L'estratègia de la bandera

La Vanguardia en català | 28/06/2015 - 00:00h


José Antonio Zarzalejos


El PSOE va perdre el 24 de maig passat 700.000 vots respecte de les municipals i autonòmiques anteriors, així que va ser un partit derrotat. En termes relatius, tan perdedor com el Partit Popular que es va deixar en els comicis dos milions i mig de sufragis. Tot i això, els socialistes han guanyat perdent per l'efecte de mútua assistència amb les plataformes d'esquerra social liderades per Podem. L'estratègia de Pedro Sánchez ha estat irremeiablement ambiciosa: pactar amb les agrupacions radicals d'esquerra signi­ficava un do ut des del qual el seu partit sortiria amb un poder territorial extraordinari; a canvi ­assumia dos riscos certs. D'una banda, que Podem i els seus aliats depre­dessin el PSOE i aca­bessin per substituir-lo i, de l'altra, oferir a l'opinió pública que es mou enel centreesquerra una imatge d'antipàtica radicalització.

Sánchez és conscient dels pros i contres de la seva estratègia. Rajoy dirigeix l'ofensiva contra la incoherència que suposa que el secretari general del PSOE vulgui representar la força estabilitzadora de l'esquerra espanyola i, alhora, s'impliqui en un ordit de pactes amb les plataformes municipals que ha inspirat Podem i altres grups que presenten símp­tomes de forta radica­lització. Els populars han detectat aquesta contradicció i aprofiten la fissura per colpejar fins a convertir-la en una esquerda insalvable entre l'electorat moderat i el PSOE.

Segurament, la resposta dels populars, encara que obvia, és adequada perquè està generant ja alguns efectes entre els socialistes. Per això Sánchez està provant de ressituar el PSOE en un terreny més confortable. I és possible que ho aconsegueixi. Ho està aconseguint projectant la impressió que en aquells municipis en els quals governen les plataformes de Podem, o ells gràcies al suport d'aquestes, el PSOE s'alça com un factor de control d'excessos i com un element moderador. S'ha percebut a Madrid, en on els nou regidors socialistes són lluny de la complaença amb Manuela Carmena, les primeres setmanes de la qual han qualificat públicament de deficients. Aquesta serà la política general en l'àmbit municipal del PSOE: vigilarà les plataformes i les marees des de l'oposició, i no deixarà que l'arros­seguin -això diuen els seus dirigents- en els municipis que gestionin amb el seu suport.

En aquest context de resposta a les crítiques del Partit Popular a la recargolada política del PSOE cal inscriure la posada en escena diumenge passat de la proclamació de Sánchez com a candidat a la presidència del Govern. L'exhibició d'una enorme bandera d'Espanya com a fons d'escenari encloïa un missatge gens críptic a amplis sectors de l'opinió pública i trenta-vuit anys després la replicava tàctica tranquil·litzadora del Partit Comunista d'Espanya, que l'abril del 1977 va adoptar l'acord d'incorporar en tots els seus actes la bandera d'Espanya juntament amb la comunista. La més alta consideració de l'ensenya constitucional té efectes sedants en les franges centrals de l'opinió pública espanyola perquè disposa de significats estabilitzadors.

La bandera és l'epítom d'una sèrie de valors que ara estan sotmesos a un ­debat de rivets destructius tant pels nacionalismes -especialment pel secessionisme català- com, des d'una altra perspectiva, per l'esquerra de Podem i agregats. De tal manera que identificar-se amb la bandera és remetre inputs col·lectius molt potents: Constitució, unitat d'Espanya, monarquia parlamentària, valor de la transició política del 1978 i afany de continuïtat en la trajectòria estadista del PSOE.

Miquel Iceta, primer secretari del PSC, ha ­trobat en l'escut imprès a la bandera la pluralitat històrica d'Espanya de tal manera que ha ab­sorbit airosament el missatge de Sánchez sense dis­sonàncies i, alhora, n'ha ­reelaborat un altre de règim intern per a Catalunya el procés sobiranista del qual, d'una banda, in­quieta, i per l'altra, provoca càbales, la ma­joria de les quals auguren un horitzó de dificultats i fracassos per a Artur Mas.

Amb la qual cosa s'arriba a la senzilla conclusió que el PSOE ha guanyat perdent i que n'hi haurà prou de sostenir determinats equilibris per arribar en bones condicions a les generals de novembre per poc que els pactes municipals amb les plataformes d'esquerra no llisquin cap a la insensatesa política i gestora. El govern a l'ombra format per Sánchez, integrat per persones de moderació acreditada, és una mostra més de la recol·locació del PSOE després de la política d'acords amb l'esquerra social. Ara s'espera que els socialistes a Catalunya siguin on aquesta vegada se suposa que estaran sense cabrioles que despistin. Una cosa que Carme Chacón, a més d'Iceta, garantiria si és cap de llista per Barcelona en les eleccions generals.