OPINIÓ
28 gener 2019 2.00 h

LA CRÒNICA

Silencis que parlen

QUIM DOMINGO

Els últims dies, hem vis­cut a Cata­lu­nya dues situ­a­ci­ons con­flic­ti­ves que tenen com a punt de mira els soci­a­lis­tes, tants els de Cata­lu­nya com els de la resta de l’ Estat.

1. El dime­cres 16 de gener, la Policía Naci­o­nal deté 16 per­so­nes de les comar­ques de Girona. Entre els detin­guts hi ha l’ alcalde de Ver­ges, Ignasi Saba­ter; l’ alcalde de Celrà, Dani Cor­nellà; un foto­pe­ri­o­dista i dife­rents acti­vis­tes inde­pen­den­tis­tes, entre ells el nebot del pre­si­dent Quim Torra, Ernest Morell Torra. Totes aques­tes deten­ci­ons venen moti­va­des pel tall a les vies del TAV l’ 1 d’ octu­bre del 2018. Aques­tes deten­ci­ons s’han fet sense cap ordre judi­cial i sense cap citació prèvia. Les han por­tat a terme poli­cies esta­tals de paisà i molts d’ells amb pas­sa­mun­ta­nyes. Per cert, una noia que també havia de ser detin­guda s’ha refu­giat a la Uni­ver­si­tat de Girona. Com em recorda tot això els 60-70 del segle pas­sat! Resulta que, segons la legis­lació espa­nyola, la poli­cia pot dete­nir sense ordre judi­cial, però només davant de situ­a­ci­ons greus, mai per desor­dres públics, que és del que s’ ha acu­sat els detin­guts. Per tant, les deten­ci­ons són total­ment injus­ti­fi­ca­des, inne­cessàries i, fins i tot, poden esde­ve­nir il·legals. En el fons, no són res més que represàlies, ven­jança i inti­mi­dació cap a la població. El poble català ha d’enten­dre que Estat-poli­cia són els que manen i que alerta amb el que fem.

2. Fa quasi un mes que el vai­xell de sal­va­ment Open Arms està retin­gut al port de Bar­ce­lona per la nega­tiva de capi­ta­nia marítima a diri­gir-se al Medi­ter­rani cen­tral per raons admi­nis­tra­ti­ves, diuen. Resulta que per raons admi­nis­tra­ti­ves impe­dei­xen que Open Arms pugui sal­var vides al Medi­ter­rani. Recor­dem que capi­ta­nia marítima depèn del govern cen­tral pre­si­dit per Pedro Sánchez. Pocs dies després de la nega­tiva, lle­gim que 117 per­so­nes han mort ofe­ga­des en ple Medi­ter­rani. Quina ver­go­nya. Davant de tot això, no hem sen­tit cap veu soci­a­lista crítica en aques­tes situ­a­ci­ons. Els únics que han par­lat han estat el minis­tre Mar­laska i la dele­gada del govern a Cata­lu­nya, Teresa Cuni­llera, jus­ti­fi­cant només les deten­ci­ons i callant davant la retenció del vai­xell d’Open Arms. Per ells, tot cor­recte, tot jus­ti­fi­cat. De nou, quina ver­go­nya.

Però encara sento més ver­go­nya pel silenci del sub­de­le­gat del govern cen­tral de Girona, Sr. Bra­mon. No és la seva funció prin­ci­pal diri­gir i coor­di­nar les for­ces de segu­re­tat espa­nyo­les a les comar­ques de Girona? Per què calla? El seu silenci és massa eloqüent. Tam­poc han dit res l’antic sub-dele­gat Fran­cesc Fran­cisco, ni en Rafel Bru­guera, que és l’únic dipu­tat al Par­la­ment de Cata­lu­nya pels soci­a­lis­tes giro­nins. Tam­poc han cri­ti­cat l’actu­ació poli­cial ni la retenció del vai­xell els caps de llista soci­a­lista de les prin­ci­pals pobla­ci­ons giro­ni­nes. És que la per­ti­nença a un par­tit polític els ofusca la ment i la consciència? Quina pena i quina ver­go­nya... com poden par­lar de justícia, soli­da­ri­tat, benes­tar, progrés social si davant d’aques­tes situ­a­ci­ons callen o, molt pit­jor, les jus­ti­fi­quen? En con­tra­po­sició a aquest silenci cal des­ta­car la posició, abso­lu­ta­ment crítica, dels movi­ments soci­als inde­pen­den­tis­tes i de tots els par­tits inde­pen­den­tis­tes i d’esquer­res. Volem des­ta­car l’acti­tud valenta de la Marta Sibina, dipu­tada de Podem per Girona, que ha dit que no votarà els pres­su­pos­tos de Sánchez men­tre man­tin­gui segres­tat l’Open Arms.

Nota: quan ja tenia l’arti­cle per enviar, lle­geixo a El Punt Avui del 25 de gener que el senyor Bra­mon ha par­lat. Això sí, per jus­ti­fi­car l’ actu­ació poli­cial del govern cen­tral. Per­fecte.