OPINIÓ
28 gener 2019 2.00 h

FULL DE RUTA

Independents dia u

JAUME VIDAL
La cul­tura és viure la inde­pendència ara: ens fa més lliu­res, ens dona progrés i ens fa també més soli­da­ris. Cal que no esde­vin­gui un dany col·late­ral del procés

Estem tan cap­fi­cats a asso­lir la inde­pendència i ens tro­bem tants entre­bancs pel camí que sovint obli­dem què farem el pri­mer dia que siguem inde­pen­dents. Crec que el mateix que ara: llui­tar per una existència més viva, pròspera i solidària. Obli­dar-se que la inde­pendència és bàsica­ment un camí i no només una fita con­creta és esguer­rar els bene­fi­cis que ens por­tarà asso­lir-la. En aquest camí que ens hi porta és una peça clau la cul­tura. I no només com una referència èpica i iden­titària, sinó com un vehi­cle de progrés huma­nista i econòmic. La cul­tura és un camí cap a la inde­pendència i ens la porta abans d’obte­nir-la perquè ens fa més lliu­res i més intel·lec­tu­al­ment pode­ro­sos. També més lúcids i més oberts a altres cul­tu­res i més demòcra­tes. I tot això ho tenim ara i aquí, i, per tant, no podem fer que l’objec­tiu estratègic ens faci per­dre el dia a dia. “Hem d’esmerçar molts esforços a la cul­tura.” Poso entre come­tes les meves parau­les perquè és fàcil fer demagògia quan es parla de cul­tura, però la pre­gunta clau que cal res­pon­dre és “com podem fer-ho?”. Pot­ser em toca ser de nou dema­gog: “Dedi­cant tant esforç a asso­lir la inde­pendència com a tre­ba­llar en tots els àmbits de la cre­ació.” Estar atent a les coses que només cal apro­fi­tar el talent. Pro­moure el que tenim, expor­tar el que sabem fer, no dei­xar que la gent amb talent el deixi flo­rir. A tall d’exem­ple, Juste de Nin ha sig­nat con­tracte per por­tar a Hollywood la seva novel·la gràfica Garbo. O el valencià Víctor San­tos, que la set­mana pas­sada va veure com s’estre­nava a Net­flix la versió cine­ma­togràfica del seu còmic Polar. En dife­rents àmbits de la cul­tura i amb dife­rents regis­tres tenim el poten­cial per créixer com a país. S’han de pri­o­rit­zar recur­sos. La inversió en cul­tura és ren­di­ble. I cal, sobre­tot, impe­dir que el camí cap a la inde­pendència deixi vícti­mes pel camí. No podem per­me­tre que la Fun­dació Miró tin­gui con­tra­temps. Miró és icona del segle XX i ens obre pas al XXI.