AL CONTRAATAC

Xavier Sardà

XAVIER SARDÀ

Periodista

No hi ha pau política

No hi ha pau política

JOAN CORTADELLAS

 


DIUMENGE, 27 DE DESEMBRE DEL 2015

Imagino que ja no hi ha mai acord entre ningú. Imagino la successió infinita d'eleccions que no culminen mai en legislatura. Sempre la interinitat, l'eventualitat i la suplència. Sempre demà i mai matinant. Instal·lats a perpetuïtat en la propaganda electoral i la pura difusió de musculatura política.

Imagino el càstig diví: l'aritmètica es converteix en enemiga eterna de l'acord. Com en una neoplaga d'Egipte, el càlcul impossibilita  el compromís i el vot d'investidura i estem així marmotejant fins a l'aeternal requiem.

No sé què passarà avui amb els CUP-Noel, però el cert és que hem viscut uns dies amb la possibilitat de repetir les dues últimes eleccions. Primer preocupa, però quan un s'hi acostuma no és tan horrible. Mirin com de silenciós que ha estat Mas en la seva longeva transitorietat… No ha fet res malament: el procés ha quedat en punts suspensius, Convergència no existeix, ha perdut les eleccions de l'altre dia… i com si res anés amb ell. Com un president amb permís de paternitat. Un figurant comparsa del maleït guarisme, però al mateix temps sedat per la inacció. Si avui hi ha acord, potser els cupaires li donaran un disgust.

Si es repetissin les eleccions a perpetuïtat, la cosa tindria un cost, però és cert també que ens estalviaríem els salaris de diputats i senadors. Només cobrarien els de la diputació permanent i tal. Res, quatre xavos. Potser descobriríem que amb quatre gats es va tirant, i a sobre no legislen lleis mordassa ni fulls de ruta, ni lleis laborals ni tal i tal.

Candidats per sorteig

Les llistes podrien incloure per sorteig els ciutadans il·lusionats a viure un cert protagonisme. Total, com que mai s'arribaria més enllà de ser un inútil candidat condemnat a l'avortament matemàtic... ¡Quina il·lusió veure el teu fill o la teva mare presentar-se a les eleccions! Tres setmanes i de nou a casa. Sense l'acta, però amb anècdotes i fotos als mercats.

Com que ja sabríem que l'acord no és possible, TV-3 no hauria de dissimular les patacades electorals de Mas-Homs, ni algun diari patriòtic ens hauria costat un dineral. Com que ja sabríem que no hi hauria legislatura, La Razón podria fer portades sobre meteorologia o gastronomia. Vés a saber.

És clar que si això de repetir il·limitadament es convertís en una maledicció també vital, en alguns aspectes ho tindríem pitjor: en sexe el doblet seria gatillazo i en futbol el triplet seria escridassat. Tot hauria de ser reiteració geomètrica o no seria. A base de repetir ens sobrarien quilos i ens faltaria nevera...

Perdonin aquesta digressió d'un ciutadà atònit davant l'ambient polític del país. Demano disculpes. Any nou… ¡no sé què
!