LA RODA

ENRIC MARÍN

Periodista

Plebiscitàries a la fi


DIJOUS, 27 D'AGOST DEL 2015

Som a un mes de les eleccions més importants de la nostra història recent. Marcaran el futur immediat de Catalunya. I el d'Espanya. Agradi o no agradi, tindran lectura plebiscitària. Bàsicament, per quatre motius. Primer, perquè el programa de Junts pel Sí i la CUP incorpora de forma prioritària i explícita l'inici del procés constituent de l'Estat català. Segon, perquè la campanya unionista de les forces contràries al dret a decidir encara reforçarà més la lectura plebiscitària. Només cal recordar què va passar en la campanya del 2012. Tercer, perquè han estat convocades com a última resposta al bloqueig de l'Estat a tota possibilitat d'organitzar una consulta legal. I això ho sap tothom, de Washington a Pequín, passant per Londres, París o Berlín. I quart, i definitiu, perquè a banda de la interpretació que se'n faci a Madrid, aquesta és la lectura que en farà la resta del món. Són faves comptades.

Això no obstant, molts analistes reticents al projecte independentista insisteixen i insistiran inútilment en el caràcter estrictament ordinari de les eleccions. També actors polítics unionistes. Això sí, després de fer propostes de fronts antisobiranistes...

Dilluns passat el diari El País feia un sorprenent exercici retòric oposant independència i pluralisme i alertava sobre un eventual abstencionisme dels contraris al sobiranisme català. El text acabava amb la següent crida: «Cada vot d'aquell dia serà decisiu perquè, guanyi qui guanyi, el que compta és si hi ha o no base suficient per proseguir la ruta cap a la independència. Tot vot a llistes que no incloguin la independència en els seus programes pesarà a favor dels que no volen passos irreversibles sinó sortides respectuoses amb la pluralitat catalana».

¿En què quedem, són o no són plebiscitàries
?