POLÍTICA
BARCELONA - 28 març 2018 2.00 h

L’ONU admet la demanda de Puigdemont

 El Comitè de Drets Humans de l’ONU accepta estudiar la vulneració de drets polítics esgrimida pel president de la Generalitat però no dicta mesures cautelars

 La fiscalia ha de decidir ara si demana l’execució de l’euroordre

 Puigdemont demana unitat als partits a través d’un dels seus advocats

ODEI A.-ETXEARTE - BARCELONA
El pronunciament de l’ONU no interfereix en el procés a Alemanya

Una espurna de llum en el cas de Carles Puigdemont enmig d’un procés d’extradició incert. Dilluns al matí, després que el president de la Generalitat passés la primera nit detingut a la presó de Neumünster, i en espera de ser identificat per la jutgessa instructora que va examinar en primer terme l’euroordre, el Comitè de Drets Humans de l’ONU va admetre a tràmit la seva demanda contra l’Estat espanyol per la vulneració de drets polítics. Es tracta, però, d’una acceptació que no entra en el fons de la qüestió i que tampoc no dicta mesures cautelars, a diferència del que sí que va fer en el cas de Jordi Sànchez.

Els advocats de Puigdemont no van demanar aquestes mesures en presentar la demanda, a principis de març. En canvi, sí que van esgrimir un argument de pes per fer-ho en el cas de Sànchez: és l’Estat espanyol qui el reté i impedeix que pugui exercir els seus drets polítics. Per aquesta raó, segons va explicar l’advocada Neus Torbisco-Casals a Catalunya Ràdio, van presentar dimecres passat el cas de Sànchez al Comitè de Drets Humans, que va pronunciar-se en 48 hores. Ara, la situació processal del president de la Generalitat ha canviat per la detenció a Alemanya.

En la demanda, Puigdemont denunciava que s’havien vulnerat el seu dret a la participació política, el dret a la lliure associació i reunió, i el dret a la llibertat d’expressió i opinió, tots ells reconeguts en diversos articles de la Declaració de Drets Humans i en el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics. La confirmació de l’admissió a tràmit va arribar dilluns, però no va ser fins ahir que van fer públic el document. El govern espanyol va menystenir-ho perquè no prové d’un òrgan jurisdiccional. Respecte a l’euroordre, també va al·legar que l’executiu no intervindrà en el procés d’extradició. S’executa, va dir, “entre autoritats judicials sense intervenció dels polítics”.

El procés d’extradició continua en curs, i el pronunciament de l’ONU no hi interferirà, segons fonts expertes en dret internacional consultades per aquest diari. La fiscalia alemanya ha de determinar en els pròxims dies si es compleixen els requisits per demanar l’execució de l’ordre del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena davant de l’Audiència Territorial de Schleswig-Holstein. Després, serà aquest el tribunal que haurà de decidir si l’admet a tràmit i, al mateix temps, si manté o modifica la detenció de Puigdemont a la presó. Dilluns, la jutgessa instructora que va analitzar formalment l’euroordre i va corroborar la identitat de Puigdemont, va considerar que hi havia un risc de fuga a Bèlgica , tenint en compte que no es pot presumir que el procés d’extradició fos el mateix allà i podria tenir un “incentiu notable” per anar-hi. De fet,Puigdemont va ser detingut quan hi viatjava procedent de Finlàndia, on era quan el Suprem va tramitar les euroordres i les ordres internacionals de detenció per a tots els processats a l’exili. En la interlocutòria, la magistrada indicava que l’extradició podria ser improcedent i denegada però que també podria no ser-ho, tenint en compte la jurisprudència. És a dir, no prenia partit per cap opció i deixava obertes totes les possibilitats.

Un dels advocats de Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, va assegurar ahir que el president de la Generalitat “no es rendeix” i va mostrar la seva confiança en la justícia alemanya. També va fer una crida a la “unitat del sobiranisme”. Avui, de fet, JxCat, ERC i la CUP aprovaran conjuntament dues resolucions que insten el Parlament a garantir el seu dret polític a ser investit, al costat del de Sànchez i el també empresonat Jordi Turull. Alonso-Cuevillas va destacar que es troba “en perfecta forma anímica” i en “excel·lents condicions físiques”.

Investidura de Sànchez

Després de l’acceptació de les mesures cautelars per a Sànchez per part del Comitè de Drets Humans, la seva defensa sosté que l’Estat espanyol hauria d’acatar-les i permetre que l’expresident de l’ANC sigui investit acudint presencialment al Parlament o a través d’un debat telemàtic. Per això es decanten perquè, al marge de consideracions polítiques, JxCat, ERC i la CUP tornin a intentar investir-lo. Així ho va manifestar Torbisco-Casals. Si l’Estat ho permet, sosté, “podrem dir que compleix el dret internacional”, es demostrarà que vulnera drets humans i això “es podrà al·legar en totes les demandes d’altres presoners polítics”. Els advocats de Sànchez ja van presentar un escrit al Suprem perquè Llarena tingui en compte l’ONU.

Torbisco-Casals defensa que les mesures cautelar són igual de vinculants per a l’Estat espanyol que els pronunciaments de la Cort Internacional de Justícia o el Tribunal Europeu dels Drets Humans, i afecten tots els poders de l’estat, incloent-hi el judicial. En canvi, altres experts consultats per aquest diari consideren que si Estrasburg hagués dictat mesures cautelars seria totalment vinculant, mentre que les del Comitè de Drets Humans no ho són per al poder judicial espanyol i el govern pot argumentar que hi ha separació de poders.

Investiguen els acompanyants de Puigdemont

La fiscalia de l’Audiencia Nacional va obrir una investigació per avaluar si les quatre persones que acompanyaven Carles Puigdemont en el viatge des de Finlàndia van cometre un delicte d’encobriment. Entre els acompanyants, hi havia dos agents dels Mossos d’Esquadra que ja estan sent investigats internament per la policia catalana, amb l’objectiu de determinar si feien feines d’escorta en períodes de permís i de vacances. Els altres dos acompanyants de Puigdemont eren amics seus.

La fiscalia ja recull informació per aclarir si tots quatre van cometre un delicte d’encobriment. Quan es va produir la detenció del president de la Generalitat un cop travessada la frontera d’Alemanya amb Dinamarca, tots cinc eren al cotxe.

No és la primera vegada que els acompanyants de Puigdemont són investigats. Existeix el precedent del mosso d’esquadra que va ser expedientat després d’una investigació de la divisió d’afers interns per haver acompanyat Puigdemont a l’exili, a Bèlgica, aprofitant un període de vacances i un permís. Pretenen aclarir també, segons va especificar l’ACN, si la quinzena d’agents que vetllen per la seguretat del president de la Generalitat són policies catalans que viatgen a Brussel·les per oferir voluntàriament els seus serveis quan fan dies de festa al cos de Mossos d’Esquadra.


POLÍTICA
BERLÍN - 28 març 2018 2.00 h

Una vergonya

 Els mitjans de comunicació es decanten perquè Alemanya no extradeixi el president

 La no equivalència dels delictes complica la resolució

GEMMA S. SERRA - BERLÍN

“Des de diumenge, Alemanya no pot inhibir-se més temps del procés a Carles Puigdemont”, escrivia ahir Jakob Augstein, el columnista més destacat de Der Spiegel, el setmanari polític de referència d’aquest país. “Puigdemont va ser legítimament elegit pel seu poble i ha estat destituït i perseguit pel govern espanyol”, continuava. Alemanya hauria d’apel·lar a la moderació i el seny. El fet que estigui detingut és “una vergonya, per a Espanya, per a Europa i per a Alemanya”, concloïa el columnista, el cognom del qual remet al fundador del setmanari, l’emblemàtic Rudolf Augstein, fundador de la revista.

El seu no és l’únic clam que se sent en contra de l’execució de l’euroordre. Des de Süddeutsche Zeitung, exponent de la premsa diària més seriosa, escrivia Wolfgang Janisch: “És bo comprovar que mecanismes europeus com l’euroordre funcionen. [...] Però els jutges alemanys no poden ignorar que les acusacions contra Puigdemont «probablement» tenen una motivació política.” El diari muniquès dedicava ahir dues planes senceres, més un article de portada, al cas de Puigdemont, a més d’un extens perfil del polític.

La seva detenció és tema prioritari a tots els mitjans del país. I un paràgraf del comunicat emès dilluns pel jutge de primera instància de Schleswig, segons el qual havia de quedar detingut a la presó de Neumünster, ha donat per a interpretacions també favorables al líder independentista. “Un bri d’esperança per a Puigdemont”, escrivia el mateix Der Spiegel, amb relació al paràgraf en què deia que “no hi ha evidència, de moment, que la petició de detenció i extradició no estigui legitimada”. Hi afegia després, en condicional, que competeix al Tribunal Territorial “analitzar en profunditat” que efectivament sigui així. El “de moment”, com el format condicional, sembla apuntar a dubtes per part de la jutgessa d’instrucció que va decidir mantenir-lo a la presó. Va ser una decisió provisional i el paràgraf insinua una advertència destinada al fiscal i la instància següent, el Tribunal Territorial, abans de decidir-se a executar o no l’euroordre, com vol el Suprem espanyol. Al clam entre els mitjans de referència, s’hi afegeixen els dubtes coincidents entre juristes i catedràtics de dret penal sobre la viabilitat de l’acusació de rebel·lia, inexistent al Codi Penal alemany. L’equivalent teòric que aquests dies s’esmenta, el d’alta traïció, inclòs en l’article 81, no s’ha aplicat a Alemanya des dels anys cinquanta. No hi ha precedents recents de procediments per alta traïció. És un càrrec anacrònic i que a més està lligat a la violència o a l’amenaça de violència.

Aquesta és l’opinió del professor Martin Heger, de la Universitat Humboldt de Berlín, i de Nikolaos Gazeas, de la de Colònia, dos rostres mediàtics aquests dies, de plató en plató televisiu, a les públiques o les privades, on expressen més dubtes que cap altra cosa. Accedir a l’extradició seria més fàcil si fos pel càrrec de malversació de fons, ja que la fiscalia alemanya no ha de comprovar que sigui o no fonamentat, sinó que “existeix” com a delicte també a Alemanya. Però Llarena ha jugat, fins ara, al tot o res: rebel·lió.