Una cortina de fum

La Vanguardia en català | 27/12/2014 - 00:00h


Remei Margarit

Psicóloga y escritora


Després d'aquesta temporada llarga en què no s'ha parlat més que de sobiranisme, identitat, independència i altres qüestions d'aquesta envergadura, una ha agafat distància i s'ha adonat que tot plegat ha estat una cortina de fum per no haver de parlar de coses molt més serioses, com són els desnonaments diaris a les ciutats, la pobresa energètica, els menjadors socials, les beques de menjador de les escoles, les llargues esperes als hospitals, la manca de partides per a la taula del tercer sector (social) i un munt d'etcèteres que formen part de les necessitats vitals més urgents de les persones.

El discurs d'Artur Mas, al Fòrum, que vaig escoltar amb atenció, em va semblar un treball polit, clar, estructurat i fins i tot amb signes d'una certa modèstia en dir que si no encapçalava la llista que demanava, la podia tancar, encara que a la fi em va semblar un treball de curs de secundària que no hauria passat a la universitat, per la senzilla raó que era un oxímoron: una millor democràcia no es pot pas edificar carregant-se o hibernant els pilars que han construït la democràcia des que existeix, com són els partits polítics i les institucions. I quaranta-vuit hores més tard, vaig tornar-lo a sentir en una entrevista a la ràdio que deia que estava disposat a presentar-se de nou a les properes eleccions. És a dir, que allò del Fòrum va ser un petit farol per dir-ho d'una manera suau.

D'altra banda, Oriol Junqueras, que ha donat suport als pressupostos de CiU durant aquests dos anys, amb tot el que això vol dir, segueix amb el seu monodiscurs de la independència com una panacea que ho curarà tot, sabent que això no és real.

I haig de dir que Josep Cuní va estar moralment exacte quan en una de les tertúlies i contestant a l'argument d'un tertulià que "no hi ha recursos", va dir unes paraules com un cop de puny a la taula: "La política són les prioritats". Sí senyor, la política són les prioritats i no cal obrir delegacions de Catalunya a Roma i a Àustria, a més de les que ja hi ha a altres llocs, amb tota la despesa que això comporta, si no es poden pagar les farmàcies i es tanquen llits d'hospital.