La cova La Vanguardia en català | 28/06/2015 - 00:00h  Pilar Rahola Potser perquè no hi ha res millor que la distància per veure clar el que és proper, el cert és que aquesta setmana he decidit descansar dels temes polítics que abunden a les notícies en general, i en aquest espai en particular. Estem tan sobrecarregats d'immediatesa, que costa trobar una certa clarividència entre tant soroll. I reconec que de temptació n'hi ha hagut, perquè ha estat una setmana de molta ximpleria política. Però precisament per això, perquè la profusió de declaracions, estridències, aliances, etcètera, ha estat notable, també ha estat gratificant no fer-ne massa cas. La part bona de no parlar de política immediata durant un temps és que en tornar tot està com estava. O gairebé. I la tornada ve de bracet d'una diputada de cognom sonor i ment cridanera. L'acabada de nomenar portaveu de Ciutadans a les Corts valencianes, senyora Carolina Punset, s'ha estrenat amb una recopilació de les millors frases del menyspreu al català, que tan bé coneixem d'altres èpoques. Resulta que parlar-lo no serveix per trobar feina, és simpàtic, però inútil i ens retorna a la cova primitiva. Ai, la cova, quin concepte precís! De fet, ho és tant que defineix amb exactitud qui l'utilitza, com si fos un mirall de l'ànima. Només un habitant de la cova més cavernària, aquella que neix de la intolerància, pot menysprear un patrimoni de la humanitat com és un idioma. Només un habitant de la cova pot considerar que el llegat mil·lenari d'una llengua no serveix per a res. I només un habitant de la cova, i no precisament de la cova universal, pot tenir tan poc sentit del ridícul que no amaga per a si una imbecil·litat tan gran. És a dir, que a més de pensar-ho, li sembla normal expressar-ho en un discurs institucional. I això passa de cavernari directament a pallús. La veritat és que essent filla de Punset era imaginable que la noia tingués quatre lectures i, fins i tot, que n'hagués assimilat alguna. Però sembla que la cova no és una biblioteca, sinó més aviat un camp d'entrenament, i per això considera normal que el primer que ha de fer en política és: a) presentar un programa; b) explicar les seves prioritats econòmiques i socials, o c) presentar un projecte. No! El primer és donar-li un clatellot a l'idioma que es parla en un territori de deu milions de persones, perquè ja se sap que, per als primitius, la cultura és un destorb. A partir d'aquí animo la senyora Punset que es passegi per Europa amb el mateix discurs. Per a què punyetes serveix el danès, que només el parlen sis milions de persones? O el suec, que no arriba a cinc? I l'eslovè, l'eslovac, el croat, el finès? Deu ser que tots aquests estan sense feina, són uns inútils i viuen a la cova? O deu ser que només ho som els que parlem català, llengua infame que atempta contra la unitat d'Espanya? En fi, això, que n'hi ha que viuen a la cova. I alguns d'aquests primitius són portaveus de Ciutadans. |
|
|