Xavier Bru de Sala

XAVIER BRU DE SALA

Escriptor

Colau en l'11-S

@Xbrudesala

El 'colauisme' pot i ha de matisar, reinterpretar i oferir versions o rutes alternatives a l'independentisme, però no s'hi pot oposar


DISSABTE, 27 D'AGOST DEL 2016 - 21:10 CEST

Lluís Rabell i Joan Coscubiela li han fet el llit a Ada Colau. Després de la baralla d’aquest estiu amb els independentistes s’han arruïnat les possibilitats d’un govern alternatiu d’esquerres. Ningú confiava en un sol encert de Rabell, perquè al Parlament imita la figura del pop al garatge i en sortirà tal com hi va arribar, sense saber on s’amaguen els dimonis de la política (beatus ille). Però no m’ho esperava del meu company d’institut Coscubiela, que arrossega molta i molt bona mili sindical i també política. Coscu, encegat per la melsa, ha picat l’ham amb el formidable impuls d’un llobarro.

Coscubiela, que sap prou bé que existeix el catalanisme popular, ha fet un gran favor al soleturisme (el catalanisme és burgès i punt) just quan aquest entona el cant del cigne. En lloc de preparar el terreny i intentar augmentar l’ambigüitat de l’independentisme avançant cap a la república catalana, s’ha carregat el procés constituent. Tot per un rampell davant la maniobra unilateralista de JxSí i la CUP.

El desastre és irreparable. Colau, que no té res de putaramoneta, es proposava unir un món de grupets i grupuscles inoperants, allunyats del poder o com a màxim subalterns fins que ella va arribar. Si tenim en compte que la principal característica d’Iniciativa, el peix menys petit, és no haver presentat mai una iniciativa de certa envergadura, i si no oblidem que multitud d’excomunistes es proposen enterrar-se aferrats a la falç i el martell, entendrem les dificultats hercúlies de la tasca. La paraula és fracàs.

L’han deixat sola

Si hi ha voluntat de poder, és estúpid ignorar des de l’esquerra alternativa que l’independentisme reuneix prop del 50% dels vots catalans. Colau assistirà a la manifestació de la Diada, la del RUI, perquè l’han deixat sola. L’alcaldessa no pot comptar amb Podem perquè a Espanya s’endinsa, per no dir s’enfonsa, en la marginalitat. Tampoc amb Catalunya Sí que es Pot, perquè s’ha transformat en un esquimal perdut en el desert. Només li queden els seus, els comuns, i no tots encara.

El món de Colau pot i ha de matisar, reinterpretar i oferir versions o rutes alternatives a l’independentisme, però no s’hi pot oposar sota pena de ser convertit en un satèl·lit de l’unionisme rampant. Recordem que Maragall (sant Maragall forever) va alletar els cadells babèlics (després Ciutadans) fins que, una vegada arribada l’oportunitat de liderar el catalanisme, els va deixar secs (i pel que sembla molt assedegats).

Si l’alcaldessa de Barcelona no intenta encapçalar el catalanisme amb una versió actualitzada del Nou Estatut de Maragall, que actualment, amb l’increïble augment de les apostes (qui sap fins a quin punt són fanfarronades), seria un tipus d’independentisme transformador i condicionat, Colau no tindrà res a fer al Parlament. En conseqüència, correrà un risc molt seriós de perdre Barcelona
.