OPINIÓ
28 gener 2017 2.00 h

XOCOLATA

No complir la llei

GERMÀ CAPDEVILA
La celeritat judicial espanyola sempre va en la mateixa direcció

Aquests dies sentim i sentirem molt a parlar de compliment de la llei, d'amenaces de suspensions, d'il·legalitats i d'obediència. Hem vist i veurem l'actuació fulminant de la Justícia quan des de Catalunya es fa qualsevol moviment polític o parlamentar mínimament sospitós de no ajustar-se a l'ordenament jurídic espanyol. Tanmateix, aquesta celeritat judicial és unidireccional. Només funciona quan es tracta de mantenir a ratlla Catalunya. Si les actuacions judicials van contra Catalunya, si convé s'envia un funcionari judicial a interrompre la sessió del Parlament per notificar a president i consellers. Quan qui incompleix la llei és l'Estat o algun dels seus alts càrrecs, la Justícia és increïblement lenta, i mai no actua per exigir el compliment de les seves resolucions i sentències. Aquesta setmana el TC ha tornat a ordenar a l'Estat que modifiqui les normes que exclouen les ONG catalanes del repartiment del 0,7%. Alhora exigia resoldre “la persistència de situacions anòmales en què segueixin essent exercides per l'Estat competències que no li corresponen” i recordava sentències anteriors desobeïdes. El secretari d'Estat de Serveis Socials, Mario Garcés, va respondre a la notícia sense embuts: “Mentre jo sigui secretari d'Estat, seguirem distribuint els recursos des de l'Estat i només a ONG estatals”. Si això no és desobediència, que baixi Déu nostre senyor i m'ho expliqui.