OPINIÓ
28 gener 2019 2.00 h

KEEP CALM

Judici transcendent

LLUÍS FALGÀS
Ara mateix la vida política cata­lana i espa­nyola està con­di­ci­o­nada pel judici

Estem a les por­tes del judici trans­cen­dent i, segons com es dic­tin les sentències, tot ple­gat es con­ver­tirà en un escàndol d’abast inter­na­ci­o­nal i pro­vo­carà una greu crisi política. El pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Quim Torra, augura que hi haurà sentències con­dem­natòries. Les defen­ses tenen fe i en petit comitè afir­men que hi ha pos­si­bi­li­tats de treure’ls de la presó. Sigui quin sigui el vere­dicte final, la llarga presó pro­vi­si­o­nal ha fet creure a l’ima­gi­nari col·lec­tiu que no hi ha res a fer i que els pre­sos pas­sa­ran després de ser sen­ten­ci­ats una llarga tem­po­rada a l’ombra.

Ara mateix la vida política cata­lana i espa­nyola està con­di­ci­o­nada pel judici a l’ante­rior govern de la Gene­ra­li­tat i els diri­gents de les enti­tats inde­pen­den­tis­tes com a con­seqüència del procés. Serà un judici polític car­re­gat de ten­si­ons. Caldrà estar molt atents a la con­tra­pro­gra­mació dels par­tits. El pre­si­dent Torra i el vice­pre­si­dent Ara­gonès tenen pre­vist assis­tir al Tri­bu­nal Suprem per pre­sen­ciar les ses­si­ons judi­ci­als i el Par­la­ment de Cata­lu­nya pro­gra­marà l’agenda par­la­mentària en funció dels tes­ti­mo­nis judi­ci­als. Fet que donarà pro­ta­go­nisme tant als par­tits que donen suport al govern com a l’opo­sició. Com és d’espe­rar, la classe política, en trac­tar-se d’un judici polític, no voldrà per­dre pis­to­nada. Men­tres­tant, els par­ti­da­ris al govern català de pac­tes i diàlegs segui­ran nego­ci­ant amb el govern de Pedro Sánchez, que des d’un punt de vista gover­na­men­tal estarà incòmode tot el temps que duri el procés judi­cial.

El judici mai s’hau­ria d’haver produït. Han estat mol­tes les opor­tu­ni­tats per evi­tar que siguin els jut­ges qui dic­ta­mi­nin la política. Des de fa anys el fun­ci­o­nari Rajoy i l’advo­cada de l’Estat Sáenz de San­ta­maría quan tenien dub­tes sobre reso­lu­ci­ons polítiques ho duien, per la seva con­dició més de fun­ci­o­na­ris que no pas de polítics, al Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal. Ara, hau­ran de ser les togues del Suprem que hau­ran de deci­dir si tot allò que va pas­sar a l’octu­bre del 17 va ser una rebel·lió, una sedició, una mal­ver­sació o bé el nom que hi vul­guin posar als desit­jos de mol­tes per­so­nes...