OPINIÓ
27 novembre 2018 2.00 h

KEEP CALM

Torna Gibraltar

ISABEL CLARA SIMÓ
Només ens ali­menta veure tot un poble aixe­car-se con­tra els atacs con­tra la lli­ber­tat i con­tra les dic­ta­du­res

Deia Aristòtil, en el segle IV abans de Crist: “Amb tan poca infor­mació que tenim, com és que sabem tan­tes coses?” I ara fa poc més d’una dècada, el lingüista nord-ame­ricà Noam Chomski, deia: “Com és que amb tanta infor­mació que tenim sabem tan poques coses?”

La para­doxa és evi­dent, i més si tenim en compte que tots dos tenien raó. Ara bé: apli­quem-ho ara i a nosal­tres: com és que amb la geno­cida i incle­ment dic­ta­dura de Franco vam acon­se­guir sal­var la llen­gua i posar les bases al femi­nisme, a l’inde­pen­den­tisme i a la lluita con­tra la xenofòbia? I com és que ara, amb tanta democràcia i amb tanta Cons­ti­tució ens veiem com ens veiem: pre­sos polítics, exi­li­ats polítics, l’exal­tació de Gibral­tar (Mare de Déu: Gibral­tar espa­nyol un altre cop!), amb més agres­si­ons que mai con­tra les dones, amb un odi del pri­mer món cap a un ter­cer món espo­ru­guit i inde­fens i amb una bel·ligerància con­tra la llen­gua cata­lana com no havíem vist en dècades?

Ja ho sé: l’extrema dreta ha tor­nat a ense­nyo­rir-se del dis­curs euro­peu i mun­dial i tor­nem a estar iner­mes, els pacífics ciu­ta­dans, en mans de les por­res i les pilo­tes de goma.

Al Congrés espa­nyol hi ha tri­ful­gues de pa sucat amb oli, perquè ningú no apro­fun­deix en els veri­ta­bles mals que ens cor­se­quen: l’odi a la lli­ber­tat, sobre­tot a la lli­ber­tat d’expressió. Veiem pro­ces­sos a humo­ris­tes que no ens podíem ni ima­gi­nar. I veiem un govern espa­nyol que es diu soci­a­lista i que no és capaç de posar les bases de les lli­ber­tats.

Només una cosa ens ali­menta: veure tot un poble aixe­car-se con­tra els atacs con­tra la lli­ber­tat i con­tra les dic­ta­du­res que escolte cada dia. Som poble. I volem ser lliu­res.

Fora els pre­sos polítics de la presó. I que retor­nin els exi­li­ats polítics!

No és dema­nar tant, oi que no, demòcra­tes del món?