Rajoy afirma que cal arribar al fons de les afirmacions de l'exjutge
Les controvertides declaracions de l'exjutge i ara exsenador d'ERC Santi Vidal han portat una tempesta política que difícilment quedarà tancada amb la seva renúncia al càrrec, anunciada ahir al migdia. Tot va començar abans-d'ahir, quan el diari El País va publicar algunes afirmacions polèmiques que havia dit en les conferències sobre el procés independentista que fins ara feia arreu del país. Entre altres coses, va assegurar que el govern disposava de manera il·legal de les dades fiscals de tots els catalans. Això va motivar la sortida en tromba de l'executiu de Puigdemont i d'ERC per desmentir-lo i per defensar la pulcritud de les actuacions del Departament d'Economia, que encapçala el vicepresident i líder republicà Oriol Junqueras.
Forçat per la situació i la pressió, Vidal va renunciar al càrrec a través d'un comunicat penjat al web d'ERC en què reconeixia que havia fet “unes declaracions en un to col·loquial, intentant ser didàctic sobre el procés, però és evident que, preses literalment, no s'ajusten a la realitat”. Al mateix temps, demanava que no se “sobredimensionessin” i admetia que hauria d'haver “contrastat millor les informacions abans”. En el comunicat d'ERC, Vidal aclaria que “en cap moment” havia volgut “posar en dubte” que el govern “actua amb absolut respecte per la legalitat vigent”. I deia que deixava el càrrec per no entorpir el procés independentista: “L'última cosa que faré és donar excuses al govern de l'Estat per impedir que els catalans puguem votar.”
L'exsenador ha suspès la seva agenda pública per a les properes setmanes. Ahir mateix havia de participar en un acte a Martorelles, organitzat per l'ANC, que el va acabar anul·lant. Fonts republicanes hi van afegir que Vidal havia acudit “compungit” a la trobada amb la direcció del partit, conscient que havia comès “un error greu”, i que l'independentisme no es pot permetre errors com aquest. A més, ERC va destacar la celeritat amb què havia actuat d'ençà que va esclatar la polèmica, amb la presa d'aquesta decisió “dotze hores després”.
En declaracions a l'ACN, el portaveu d'ERC, Sergi Sabrià, va reiterar que les “opinions” de Vidal no tenien res a veure amb la realitat i les va atribuir a un “excés d'entusiasme en un míting”. Ell, tal com va fer el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va subratllar que qui té potestat per parlar en nom del govern són els consellers i la portaveu. “Qui pot explicar el que fa el govern són els seus membres. I, quan s'expressen amb la claredat amb què ha parlat Neus Munté, refermen el compromís de fer-ho bé”, va afirmar Puigdemont en una piulada a Twitter. Es referia així a la defensa de l'executiu que Munté havia fet a Catalunya Ràdio: “El govern actua amb total transparència, no tenim cap dada il·legal, no hem obtingut cap dada il·legal de cap ciutadà.”
A tot això, cal afegir-hi el comunicat del Departament d'Economia, en què reiterava que la Generalitat no té “totes les dades dels contribuents catalans”, sinó que només disposa de les dels tributs que gestiona, “obtingudes” en el marc de “la més estricta legalitat” i “en col·laboració amb la resta d'administracions tributàries”. Sol·licitava sotmetre's a una auditoria a l'Agència Catalana de Protecció de Dades i, per aclarir “els dubtes que s'hagin pogut generar”, el secretari d'Hisenda de la Generalitat es va posar a disposició per comparèixer “amb caràcter d'urgència” davant la comissió d'Economia i Hisenda del Parlament.
De fet, l'oposició va reaccionar censurant la gravetat de l'escàndol i demanant la compareixença al Parlament de part del govern. La cap de l'oposició, Inés Arrimadas (C's), va reclamar que donessin explicacions Puigdemont, Junqueras i els consellers d'Interior, Justícia i Governació. El PSC hi va afegir la compareixença del conseller de Relacions Institucionals, Raül Romeva, mentre que el portaveu de Catalunya Sí que es Pot, Joan Coscubiela, va etzibar que Vidal havia fet “més mal al dret a celebrar el referèndum que els atacs que venen de fora”.
La Moncloa insistia ahir en la “preocupació” que els han generat les afirmacions de Vidal i en la “necessitat” que la fiscalia investigui per arribar al fons dels fets i que es comprovi si són o no falses. “Perquè, si són certes, resultarien d'una enorme gravetat”, emfasitzava ahir Mariano Rajoy. En tot cas, si bé de moment la investigació es deixa en mans de la justícia, tampoc no es tanca la porta a usar altres vies per avaluar el relat de l'exjutge, si bé en la majoria d'assumptes no li donen cap mena de credibilitat. El president espanyol, si més no, assegurava que l'havia tranquil·litzat el desmentiment de la Generalitat, però en aquest punt, això sí, aprofitava per carregar contra el sobiranisme assenyalant que aquestes actituds posen en evidència que la ciutadania el que vol és “sensatesa, diàleg i mesura” i no “exageracions, radicalismes i extremismes que no porten enlloc”, reblava.
Prèviament, el portaveu de l'executiu espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, també havia aprofitat les presumptes revelacions de Vidal per burxar la ferida adduint que “es comença desobeint les sentències del TC i s'acaba envaint els drets individuals de les persones”. El també ministre d'Educació hi afegia que tot plegat fa “necessari” que s'investigui, si bé en el seu cas també es remetia, de moment, a les indagacions que pugui fer la fiscalia.
Quant a la dimissió de Vidal, Rajoy va assenyalar que era “inevitable”, atès que, com a servidor públic, havia exposat uns fets “molt preocupants”, mentre que Méndez de Vigo indicava que no és el govern el que s'ha de donar per satisfet o no per la renúncia o les explicacions de l'executiu de Puigdemont, sinó que són els ciutadans catalans els que ho han de dir després que “el senador els anunciés que tenia les seves dades fiscals”.
En les afirmacions fetes en conferències recollides per El País, Vidal també va assegurar que la Generalitat investiga els jutges establerts a Catalunya, que un govern estranger no europeu està formant els Mossos en matèria de contraespionatge i que els pressupostos tenen una partida camuflada de 400 milions d'euros per construir estructures d'estat.
