POLÍTICA
BARCELONA - 27 setembre 2017 2.00 h

Consells legals per l’1-O

 La comissió de defensa del Col·legi d’Advocats de Barcelona qualifica de “grotesc” que la fiscalia acusi de sedició les entitats sobiranistes per les protestes fetes durant els escorcolls de departaments de la Generalitat

 L’Associació Catalana per la Defensa dels Drets Humans edita un document de recomanacions a la ciutadania per les mobilitzacions i el dia de votació

MAYTE PIULACHS - BARCELONA

Diferents juristes i entitats afins al dret a decidir, com ara el Col·lectiu Praga, afirmen que el govern espanyol i la fiscalia estan vulnerant drets fonamentals de persones i institucions per impedir la celebració del referèndum d’autodeterminació de Catalunya. La comissió de defensa del Col·legi d’Advocats de Barcelona assegura que la fiscalia està “forçant les formes legals fins a límits grotescos” en qualificar de sedició els incidents que van passar el 20 de setembre a Barcelona durant els escorcolls i en derivar a l’Audiencia Nacional una querella contra les entitats sobiranistes ANC i Òmnium, que al final investigarà la magistrada Carmen Lamela. Davant aquest estat d’excepció i amb vista a la jornada de votació de l’1-O, l’Associació Catalana per la Defensa dels Drets Humans (ACDDH), amb el suport d’altres entitats com ara Irídia, ha editat una guia de consells legals . En fem un tast.

Accions policials a peu de carrer

Els agents per prevenir o investigar una infracció poden demanar que t’identifiquis. Si no portes documents, poden exigir-te anar a comissaria però el tràmit no pot superar les sis hores. Els escorcolls corporals només poden ser superficials. No poden exigir-te que mostris la llista de trucades del teu mòbil ni l’agenda. Mentre duren aquestes indagacions, es considera “retenció” i no pas “detenció”. Amb tot, la persona té dret a no manifestar res que pugui perjudicar-la.

Captació i divulgació d’imatges

Els agents policials no poden exigir que se’ls mostrin imatges o enregistraments ni que s’esborrin. La llei mordassa no sanciona la captació d’imatges sinó l’ús que se’n faci quan la seva divulgació posi en risc la seguretat o intimitat dels agents actuants.

Detencions

Només es pot detenir una persona en cas de ser sospitosa d’haver comès un fet delictiu. El seu entorn ha de saber la seva identitat per informar els advocats, hi ha els del torn d’ofici però també diversos dispositius legals per a l’1-O. També és bo conservar imatges dels fets. Un particular pot detenir-ne un altre només quan està cometent un delicte fins a l’arribada de la policia. Les detencions policials no poden durar més de 72 hores. En cas de menors, s’ha d’avisar els seus progenitors o tutors en 24 hores i resoldre la seva situació en 48 hores.

Excessos policials

En cas que la policia s’excedeixi, sigui actuant de manera arbitrària o causant danys físics o emocionals, cal exigir la seva identitat o recollir dades, com ara el número de la matrícula del cotxe. És legal enregistrar els abusos policials, ja que són útils en procediments judicials.

Entrades i perquisicions

Les entrades i perquisicions, a menys que es tracti d’un cas de delicte flagrant, han de tenir o bé el permís del titular de l’habitatge, empresa o oficina, o bé una ordre judicial. En cas d’intervenció d’objectes, telèfon o terminal informàtic, cal una ordre judicial, i caldrà una ordre diferenciada per accedir al seu contingut. La comitiva judicial ha d’aixecar acta de tot el material intervingut i es pot exigir una còpia. Les intervencions de les comunicacions només les pot ordenar un jutge.

Participació l’1-O, legal

La convocatòria i participació en un referèndum d’autodeterminació no és delictiva des de la reforma del Codi Penal del 2005. Les prohibicions del Tribunal Constitucional vers el referèndum només tenen efectes obligatoris respecte dels destinataris als quals se’ls ha notificat i no afecta la resta de particulars. “La ciutadania continua tenint el dret a dur la seva acció política i a expressar les seves idees”, s’insisteix en la guia, en la confecció de la qual han participat les penalistes Laia Serra i Anaïs Franquesa . L’expressió d’idees i la divulgació de missatges que en promoguin la participació no poden ser sancionats.

Manifestacions i cartells

Les encartellades només poden ser sancionades quan s’enganxin cartells en espais no permesos, amb sancions administratives. Les manifestacions que es convoquin no han de tenir necessàriament autorització però poden modificar-se per l’autoritat (dia, horari i recorregut) per raons de seguretat. Si es considera que poden generar desordres es poden prohibir. L’alteració de l’ordre públic, en cas de ser lleu, pot comportar una sanció administrativa i, en cas de ser greu, pot ser delicte i comportar penes de presó.

Defensa de funcionaris

Sindicats de funcionaris, com ara el CSIF, la Unión de Guardias Civiles i el SPC de Mossos han contractat ja serveis jurídics. És el cas del penalista Josep Maria Fuster Fabra, que assegura que el seu despatx estarà obert l’1 d’octubre, per atendre’ls si reben “ordres il·legals” o denúncies de manifestants.

24
hores un menor detingut
En aquest temps la policia amb la fiscalia de menors ha d’avisar els progenitors i tutors de la seva situació. I la seva privació de llibertat s’ha de resoldre en 48 hores. Les detencions dels adults no poden superar les 72 hores.