina aquests dos anys en condicions extremadament difícils.
Qui manarà ara al partit: David Bonvehí o Carles Puigdemont?
Jo reconec el lideratge polític i moral del president Puigdemont, però el màxim responsable soc jo, i em dec als associats. Lideraran el partit els associats, a través de la meva persona.
Ho dic perquè ell va refusar la presidència, però tothom ha interpretat que ha estat el gran guanyador de l’assemblea...
Han de manar els associats, soc aquí perquè m’han votat ells, i a hores d’ara soc el màxim responsable del partit.
Al final a l’executiva hi ha més pascalistes que crítics...
Jo diria que no. És una executiva que té continuïtat de l’anterior, és cert, però també incorpora diverses sensibilitats. I és també molt municipalista, territorialitzada, pensant en les eleccions del 2019 i la forta implantació territorial del partit.
Ja serà bona la convivència?
Puc assegurar que no hi ha dos blocs a l’executiva. L’única diferència és entre els que ja hi érem i els nous que s’incorporen, però veig amb relatiu optimisme que hi haurà unitat d’acció i tots serem lleials amb tots.
Per què ha desaparegut la figura de la coordinadora general?
Així es va votar en la ponència d’organització. Fa dos anys es va crear una presidència honorífica del president Mas, a qui a l’últim moment va acompanyar la Neus Munté, i la direcció executiva requeia sobre el coordinador general. Això ha canviat amb el pas al costat de Mas, ara s’ha considerat que no calia presidència honorífica i la figura es refon amb el coordinador en un president executiu, que soc jo.
Mas va tenir un paper discret en l’assemblea... Volgudament?
Sí, per nosaltres continua sent un referent, una persona que coneix bé per dins el partit, hi estem en permanent contacte.
Els exconsellers tampoc tenen cap càrrec orgànic. Per què?
Vam aprovar per assemblea que tots quatre, junt amb la presidència i vicepresidència, formarien una comissió, que també va ser votada. Se’ls reconeix el lideratge polític al partit i ens ajudaran a veure com transitem del PdeCAT a la Crida Nacional. Per tant, tindran un paper important a l’hora de definir el moviment transversal, i veure com els associats hi podem col·laborar.
La seva llista va ser triada pel 65%, però el 30% en va votar una altra que demanava llistes obertes. Vostè hi està d’acord?
Sí, i el que faré quan puguem i haguem de tornar a discutir els estatuts, en la pròxima assemblea, serà proposar llistes obertes. En tot cas, la decisió és de la militància, i si va decidir aquest tipus d’elecció, ho hem d’acatar.
El 30% va ser un vot de càstig a la falta de transparència, o a les noves persones?
És una barreja entre gent que no comparteix al 100% la meva persona, també deu ser així, però també descontents de com va anar l’assemblea, i de gent que creu que les llistes havien de ser obertes, i en van fer bandera. És una barreja de tots aquests sentiments.
Encara hi ha vora un 40% de militants que venen de CDC... És difícil de fer casar això amb les noves formes que es volen implantar?
El militant de CDC és igual de positiu, és el que dona valor al nostre projecte col·lectiu que ara és el Partit Demòcrata. També és veritat que hi ha militants que havien estat a CDC i que esperem que ara se sumin a títol individual a la Crida. En cap cas ho veiem com a res negatiu, el llegat polític de la millor CDC és positiu, i els militants que en provenen els valorem més que ningú.
S’ha donat de baixa gent?
No. No taxatiu, fins i tot ho vaig preguntar arran de tots aquests moviments, i no hi ha baixes.
A Madrid s’han espantat molt amb aquesta nova executiva.
Quan hi ha canvis en el partit hi ha suspicàcies de tot tipus, jo estic en disposició de dialogar amb tothom, per tant si algú té algun dubte, aquí estem.
L’ha trucat algú?
Sí, algú del PSOE tot i que no hem pogut parlar encara.
Deuen voler temptejar quina és la seva disposició al Congrés...
La disposició del PDeCAT dependrà de les actuacions de Pedro Sánchez i el seu govern. És evident que, si no hi ha solucions polítiques per a Catalunya i els presos polítics, el nostre suport cada cop serà més complicat.
Vostè va demanar fer les pròximes passes amb altres partits, sobretot ERC, que ha proposat el mateix: una estratègia conjunta. Com es canalitzarà això?
La primera visita que vull fer és al president Puigdemont, dissabte, i també vull anar a veure els presos de JxCAT per saber la seva opinió. I després també visitaré, perquè així m’ho ha demanat, el president d’ERC, Oriol Junqueras, perquè crec que el que jo demanava és el que vol la gent al carrer, la unitat d’acció. Aquest país només pot avançar si les principals forces independentistes sumen. Les passes han de ser conjuntes, treballades amb anterioritat.
L’assemblea també va aprovar la ponència política, que no difereix tant de la que va aprovar ERC... L’acord serà més fàcil?
L’independentisme està d’acord que cal fer la independència quan sigui possible, aprofitant les oportunitats que surtin dels pròxims mesos endavant. Com a partit estem a disposició del govern i del Parlament, institucionalment ens han de marcar el camí, i hi serem a totes. I vull creure que els altres partits independentistes, també.
Al pacte de govern ja figuren accions estratègiques, però no s’ha fet res. Han quedat en paper mullat o quin rol han de tenir?
L’independentisme ha d’analitzar tot allò de bo que va fer fins al 27-O, que és la major part. També som conscients que ens va faltar una mica per fer efectiva la República, i s’ha d’analitzar què és. Com a Partit Demòcrata hem estat al costat de les decisions que aquests sis mesos ha pres JxCAT, no tenia sentit que no hi estiguéssim. El punt de partida que tenim ara és l’acord d’investidura entre JxCat i ERC. Per continuar endavant serà bo que els associats del PDeCAT col·laborin en l’espai transversal de la Crida; però, mentre no s’organitzi, serem a totes les taules on es parli de l’estratègia de futur, sigui amb altres partits o amb els grups parlamentaris. Més facilitats no podem donar, perquè volem ser el que ja havíem estat al Parlament, que és el punt d’unió de tots plegats, com a partit que hem estat sempre del president de la Generalitat i vertebrador del moviment independentista.
Us fixeu un termini per pactar aquesta nova estratègia?
No es pot allargar. Mentrestant el que hem de fer és anar donant suport a totes les accions del govern, del Parlament, del Consell de la República, si ara s’engega, i continuar forçant decisions a Madrid perquè trobi una sortida política. I mentrestant tenim una feina molt important perquè des dels ajuntaments continuem construint República.
El PSOE ja ha dit que no acceptarà l’autodeterminació. Caldrà buscar un altre ‘momentum’...
Aquest és un terme que utilitza el president Torra; hem de tenir present un objectiu polític claríssim, que és la independència, i també el dret a l’autodeterminació. Com a partit mai hem fallat quan el president ha hagut de posar totes les eines perquè això sortís bé. Estarem al costat dels líders institucionals del país i de la mobilització ciutadania, de bracet amb les entitats.
En l’assemblea va reivindicar la llei de transitorietat. Creu que s’ha oblidat massa aviat?
Sí, era l’instrument per fer la independència de la llei a la llei. Era una llei molt treballada, molt positiva. I vaig dir que jo l’hauria aprovat passat el referèndum.
S’hauria de recuperar, creu?
Crec que és un bon punt de partida per tornar a parlar tots els actors polítics que la vam fer. S’hauria de repensar, perquè quan la vam fer no sabíem que l’Estat reaccionaria com ho va fer i, per tant, s’ha de redefinir segur. Però allà hi ha tots els elements estructurals que es necessiten per construir un estat.
Aquesta legislatura, s’entén...
És evident. L’independentisme no pot estar aturat.
Ha d’acatar la mesa del Parlament les resolucions judicials?
L’independentisme ha de fer passos endavant, però han de ser efectius, i que la gent els noti. Que serveixin realment. Ara bé, la mesa del Parlament de Catalunya ha de garantir els drets polítics de tots els diputats, i ho està fent.
JxCat estava dividida sobre la suspensió de Puigdemont?
No és cert que hi hagués divisió. No sé si hi havia opinions discordants, però al grup no hi ha mai divisió entre independents i el PDeCAT; són 34 diputats i tots expressen les seves opinions, però en cap cas hi ha dos blocs.
Què creu que ha de fer la mesa sobre aquesta suspensió?
No conec amb exactitud la qüestió, però el 21-D JxCat ens vam presentar dient que en el moment que poguéssim investiríem el president Puigdemont. Ens agradaria que tots els diputats mantinguessin tots els drets intactes, però no conec legalment com es pot fer això.
De moment han tret el sou als diputats; se n’ha de fer batalla?
Espero que el Parlament busqui els mecanismes perquè no sigui així. S’estan vulnerant drets polítics dels diputats, i demano a la mesa que trobi les solucions.
La pròxima gran contesa són les municipals. Quan decidiran sota quines sigles hi van?
Vam decidir que donaríem el paraigua de Junts per Catalunya a tots els municipis, acompanyat de la marca que cada candidat volgués. Intentarem que al màxim de municipis hi hagi un alcalde independentista, la nostra estratègia és aquesta. Si en els pròxims mesos, a través d’un moviment de caire transversal, es decideixen altres qüestions, com a partit les valorarem, però ara mateix som aquí.
Hi ha moltes iniciatives a favor de fer primàries republicanes per conformar una llista unitària. El PDeCAT hi està d’acord?
Estem d’acord en aquest plantejament en aquelles ciutats on l’independentisme no governa o fins ara no ha tingut possibilitats de governar, i l’independentisme hi és gairebé inexistent. Aquí estem disposats a estudiar aquestes fórmules transversals per maximitzar resultats. Ara bé, allà on tenim un alcalde independentista del PDeCAT hem de garantir el seu lideratge.