El ‘paquet català’

 28/08/2016 01:05

Albert Rivera volia ser “un president català per canviar Espanya”. Aquest era l’eslògan de Ciutadans en les últimes eleccions generals en exclusiva per a Catalunya. Una manera d’atribuir facultats màgiques a l’origen del candidat per resoldre les tensions territorials i corregir – a còpia de mercadotècnia– la presumpta anomalia, segons el parer de Ciutadans, que el general Prim fos l’últim president català amb recorregut al capdavant del Govern espanyol. La tesi que infon catalanitat a l’esperit regenerador de Ciutadans situa l’espectador directament en l’imaginari de l’antiga Convergència i l’argumentari del partit de Rivera ho corroborava: si fins ara hi havia partits d’origen català que havien influït a nivell estatal per decantar majories “a canvi de tapar la corrupció”, el gran èxit de Ciutadans és que un partit “d’origen català” pot formar part d’un govern i “canviar Espanya”.

Ciutadans va ser el març passat el camí cap a una possible investidura del socialista Pedro Sánchez i ara ho és per a Mariano Rajoy, però no ha estat mai la meta. No la meta final. Així que la raó pràctica o “el sentit d’ Estat” obliga el partit de Rivera a posar a prova la resistència de la frontissa fins i tot sense tenir garanties que sigui útil.

El paquet anticorrupció de sortida plantejat al PP no passaria la prova del cotó fluix si es confronta amb les mesures incloses en l’acord per a “un govern reformista i de progrés” amb els socialistes. Això sí: la perspectiva de veure passar per una comissió d’investigació José María Aznar –per què no el Mariano Rajoy en persona– pot sadollar els ciutadans àvids de medalles. Al contrari, el paquet català s’ha multiplicat. Al Parlament fa temps que Ciutadans va pispar al PP la bandera de la defensa de la unitat d’ Espanya i no hi ha més bon aparador per confirmar la seva supremacia sobre els populars catalans que el retret. Assumida l’oposició transversal a un referèndum a Catalunya, els serrells i la fibra salten a la primera pàgina gràcies a la llengua.

En el pacte PSOE-C’s es defensava un “model bilingüe o trilingüe afegint una llengua estrangera, de preferència l’anglès, a l’oficial o les oficials a cada comunitat autònoma, respectant les competències de cada autonomia per establir el pes ponderat de cada llengua en l’horari escolar”. Pedro Sánchez va presumir en una entrevista a La Vanguardia que “la immersió lingüística no es posa en qüestió” en el seu acord amb Rivera. Ara Ciutadans no només reivindica el seu model trilingüe, sinó que s’erigeix en guardià del castellà a les aules davant la deixadesa del PP a l’hora de garantir el compliment de sentències contra el sistema de normalització lingüística. ERC va preguntar una vegada al llavors ministre Wert si posaria un guàrdia civil a cada aula. Ara Ciutadans substitueix la guàrdia civil per un inspector.

Rajoy podria parlar català i anglès en la intimitat sense posar-se taronja. Els vots de Ciutadans no garanteixen el seu futur a la Moncloa, però el paquet català del partit de Rivera li treu els colors a Catalunya.