POLÍTICA
BARCELONA - 28 març 2019 2.00 h

Dos experts neguen haver estat observadors de l’1-O

 La cap d’un grup internacional contractat pel Diplocat aclareix que van fer un informe sobre Catalunya però no van validar el referèndum

 Salellas afirma que al Suprem “li fa por abordar drets humans”

MAYTE PIULACHS - BARCELONA

Els pri­mers dos experts inter­na­ci­o­nals que ahir van com­parèixer al Tri­bu­nal Suprem per rela­tar la seva vivència de l’1-O, un exdi­pu­tat ale­many i una politòloga esco­cesa, van negar haver for­mat part d’un grup d’obser­va­dors con­trac­tats per vali­dar el referèndum d’auto­de­ter­mi­nació de Cata­lu­nya. Tots dos van com­par­tir que l’acti­tud de la ciu­ta­da­nia va ser cívica.

L’única con­nexió entre tots dos tes­ti­mo­nis és que van ser con­tac­tats pel Diplo­cat. En el pri­mer cas, l’exdi­pu­tat de l’SPD Bern­hard von Grünberg va expli­car que va for­mar part d’un grup de visi­tants de par­la­men­ta­ris –en un habi­tual pro­grama de l’ens–, però que ell es va pagar les des­pe­ses. I Helena Catt va expo­sar que va diri­gir un grup de dotze experts inter­na­ci­o­nals per ela­bo­rar un informe sobre la situ­ació de Cata­lu­nya, però “no per vali­dar el referèndum”. La fis­ca­lia i les acu­sa­ci­ons inclo­uen en els 2 mili­ons d’euros de mal­ver­sació de fons públics que atri­bu­ei­xen als polítics cata­lans, la par­tida d’hono­ra­ris d’aquests pro­fes­si­o­nals, xifrada en 114.592 euros, i la del con­cepte d’allot­ja­ment i viat­ges, de 62.712 euros. El Diplo­cat va pagar aques­tes fac­tu­res entre juliol del 2017 i gener del 2018. Pre­ci­sa­ment, l’ex-secre­tari gene­ral del Diplo­cat, Albert Royo, va decla­rar al Suprem i va reconèixer que l’encàrrec es va pagar ínte­gra­ment des del Diplo­cat i que, fins i tot, es van seguir abo­nant les fac­tu­res amb l’apli­cació del 155 en vigor i quan ja l’havien ces­sat.

Així, Von Grünberg –inter­ro­gat amb mala edu­cació per la fis­cal Con­su­elo Madri­gal i sol·lici­tat per la defensa de Jordi Cui­xart–, va mani­fes­tar que “per interès polític i per­so­nal” va dema­nar al Diplo­cat for­mar part del grup de visi­tants, en el qual ja havia par­ti­ci­pat per la con­sulta del 9-N i en elec­ci­ons. Va visi­tar l’escola Ramon Llull de Bar­ce­lona, on va veure “ciu­ta­dans ferits” per agents de la poli­cia espa­nyola, i un com­pany –va dir– “va aga­far una bala de goma” de les dis­pa­ra­des a la zona. De l’acti­tud dels votants, va con­fes­sar-se “admi­rat per la seva con­tenció, tot i la inti­mi­dació” que impli­ca­ven les acci­ons poli­ci­als. L’exdi­pu­tat va afe­gir que va fer con­tac­tes amb el govern espa­nyol i el PSC per inten­tar tro­bar-hi una sor­tida política.

Pro­testa a Saba­dell

Per la seva part, Catt va rei­te­rar que la seva missió “no era d’obser­vació elec­to­ral”, i que en l’informe recu­llen l’epi­sodi de l’1-O però que quan van ser con­trac­tats el juliol del 2017 ningú sabia si es duria a terme. Va qua­li­fi­car de “deter­mi­nant i amb to fes­tiu” l’acti­tud dels veïns l’1-O, men­tre res­po­nia afir­ma­ti­va­ment a les acu­sa­ci­ons que en el seu text s’incloïa que l’1-O estava suspès i que una jut­gessa havia orde­nat actuar als cos­sos de segu­re­tat.

El pre­si­dent de la sala, Manuel Marc­hena, ofès, no va per­me­tre al pena­lista Benet Sale­llas, de l’equip de la defensa del pre­si­dent d’Òmnium, que pre­guntés a Catt sobre la vul­ne­ració de drets humans a Cata­lu­nya en asse­gu­rar que era un rao­na­ment que havia de fer el tri­bu­nal. En aca­bar el judici, Sale­llas va mani­fes­tar que el “tri­bu­nal té por quan s’inter­na­ci­o­na­litza el procés i quan s’abor­den drets humans per part d’experts i sobre fets que van veure”, a més de denun­ciar “el dese­qui­li­bri” quan ho trac­ten tes­ti­mo­nis de les acu­sa­ci­ons i de les defen­ses.

Abans, havien decla­rat un cap judi­cial de la Guàrdia Civil i un ins­pec­tor i un subins­pec­tor dels Mos­sos que van resul­tar ferits lleu­ment, amb tres agents més, per una pro­testa con­tra els escor­colls i detenció de Joan Ignasi Sànchez, a Saba­dell el 20-S.

No vam fer una observació de forma reglamentària. Vaig entregar l’informe de l’1-O al meu partit
Bernhard F. von Grünberg
EXDIPUTAT DE L’SPD A ALEMANYA
Vull desqualificar aquest testimoni [per l’exdiputat alemany]. Quants agents ferits va veure l’1-O?
Consuelo Madrigal
FISCAL DEL TRIBUNAL SUPREM
El Diplocat ens va contractar al juliol per fer un informe sobre el context de Catalunya
Helena Catt
PORTAVEU D’UN EQUIP D’EXPERTS

L’advocat de l’Estat vol imputar votants de l’1-O

L’advocat de l’Estat Severo Bueno de Sitjar ha presentat un escrit al jutjat d’instrucció 7 de Barcelona –que investiga uns 40 agents per les càrregues policials de l’1-O– en el qual s’adhereix al recurs presentat pel Sindicato Profesional de Policía, en què es demana que almenys s’investiguin una trentena de ciutadans, que alhora van denunciar haver patit l’excés policial en cinc centres de votació.

El magistrat ho va refusar en considerar que l’actuació dels veïns, cridats a votar “per institucions públiques, tot i la convocatòria il·legal”, van protagonitzar accions de “resistència passiva”, despenalitzada en el Codi Penal. El sindicat policial i l’advocacia de l’Estat, però, insisteixen que la resistència passiva la feien les persones “que eren dins dels centres i en silenci”, però les que quan arribaven les unitats policials “es posaven enmig dels agents, els insultaven o s’asseien a terra amb els braços entrellaçats” feien accions delictives. Ho qualifiquen de resistència passiva greu (art. 556 del Codi Penal) o resistència activa greu (art. 550), a banda de l’atemptat a l’autoritat. Ara l’Audiència de Barcelona haurà de resoldre, amb el visionat de vídeos de l’1-O, si aquestes accions són delictives.