OPINIÓ
ASERRANO@ELPUNTAVUI.CAT - 28 gener 2019 2.00 h

A LA TRES

El judici i el després

ANNA SERRANO - ASERRANO@ELPUNTAVUI.CAT
“El judici obre una opor­tu­ni­tat per recu­pe­rar la uni­tat estratègica per­duda

Poc més de sis mesos després que al juliol arri­bes­sin a les pre­sons cata­la­nes, els nou diri­gents inde­pen­den­tis­tes en presó pro­vi­si­o­nal, alguns des de fa més d’un any i altres a poc de com­plir-lo, es pre­pa­ren per al retorn a cen­tres peni­ten­ci­a­ris espa­nyols. Demà és pre­vist que els tras­lla­din a Bri­ans 2, des d’on ani­ran a Soto del Real i Alcalá Meco per estar a dis­po­sició judi­cial a par­tir del 5 de febrer. Som, ara sí, a les por­tes d’un judici de judi­cis, el de l’1-O, que no només farà seure al banc dels acu­sats Oriol Jun­que­ras, Raül Romeva, Carme For­ca­dell, Dolors Bassa, Jordi Turull, Josep Rull, Quim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cui­xart per la pre­pa­ració i cele­bració del referèndum del pri­mer d’octu­bre, sinó que també posarà a la balança l’Estat espa­nyol i la seva democràcia.

Els par­tits i les enti­tats inde­pen­den­tis­tes es pre­pa­ren per a una mobi­lit­zació per­ma­nent a Espa­nya i a l’estran­ger que tindrà una pri­mera cita en una gran mani­fes­tació a Madrid que l’ANC i Òmnium pre­ve­uen un cop comenci el judici, encara amb data per con­cre­tar. Que els actes rei­vin­di­ca­tius es man­tin­dran men­tre duri i quan es facin públi­ques les sentències, es dona per fet. Però i després? Aquests dies, des de l’exili de Gine­bra, tant Anna Gabriel com Marta Rovira –a Cata­lu­nya Ràdio i TV3– dema­na­ven a l’inde­pen­den­tisme que aixe­qui els ulls de l’imme­diat i miri al futur. Par­lava Gabriel d’una “mirada llarga” que explori els dife­rents esce­na­ris i acordi l’estratègia a seguir. I recor­dava Rovira que és la rei­vin­di­cació de l’estat propi, pos­si­ble i dife­rent de l’espa­nyol, el que ha fet créixer el sobi­ra­nisme. Les dues coin­ci­dien a rebut­jar les bata­lle­tes par­ti­dis­tes molt pre­sents en l’últim any, mal­grat la duresa de les cir­cumstàncies. Recels, des­con­fi­an­ces, reac­ci­ons a ritme de Twit­ter i dits acu­sa­dors s’han con­ver­tit en una cons­tant en un movi­ment a la defen­siva. El judici obre una opor­tu­ni­tat per recu­pe­rar la uni­tat estratègica per­duda. No només es tracta d’afron­tar el procés amb què es vol acu­sar Espa­nya i les sentències que se’n deri­vin, també s’hau­ria de pen­sar en el després.