POLÍTICA
BARCELONA - 28 març 2019 2.00 h

Torra: “La repressió no s’atura”

 El president de la Generalitat es querella contra la JEC per un delicte de prevaricació i la fiscalia l’acusa de desobediència

 El cap de govern alerta que si l’Estat espanyol no ho investiga, recorrerà a instàncies internacionals

EMILI BELLA - BARCELONA
La fis­ca­lia con­si­dera que Torra va deso­beir deli­be­ra­da­ment

Quim Torra va pre­sen­tar ahir l’anun­ci­ada que­re­lla con­tra la Junta Elec­to­ral Cen­tral (JEC) per un delicte de pre­va­ri­cació, en con­si­de­rar que les seves reso­lu­ci­ons per reti­rar llaços grocs i este­la­des eren aleatòries, arbitràries i “impos­si­bles de com­plir”, i va adver­tir que arri­barà “allà on cal­gui si el Regne d’Espa­nya no vol inves­ti­gar els fets”. Alhora, la fis­ca­lia es que­re­llava con­tra el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat per haver desobeït, segons el minis­teri fis­cal, l’ordre de reti­rar els llaços. “La repressió no s’atura”, va resol­dre Torra, que en l’escrit pre­sen­tat pels advo­cats Gon­zalo Boye i María Isa­bel Sánchez denun­cia un intent de la JEC de cri­mi­na­lit­zar a tota costa la seva pre­sidència, limi­tar el dret fona­men­tal a la lli­ber­tat d’expressió i “per­se­guir il·limi­ta­da­ment i injusta” tota ini­ci­a­tiva política que pro­vin­gui de la màxima auto­ri­tat de Cata­lu­nya. “Els mem­bres de la JEC no han esca­ti­mat mit­jans, en forma d’acords que s’han extra­li­mi­tat objec­ti­va­ment en les seves fun­ci­ons”, asse­gura la que­re­lla, que con­si­dera que l’únic objec­tiu de la JEC és danyar les ins­ti­tu­ci­ons d’auto­go­vern i eme­tre un mis­satge de cen­sura prèvia a tot allò que s’exhi­beix en dependències públi­ques.

L’escrit alerta que “es tracta d’una per­se­cució política en tota regla i, aquest cop, mit­jançant reso­lu­ci­ons admi­nis­tra­ti­ves limi­ta­do­res de drets fona­men­tals i de caràcter emi­nent­ment san­ci­o­na­dor”.

El text posa de mani­fest que ini­ci­al­ment, l’11 de març, la JEC par­lava de treure les este­la­des o els llaços grocs, ofe­rint la dis­jun­tiva de reti­rar les unes o bé els altres, però que poste­ri­or­ment, el 18 de març, es va subs­ti­tuir la con­junció “o” per la copu­la­tiva “i”, alte­rant així el con­tin­gut del pri­mer pro­nun­ci­a­ment. Torra sosté que la JEC ha anat trans­for­mant les ordres a mesura que ell hi anava recor­rent en con­tra, i que això genera inde­fensió.

La que­re­lla argu­menta la “impos­si­bi­li­tat” d’actuar sobre qual­se­vol edi­fici públic depe­nent de la Gene­ra­li­tat, ja que des­borda de forma mani­festa les fun­ci­ons o ins­truc­ci­ons que legal­ment com­pe­tei­xen al pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, perquè es tracta d’“edi­fi­cis amb auto­no­mia fun­ci­o­nal”. Per això va al·legar una llarga llista de 131 pàgines amb béns immo­bles pro­pi­e­tat de la Gene­ra­li­tat que res­po­nen a un model de gestió vari­ada: a càrrec d’empre­ses públi­ques, ens ins­tru­men­tals que for­men part del sec­tor públic, cedits a empre­ses pri­va­des pres­ta­do­res de ser­veis públics a con­sor­cis, fun­da­ci­ons, man­co­mu­ni­tats, enti­tats soci­als... També recri­mina a la JEC que invo­lucrés el con­se­ller d’Inte­rior, Miquel Buch, que no té fun­ci­ons ope­ra­ti­ves, en la reti­rada de la sim­bo­lo­gia, i la “inse­gu­re­tat jurídica” gene­rada per l’ambigüitat dels reque­ri­ments, ja que els Mos­sos d’Esqua­dra no sabien què havien de reti­rar i què no, fet que va donar lloc a quei­xes en cen­tres esco­lars per l’ober­tura de calai­xos i arma­ris a la recerca de llaços grocs i altres exces­sos.

A més, Torra repara en la presència a la JEC dels magis­trats Luci­ano Varela i Ana María Fer­rer, que estan jut­jant els pre­sos polítics al Tri­bu­nal Suprem. “Per més que es digui als mit­jans de comu­ni­cació que s’han inhi­bit, la veri­tat és que no ens consta ni una diligència prèvia, poste­rior o coetània al dic­tat dels acords de la JEC”, observa la que­re­lla, que fa èmfasi en el fet que en el procés judi­cial es jut­gen per­so­nes que for­men part de les llis­tes elec­to­rals i que el par­tit ultra­dretà Vox, que con­corre el 28-A, s’asseu entre les acu­sa­ci­ons. “El seu secre­tari gene­ral està rebent grans rèdits polítics gràcies al fet que se li per­met actuar com a acu­sa­dor popu­lar, faci­li­tant-li una gratuïta, cons­tant, intensa i pro­lon­gada publi­ci­tat”, lamenta.

En la pre­sen­tació de la que­re­lla s’ha tin­gut en compte que en la doc­trina con­so­li­dada tant del Tri­bu­nal Suprem com del Cons­ti­tu­ci­o­nal es diu que no es pot come­tre delicte de deso­bediència men­tre no s’hagi resolt la sol·lici­tud de mesu­res cau­te­lars.

En qual­se­vol cas, en un comu­ni­cat Torra va cen­su­rar que l’Estat espa­nyol “és incapaç de tole­rar la dis­crepància política”. Cons­ci­ent que serà el mateix Suprem qui s’haurà de pro­nun­ciar sobre l’admissió o no a tràmit de la que­re­lla, ja va insi­nuar d’entrada el recor­re­gut en instàncies inter­na­ci­o­nals. “Com en el cas del judici al procés, no ens defen­sem de res, sinó que acu­sem l’Estat de la seva invo­lució democràtica”, va avançar.

La que­re­lla del fis­cal supe­rior de Cata­lu­nya, Fran­cisco Bañeres, asse­gura que Torra va desa­ten­dre “cons­ci­ent­ment i deli­be­rada” el man­dat de la JEC, encara que fos “de manera enco­berta o simbòlica” amb car­tells, imat­ges, figu­res, foto­gra­fies i sim­bo­lo­gia en gene­ral “de la mateixa natu­ra­lesa ideològica i par­ti­dista, repre­sen­ta­tiva única­ment dels postu­lats d’una part de la soci­e­tat”. És a dir, la tesi de Ciu­ta­dans, ins­ti­ga­dor de la que­re­lla.

El fis­cal con­si­dera que el pre­si­dent ha inten­tat “emmas­ca­rar” el seu even­tual rebuig a reti­rar els símbols amb una “supo­sada volun­tat d’acu­dir” al Síndic de Greu­ges i que el llaç blanc “pre­te­nia sig­ni­fi­car el mateix” que el groc.

D’altra banda, la dele­gació del govern a Lon­dres va reti­rar ahir a la tarda el llaç groc que tenia pen­jat al balcó, segons va infor­mar l’agència ACN. En el seu lloc es col·locarà una pan­carta rela­ci­o­nada amb Sant Jordi.

Portarem el cas fins on calgui si al Regne d’Espanya no volen investigar els fets
Quim Torra
PRESIDENT DE LA GENERALITAT
[Torra] va procedir, conscientment i deliberada, a desatendre el mandat rebut de la JEC
Francisco Bañeres
FISCAL SUPERIOR DE CATALUNYA
Hem complert el que diu el requeriment. En aquests moments hi ha una pancarta de color blanc a la façana
Carmela Fortuny
ALCALDESSA DE SANT CUGAT

La declaració dels drets humans supera el filtre de la JEC

La Junta Electoral Central considera que penjar un cartell que diu “Llibertat d’opinió i d’expressió, article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans” al balcó de la Generalitat no incompleix el seu acord del 21 de març i, per tant, podrà continuar lluint a la façana de la plaça de Sant Jaume. Es tracta de la tercera pancarta desplegada després que es retirés la del llaç groc i la del llaç blanc amb una franja vermella.

D’altra banda, Sabadell ha girat la pancarta que reclama la llibertat dels presos polítics. L’alcalde, Maties Serracant, va explicar que ahir van rebre la resposta de la Junta Electoral de Zona, en què l’ens desestima les al·legacions presentades pel consistori. El batlle denuncia que la junta s’ha “extralimitat”. Sant Cugat va fer el mateix, mentre que els ajuntaments de Valls i Amposta van retirar la simbologia.