POLÍTICA
28 gener 2019 7.20 h

Forcadell, la “revolució feminista” de Mas d’Enric

 Espera “amb ganes” el judici de l’1-O per poder “dir la veritat” i mentre està a presó dedica el temps a “empoderar les dones”

ACN

Carme For­ca­dell rep nom­bro­ses visi­tes als locu­to­ris del cen­tre peni­ten­ci­ari Mas d’Enric. La majo­ria, però, no es fan públi­ques. Vol ser dis­creta, no té interès per fer-se notar. Fa ja deu mesos que està a presó, sis dels quals els ha pas­sat a la cel·la que ocupa ara. L’ACN ha pogut par­lar amb ella després de mesos sense aten­dre mit­jans cata­lans ni espa­nyols, tot com­pro­vant com l’expre­si­denta del Par­la­ment s’ha mar­cat el repte “d’empo­de­rar” les trenta-dues dones amb les que com­par­teix mòdul. For­ca­dell ha fet del femi­nisme el cen­tre del seu dia a dia, intenta que les altres inter­nes refle­xi­o­nin sobre el seu paper com a dones dins i fora de Mas d’Enric, ha acon­se­guit que s’orga­nit­zin per rei­vin­di­car drets i qüesti­ons més mate­ri­als, les ense­nya a fer-se valer i ha sen­tir-se orgu­llo­ses, i ha mun­tat un sis­tema par­ti­ci­pa­tiu perquè escu­llin repre­sen­tants. L’expre­si­denta ha por­tat la política a la vida de la presó, i ho ha fet per a inten­tar aca­bar amb el mas­clisme. “Farem la revo­lució femi­nista aquí dins”, asse­gura satis­feta i amb empenta des del locu­tori on rep les visi­tes. Men­tre, els dies pas­sen i s’apropa la data del seu judici. Té “mol­tes ganes” que arribi, de poder “pas­sar aquesta pàgina”. Ha dedi­cat mol­tes hores a estu­diar la seva defensa però té molt clar que ho té “molt fàcil” per pre­pa­rar-la. “Només he de dir la veri­tat”, afirma.

For­ca­dell rep la visita de l’ACN just després de la de dues peri­o­dis­tes de l’Europa de est. Sur­ten emo­ci­o­na­des després d’escol­tar-la. Ella els dona les gràcies per la seva feina fins a sis cops abans d’aco­mi­a­dar-se. Imme­di­a­ta­ment després, dona la ben­vin­guda als nous “con­vi­dats”. Després de tants mesos, té el ritual de les visi­tes après. Manté la con­versa serena, amb sen­tit de l’humor, molt segura del que explica i amb la mateixa força en les seves con­vic­ci­ons que la van por­tar a la pre­sidència del Par­la­ment. Ves­teix un jer­sei ver­mell i una ame­ri­cana fosca, en la que res­salta una petita rosa groga, símbol de la lli­ber­tat dels pre­sos i les pre­ses inde­pen­den­tis­tes. “Aquí dins la porto sem­pre”, deta­lla. Va lleu­ge­ra­ment maqui­llada, i molt ben pen­ti­nada.

De fet, explica amb satis­facció que pot lluir aquest cabell perquè entre totes les pre­ses de Mas d’Enric han acon­se­guit tenir asse­ca­dors. El cen­tre peni­ten­ci­ari té una població reclusa de gai­rebé 800 per­so­nes, i només 33 són dones. “La presó és reflex de la soci­e­tat. Com la soci­e­tat és mas­clista, la presó també. Està tot pen­sat per als homes”, diu amb un punt d’indig­nació. I és per això que des que està tan­cada, ha deci­dit fer del seu dia a dia una petita “revo­lució femi­nista”. “Les dones aquí són menys i això fa que esti­guin dis­cri­mi­na­des per ser dones, dis­cri­mi­na­des per no ser tan delinqüents”, afe­geix.

Passa part del seu temps par­lant amb les altres reclu­ses, i això l’ha por­tat a com­pro­var com “mol­tes d’elles, si hagues­sin tin­gut una opor­tu­ni­tat en la vida, no esta­rien aquí dins i no serien com són”. I és que For­ca­dell asse­gura sor­presa que la majo­ria de les inter­nes “són molt mas­clis­tes, no saben la força que tenen com a dones”. En entrar, va com­pro­var que tenien carències “que no eren de rebut”. No es podien dut­xar després de fer esport per incom­pa­ti­bi­li­tat amb els hora­ris dels homes. No tenies asse­ca­dors de cabell. Cap dels llocs d’encar­re­gat dels grups de tre­ball –que com­par­tei­xen amb els homes- estava ocu­pat per una dona. Fins i tot els homes s’impo­sa­ven impe­dint que una presa que sap con­duir car­re­tons ele­va­dors pogués fer-ho amb el que uti­lit­zen dins la presó. “Això s’ha aca­bat, les estic empo­de­rant a totes”, diu som­ri­ent.

Per poder acon­se­guir can­viar cer­tes tendències –i algu­nes de les acti­tuds mas­clis­tes de les pròpies pre­ses-, For­ca­dell ha por­tat la política més bàsica a Mas d’Enric. Junt amb algu­nes com­pa­nyes, i amb el suport de la direcció del cen­tre, ha creat tres comis­si­ons per poder rei­vin­di­car peti­tes millo­res i, de pas, orga­nit­zar a les dones perquè sen­tin que poden can­viar el seu món. Des de l’arri­bada de For­ca­dell, les reclu­ses es divi­dei­xen entre les que s’han apun­tat a la comissió d’Aco­llida, les que par­ti­ci­pen en la de Cul­tura i Esport, i les que for­men la de Tre­ball, on està l’expre­si­denta. “És la més dura”, afirma. Ha acon­se­guit convèncer a tres inter­nes perquè lide­rin cada grup, i ha orga­nit­zat una mena d’elec­ci­ons per esco­llir “una dele­gada” que por­tarà les rei­vin­di­ca­ci­ons a la direcció del cen­tre. “La set­mana que ve tenim la reunió i vota­rem l’elecció”, explica, tot afe­gint que té la seva favo­rita i està fent “cam­pa­nya per ella” entre les pre­ses.

De moment, algu­nes millo­res que ha impul­sat ja s’han notat, i les dones li agra­ei­xen. “Els hi faig com de dele­gada sin­di­cal, però elles s’han de saber orga­nit­zar com a dones que són”, asse­gura. I és que és cons­ci­ent que en breu haurà de tor­nar a Alcalá Meco per assis­tir al judici de l’1-O i vol asse­gu­rar-se que “elles es que­den ben empo­de­ra­des”. “Em pre­gun­ten si quan marxi tor­na­ran a estar sense asse­ca­dor, per exem­ple. Ja els hi he dit que no, que els drets els han adqui­rit”, deta­lla en par­lar de les inter­nes.

For­ca­dell és cone­guda entre les pre­ses. “Ja sabien qui era. Quasi totes són d’aquí”, asse­gura. Tot i que les pre­ses no li pre­gun­ten detalls sobre el seu cas, cre­uen en la seva innocència. “Em diuen que saben que no he fet res, que som pre­sos i pre­ses polítiques”, afirma, men­tre explica que cada cop que veuen imat­ges seves a la tele­visió cri­den fins que ella acu­deix. “M’avi­sen i em diuen que ho he de veure per si diuen alguna cosa nova del nos­tre cas”, comenta amb ten­dresa.

Quan parla del judici no pot evi­tar adme­tre que, en el fons, té espe­rança en que ser­veixi per dei­xar la presó aviat. “A fora puc fer més feina que dins”, asse­gura. I és que l’expre­si­denta té ganes “de fer vida nor­mal i tran­quil·la”. De fet, per a quan deixi la presó ja té plans. El moment vital pel que passa i l’experiència que està tenint amb les pre­ses la por­ten a voler dedi­car-se a la lluita pels drets de les dones. “La cons­trucció de qual­se­vol pro­jecte de país ha d’anar lli­gat a l’alli­be­ra­ment de la dona”, diu.

En aca­bar la con­versa, s’aco­mi­ada amb un gran som­riure, agraïda i amb una natu­ra­li­tat i un “ja us seguiré pels mit­jans” que fins i tot pro­voca cal­freds. La presó no ha fet malbé la seva força inte­rior. Si més no, això és el que trans­met. Marxa del locu­tori amb presa. És l’hora de sopar. “Segur que hi ha iogurt de postre, no hi ha massa vari­e­tat en això”, lamenta. Llença petons a l’aire i marxa amb la fun­cionària encara aco­mi­a­dant-se amb la mà.