LA CLAU

Enric Hernàndez

ENRIC HERNÀNDEZ

Director

¿Qui vol anar a eleccions?

@Enric_Hernandez

Els quatre grans partits, per motius dispars, no tenen incentius per tornar a les urnes. Si a ningú li convenen les eleccions, no n'hi haurà


DISSABTE, 27 DE FEBRER DEL 2016 - 20:23 CET

No és tasca senzilla respondre a aquesta pregunta, ja que els partits, així en campanya com quan aquesta finalitza, tendeixen a camuflar els seus íntims desitjos sota discursos grandiloqüents. Tot i així, rere la verborrea hi subjauen indicis suficients per extreure algunes conclusions.

Fins que els últims escàndols de corrupció li van esclatar a la cara, el gran beneficiari d'una repetició electoral era Mariano Rajoy, a punt per punxar amb l'agulla del vot útil el globus taronja de Ciutadans. Però al president el quietisme ha deixat de sortir-li bé. Per als electors del PP, una cosa és estar-se de braços plegats mentre l'independentisme català entrava en ebullició i una altra rebutjar la investidura sent el candidat més votat, error letal que l'inhabilita en aquesta fase i, segurament, com a candidat.

Si bé l'estrella ascendent de Ciutadans va declinar la nit electoral, Albert Rivera ha sabut donar llustre als seus 40 diputats. Primer, brindant-se com a intermediari entre els que ni tan sols es deien paraula, PP i PSOE; i al final, segellant amb els socialistes un pacte encara insuficient per governar, però no per consolidar un espai centrista que arracona als extrems els seus competidors. Vacant en seu parlamentària la gestoria de interessos privats de la qual tants r'rditos va obtenir CiU, el partit taronja preferiria no arriscar a les urnes la seva flamant frontissa.

Pedro Sánchez, que va veure com els barons del PSOE cosien la seva mortalla després del 20-D, ha arribat més lluny en la seva fugida cap endavant del que la cosidora andalusa va saber preveure. L¡encàrrec del Rei, el pacte amb Rivera i el pròxim ple de investidura li procuren una segona vida com a candidat, però si hi ha un altre fracàs no podria esquivar el cadafal. 

Un pronòstic aventurat 

I Pablo Iglesias, amb Podem dividit davant els pactes i les confluències dubitatives sobre la reedició de l'aliança, prefereix erigir-se en cap de l'oposició d'esquerres, abstenint-se si cal, que jugar-se-la en uns comicis de desenllaç incert.

El pronòstic, aventurat, és que si a ningú li convenen en realitat les eleccions, no n'hi haurà. Temps al temps
.