POLÍTICA
MADRID - 28 març 2018 2.00 h

Rajoy espera una entrega d’Alemanya per alta traïció

 Nega cap contacte amb Merkel però té fe en una extradició de Puigdemont que aboni la rebel·lió

 “Ha atemptat contra la UE”, diu Méndez de Vigo

 Menysté el revés de l’ONU per “no vinculant”

DAVID PORTABELLA - MADRID

Ningú li ho havia pogut qüestionar encara, però el portaveu espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, va voler iniciar la compareixença posterior al Consell de Ministres negant amb insistència que Mariano Rajoy hagi parlat o parli en el futur amb Angela Merkel per abordar l’entrega de Carles Puigdemont a Espanya. “L’euroordre facilita que la decisió de detenir i entregar el reclamat es disputi entre autoritats judicials sense intervenció dels governs. Insisteixo: sense intervenció dels governs”, va repetir per desmentir una gestió diplomàtica. Tot i el teòric laissez faire, però, el govern espanyol manté amb Berlín contactes informals entre portaveus, i ara espera que el tribunal de Schleswig-Holstein li entregarà Puigdemont pel delicte d’alta traïció, que Madrid tradueix com a rebel·lió tot i no ser igual, i que abonarà així la teoria de la violència que el jutge Pablo Llarena intenta construir en el cas per elevar les penes a 25 anys.

La confiança de La Moncloa és més concloent en privat que en públic, però el mateix portaveu va reivindicar que si Puigdemont està ara acorralat és gràcies a un annex del popular José María Aznar en el Tractat d’Amsterdam (1997) que elimina l’asil polític entre estats de la UE i a l’euroordre forjada el 2000 per Rajoy –sent ministre de l’Interior– en aliança amb la llavors socialista Rosa Díez. “Puigdemont està en mans exclusivament de la justícia”, va reblar, abans d’advertir que “transgredir la llei és atemptar contra la UE”. I va aventurar el desenllaç del cas evocant que Alemanya és “el país que més entregues va iniciar el 2015: 1.610”. “La norma alemanya parteix de la presumpció d’execució: la norma general és l’entrega”, va concloure.

Com a prova de la total confiança en l’entrega pel màxim delicte, Méndez de Vigo només es va aturar en el supòsit d’alta traïció de l’article 81 del Codi Penal alemany, però no el va llegir del tot perquè va silenciar l’exigència de la violència. “Alemanya castiga l’equivalent a rebel·lió amb pena privativa de llibertat no inferior a deu anys, i pot ser reclusió de per vida”, va subratllar.

‘Carlos’ Puigdemont

Davant el revés de l’ONU a Espanya en la investidura de Jordi Sànchez, Rajoy no s’immuta perquè “no és vinculant” i no tindrà cap pressa a respondre al prec de preservar els drets polítics del número dos de JxCat. “Direm que el govern no interfereix en decisions judicials”, va dir Méndez de Vigo, que no va ocultar que ignora si a l’ONU “se li ha de respondre en dos mesos o sis”.

Després de forçar el vet a la investidura de Puigdemont –a qui ahir Méndez de Vigo va anomenar despectivament Carlos Puigdemont– a través del TC i que el Suprem tombés les de Sànchez i Jordi Turull, Rajoy no tolera queixes. “En tres mesos només hi ha hagut un candidat [en al·lusió a Turull] i no va ser capaç de reunir els vots, i els processats els van presentar com a candidats sabent-ne la situació processal, ara no es poden presentar com a víctimes”, va avisar el portaveu.

Llarena els permet ara personar-se i elevar un recurs

Coincidint amb la reclusió de Carles Puigdemont a la presó alemanya de Neumünster, el magistrat del Suprem Pablo Llarena va extremar ahir les garanties del processament que no havia previst fins ara i va permetre al president i als consellers Lluís Puig i Clara Ponsatí personar-se en el sumari.

A través d’una providència dictada ahir, el jutge Llarena considera que, com que Puigdemont ha estat detingut i les altres detencions estan en tràmit, és procedent acceptar la seva personació en el sumari ara. El tràmit suposa que els sigui notificada la causa i que a partir d’aleshores comenci a comptar el termini per a la presentació de recursos, primer davant Llarena mateix i després davant el Suprem. En el cas de Puigdemont i de la resta de diputats presos, això els obre la via a evitar que el jutge els inhabiliti ja com a diputats al Parlament.

En paral·lel, la defensa de Carme Forcadell al·lega en un recurs davant Llarena que no se la pot jutjar per rebel·lió perquè en el procés no hi ha hagut ni violència ni un aixecament com el militar del 23-F, i que només se la podria jutjar per desobediència.