POLÍTICA
EN NOM DE L'ASSOCIACIÓ D'AMICS D'HERIBERT BARRERA - 27 agost 2016 2.00 h

OPINIÓ

Heribert Barrera: un vot més per la desconnexió

M. CARME CARMONA I CORNET - EN NOM DE L'ASSOCIACIÓ D'AMICS D'HERIBERT BARRERA

Enguany es compleix el cinquè aniversari que l'amic Heribert no està entre nosaltres, tanmateix no podem obviar la seva presència en tots aquests anys. Els darrers esdeveniments, entre d'altres, han estat l'aprovació de l'informe i les conclusions de la comissió d'estudi del Procés Constituent i la creació de les ponències sobre la llei integral de la protecció social catalana, la llei per crear una administració tributària catalana i la llei per a un règim jurídic català, com a pilars de la inevitable desconnexió. Els qui vam congeniar amb la seva clarividència de país, i amb la seva inqüestionable independència de l'Estat espanyol prosseguim el seu llegat, i els fets d'ençà de la seva mort ens aclareixen la seva encertada visió de futur. No reparem a recordar les seves paraules mesurades, enèrgiques i concloents respecte a la situació de Catalunya com a nació front l'Espanya anorreadora, reaccionària i colonitzadora.

El seu vot al procés, al president Mas, a les lleis de desconnexió i als consegüents esdeveniments hauria tingut un enorme significat, com a referent que era per a tots aquells catalans anònims o no que creiem en la independència sense condicions ni estratègies. Va ser criticat i fins i tot defenestrat pel seu propi partit el 2001, només per un sensacionalisme mediàtic sense argumentari arran del llibreQuè pensa Heribert Barrera? No tenia pèls a la llengua quan es tractava de dir les coses pel seu nom i així ho va demostrar en el decurs de la seva vida.

D'entre molts exemples destaquem l'any 2006, quan es va formar el segon tripartit al govern de Catalunya. La seva biografia ens assenyala una ingent formació humana, social i científica malgrat les experiències traumàtiques de la Guerra Civil, l'exili, la clandestinitat, i la transició política. Tanmateix va ser fidel a les seves conviccions i un testimoni cívic, polític i patriòtic amb actitud ferma i insubornable davant les ensarronades morals i econòmiques al poble català. Silenciat, com molts altres, ens ha deixat i ens deixa la lluita pels drets històrics de la nostra nació. Va ser incòmode i a cops sorprenent però agosarat, sincer i revelador. Per ell la independència de Catalunya era indefugible i no era monopoli ni de dretes ni d'esquerres, era el sentiment, el raonament i les experiències polítiques amb l'Estat espanyol, escanyador de les nostres llibertats.

Reproduïm, per la seva vigència, un paràgraf de la seva conferènciaLes expectatives de futur de Catalunya (Tercer Congrés Catalanista, Barcelona 2-12-2008):

“Catalunya fa cinc-cents anys que va deixar de ser un país totalment independent. I en fa gairebé tres-cents que va esdevenir un poble esclavitzat. Hem recuperat una mica de llibertat, unes espurnes de sobirania. Però, bàsicament, continuem essent tractats com una colònia, una colònia d'explotació i de vegades una colònia de poblament. L'intent d'assimilar-nos culturalment i políticament va començar amb Felip V, amb precedents anteriors, i des d'aleshores no s'ha aturat i ara continua amb la mateixa virulència. I l'explotació econòmica és més intensa que mai. Per tant, el menys que podem dir, mirant les coses amb rigor, és que el futur de Catalunya s'albira difícil.”