L'oportunitat porta cua

La Vanguardia en català | 28/06/2015 - 00:00h


Isabel Garcia Pagan


Es retrocedeix amb seguretat, però s'avança a les palpentes. Com si fossin protagonistes del poema de Mario Benedetti, les forces polítiques catalanes, vacil·lants, s'enfronten a la seva pròpia incertesa. A les palpentes. Davant les estructures clàssiques de partits, la confluència s'ha convertit en la destinació de moda a Catalunya, etapa prèvia imprescindible també per assolir la meta independentista. S'ha imposat per l'últim intent d'Artur Mas abans d'enfrontar-se a les urnes el 27 de setembre, decidit a passar de la seva Convergència -unir-se en un punt- quarantina i amb la reputació en dubte, a una inèdita confluència -coincidir en un mateix fi- amb les entitats sobiranistes. S'ha imposat perquè Oriol Junqueras vol neutralitzar la proposta del president amb una Aliança que, més enllà d'ERC "cusi Catalunya". I s'ha imposat, sobretot, perquè candidatures ciutadanes com les d'Ada Colau han estat un exitós refugi per als vots dels desafectes al marge de la tirada atribuïda al procés sobiranista.

L'avantatge de confluir és que permet passar de puntetes sobre unes estructures de partits ferides per la corrupció i esquivar pràctiques que, un cop trencat l'amor, només permeten una fràgil convivència amb un electorat minvant. Es tracta d'intentar mimetitzar-se amb els votants a través de plataformes ciutadanes més amables i permeables; i que el discurs dels polítics, els nous i els de sempre, estigui pel "més ben units" contra el poder establert. Sigui en la batalla per la independència, convertint unes eleccions en plebiscitaries, o en el plebiscit entre les polítiques d'esquerra i la dreta. Aquesta és l'altra tirada, la d'Ada Colau, la que explota Podem i per la qual ha decidit apostar ICV. Davant el risc d'extinció en mans d'un enemic poderós al carrer, la formació de Joan Herrera s'hi ha unit per recomanació de L'art de la guerra, encara que s'imposin prejubilacions i s'ennueguin amb la contractació municipal familiar a Barcelona.

Però una cosa és la millor unitat i una altra la unitat possible, conceptes que ha posat sobre la taula la presidenta d'Òmnium a la recerca d'una honrosa resposta a la proposta del president Mas per elaborar una candidatura ciutadana. Les entitats sobiranistes són el millor exemple de la definició de confluència i un rival d'altura a la futura candidatura de Podem i ICV, però el fi comú no suposa unanimitat en un trajecte amb partits que suposadament comparteixen full de ruta però amb aspiracions pròpies.

El risc del sobiranisme tirant-se els plats pel cap en una campanya electoral és anar de victòria en victòria ciutadana cap a un revés polític. Mentrestant, la formació de Pablo Iglesias pot desembarcar al Parlament de Catalunya a l'estil Helenio Herrera, sense baixar de l'autobús. De les urnes depèn si l'oportunitat la pinten calba o porta cua.