OPINIÓ
27 octubre 2017 2.00 h

VUITS I NOUS

Ensalada russa

MANUEL CUYÀS
“Eleccions autonòmiques al matí, desmentides a la tarda

Dimecres al vespre s’havien convocat a moltes ciutats del país uns actes organitzats per l’ANC i Òmnium, amb la intervenció de diputats de Junts pel Sí. Què ens volien dir? Vaig anar al del meu municipi. Ho vaig haver de fer en una segona sessió perquè la primera havia omplert el teatre on se celebrava i molta gent s’havia quedat al carrer. Mentre esperava a fora, vaig veure que la castanyera de més amunt sufocava la torradora amb un pot d’aigua. Hi va intervenir el diputat Jordi Cuminal. Es va reservar molta informació per por d’orelles indiscretes, però ens va assegurar que l’endemà, dijous, o divendres, el president de la Generalitat declararia al Parlament la república catalana. Gran ovació. Ens va dir també que mentre “cosiríem” el nou estat hauríem de “sargir” els estrips que el govern espanyol infligiria a les institucions catalanes a base d’aplicar el tremend article 155. Vam sortir al carrer. Alguns estaven indecisos. També molts que l’endemà al matí, ahir, em vaig trobar pel carrer, i que no havien assistit a l’acte però el dia 1 d’octubre havien anat a votar. La perspectiva del 155 i els seus “estrips” se’ls presentava terrorífica: Rajoy, president de Catalunya; les institucions, reduïdes al no-res; els Mossos, manats per Madrid; TV3 i Catalunya Ràdio, connectades amb els mitjans de l’Estat... De bon matí sabíem que Puigdemont mantenia intenses reunions al Palau. La independència semblava segura, la previsió de Jordi Cuminal, encertada. Em vaig aixecar per preparar una ensalada russa pensant en el dinar, i quan vaig tornar tot havia canviat. S’anunciava que Puigdemont havia estat sensible als independentistes que veien amb por els efectes de la independència. Convocaria eleccions. Al cap d’uns minuts, Jordi Cuminal dimitia de diputat i es donava de baixa del partit. Em menjo l’ensalada russa tot esperant que Puigdemont anunciï la decisió. L’aparició programada per quarts de dues es va ajornant. Diuen ara que serà a la mitja tarda. Diuen també que s’ho pot estar repensant: el govern de Madrid no assegura, a canvi, la retirada del 155. Aquí em troben, en suspens. M’aturo i espero. Salvador Cardús piula: “Els diabètics i altres malalts crònics no ens mereixem això.” Aquesta muntanya, també russa, no ens pot fer profit de cap manera.

Les cinc i deu. Puigdemont ha parlat. Ha dit que no convoca eleccions. Queda clar que, ho fes o no, l’Estat té la voluntat d’atonyinar-nos i res no atura el 155. A la mateixa hora, el Senat li dona la raó. El president no diu res de declaració d’independència. No és el lloc ni el moment. Remet al Parlament oferint diàleg “fins l’últim segon”. No tot s’evita amb eleccions, sembla. Uns altres dies de patir, i jo que voldria parlar de les castanyeres...